Antoni Pons i Farré
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Cubells  |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Antoni Pons i Farré (? - 1942), més conegut com el poeta Cubellés, fou un poeta i candidat batlle de Cubelles per Esquerra Republicana de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques de 1979.[1]
Era fill de Cal Presumit, a Cubells. Va dedicar-se a la pagesia tota la seva vida però tan aviat va aprendre a llegir i escriure descobrí el que seria la seva veritable passió, la poesia. Qualsevol motiu o esdeveniment a Cubells donava l'abast perquè els glossés amb versos. Fins i tot, a l'anvers de les seves targetes de presentació, a part d'incorporar-hi el seu nom, el de la seva dona, Francesca Poch, i el del seu fill Josep, hi figurava sempre algun poema. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, es va presentar com a alcaldable a les primeres eleccions democràtiques, tot i que no en sortí elegit. Formà part de l'oposició en el consistori, com a representant d'ERC. Defensor del catalanisme, va recórrer durant anys les comarques lleidatanes encapçalant una cobla sardanista de la que n'era el músic més popular i carismàtic, ja que sempre portava una barretina, símbol distintiu de «l'avi de Cubells», com també se'l coneixia.[1]
Una de les seves creacions més emotives, és la que va dedicar a l'amic i metge del poble, el Dr Joan Guarro, quan va morir de forma prematura el febrer de l'any 1942 mentre exercia la seva professió en aquest poble de la Noguera:[1]
Vau veure la llum del món
a la capital comtal
i a la vila de Cubells
hi vau fer l'últim badall.
Quan éreu molt jovenet
vau perdre la dolça mare
i com que éreu a la ciutat
vau fer el batxillerat
fent la vida de captaire.
Éreu bon amic dels pobres
en tot moment generós.
No volíeu els burgesos
éreu amic dels pagesos
honrats i treballadors.
Abnegat, august, lleial,
estimàveu els amics
consolàveu els malalts
vivíeu gelós per ells
amb sentiment fraternal.
De vos rebérem ajut amb acollença admirable
i ara ens sentim dolguts;
no estiguéreu amb nosaltres
a la terra catalana
el temps que hauríem volgut.
I a la cambra quan moríeu
no us vetllaren els senyors
eren menestrals del poble
pagesos de cor ben noble
però tots treballadors.
Rere les vostres despulles
tot un poble us va seguir
la multitud murmurava
hem perdut un senyor metge
més que un metge, un gran amic.
Descanseu en pau bon mestre
que us ha arribat el descans
els amics que vos deixàreu
són els mateixos d'abans.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Blanes, Llibertat. «Persona referent per la lluita antifranquista i la democràcia a Cubells». Memorial democràtic. Universitat de Lleida.