Antoni Fernández Valenzuela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni Fernández Valenzuela
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata
Província de Badajoz (Extremadura) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 2018 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Diputació d'Alacant
1983 – 1991
← Luís Bernardo Díaz Alperi – Antonio Mira-Perceval Pastor →
President de la Diputació Provincial d'Alacant
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari
PartitPSPV-PSOE

Antoni Fernandez Valenzuela (Campillo de Llerena, 1947 - Alacant, 7 de maig de 2018) fou un empresari i polític socialista espanyol, que va ser president de la Diputació d'Alacant i vicesecretari local i comarcal del PSPV-PSOE a Alacant i l'Alacantí; a més fou president de la Cambra de Comerç d'Alacant (2002-2009).

Biografia[modifica]

Nascut en una família de humildes jornalers de la província de Badajoz a la mort del seu pare el 1957, orfe, ingressa al Hogar provincial d'Alacant amb deu anys. Allí va conèixer el seu ofici com aprenent en la impremta de la Diputació, després va estudiar dos anys en l'antiga Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artístics de Barcelona (1775) on es va especialitzar en el noble art de l'enquadernació i en aixa ciutat va connectar amb el marxisme.

El 1970 va obrir el seu estableciment anomenat «Moscou» on ja es pot apreciar la seua inclinatzio política i, tras la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde, va optar pel PSOE on es va afiliar el 1976; un any després va ser el encarregat de propaganda de l'Agrupació local alacantina. En les primeres eleccions municipals democràtiques fou triat regidor i tenent d'alcalde, a més de síndic i encarregat del àrea de Tràfic en la primera Corporació municipal democràtica de la Transició democràtica espanyola. El 1983 fou triat de nou regidor però fou elegit diputat provincial i elegit president de la Diputació d'Alacant des d'on va presentar posicions internes contràries[1] al alcalde José Luis Lassaletta Cano. Durant el seu mandat[2] es va transformar la institució cultural 'Institut d'Estudis Alacantins' -nascut en el franquisme-, en el més participatiu Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert; es va participar en la creació de «Fundeun»;[3] també es va realitzar ampliacions de la xarxa provincial viaria i, personalment, va impulsar, amb el suport de la Generalitat Valenciana de Joan Lerma, la construcció dels Hospitals de Sant Joan d'Alacant i Oriola, entre d'altres assumptes.

Sent president va adquirir l'empresa deficitària «Gràfiques Díaz SL», la que en el futur li va ocasionar molts problemes per ser contractista de la Diputació, i l'any 1990 va ser denunciat per CDS i Esquerra Unida del País Valencià. Més tard va haver de dimitir després d'una sentència en 1a Instància de l'Audiència provincial d'Alacant, però va recórrer i l'any 1992 el Tribunal Suprem d'Espanya va anul·lar aqueixa sentència condemnatòria.

Fora de la política activa va continuar com a empresari, tant en el món de les arts gràfiques com al de la construcció, i fou vicepresident de la Cambra de Comerci d'Alacant en el final de la dècada del 1990; després fou el seu president (2002-2009) que es va caracteritzar per la seua oposició[4] a la Generalitat de Francesc Camps i Ortiz i per aconseguir la nova seu per a la institució empresarial alacantina, recuperant el antic palau dels comtes de Soto-Ameno.[5] En 2009 es va retirar de la presidència cambral.

Bibliografia[modifica]

  • "Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810-2003", directors Dr Javier Paniagua Fuentes i Dr J.A. Piqueras, 2003. Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació UNED-Alzira ISBN 978-84-7822-386-2
  • Arxiu Diputació d'Alacant
  • Diari Informació d'Alacant

Referències[modifica]

  1. ↑ País, Ediciones El «El alcalde de Alicante, agredido en un acto del PSOE por el presidente de la Diputación» (en castellà). El País [Madrid], 24-02-1991. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ «Història de la fundació del Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació (pgs 6-10)». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 maig 2017].
  3. ↑ 25 Aniversari Fundació Empresa Universitat
  4. ↑ Mundinteractivos. «Camps anuncia una cumbre empresarial en Alicante tras las quejas de Valenzuela | elmundo.es». [Consulta: 11 maig 2018].
  5. ↑ ABC. «Valenzuela se prepara para dejar la Cámara después de inaugurar la sede | Valencia | Valencia - Abc.es». [Consulta: 11 maig 2018].

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Fernández_Valenzuela&oldid=31626278»