Antoni Pons i Farré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Pons i Farré
Biografia
NaixementCubells modifica
Activitat
OcupacióPoeta modifica

Antoni Pons i Farré, més conegut com "el poeta Cubellés" (?-1942) era fill de Cal Presumit, a Cubells. Va dedicar-se a la pagesia tota la seva vida però tan aviat va aprendre a llegir i escriure descobrí el que seria la seva veritable passió, la poesia. Qualsevol motiu o esdeveniment a Cubells era suficient perquè els glossés amb els seus versos. Fins i tot, a l'anvers de les seves targetes de presentació,a part d'incorporar-hi el seu nom, el de la seva dona, Francesca Poch, i el del seu fill Josep, hi figurava sempre algun poema. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, es va presentar com a alcaldable a les primeres eleccions democràtiques, tot i que no en sortí elegit. Formà part de l'oposició en el consistori, com a representant d'ERC. Defensor del catalanisme, va recórrer durant anys les comarques lleidatanes encapçalant una cobla sardanista de la que n'era el músic més popular i carismàtic, ja que sempre portava una barretina, símbol distintiu de "l'avi de Cubells", com també se'l coneixia.

Una de les seves creacions més emotives, és la que va dedicar a l'amic i metge del poble, el Dr Joan Guarro, quan va morir de forma prematura el febrer de l'any 1942 mentre exercia la seva professió en aquest poble de la Noguera:

Vau veure la llum del món / a la capital comtal / i a la vila de Cubells / hi vau fer l'últim badall. / Quan éreu molt jovenet / vau perdre la dolça mare / i com que éreu a la ciutat / vau fer el batxillerat / fent la vida de captaire. / Éreu bon amic dels pobres / en tot moment generós. / No volíeu els burgesos / éreu amic dels pagesos / honrats i treballadors. / Abnegat, august, lleial, / estimàveu els amics / consolàveu els malalts / vivíeu gelós per ells / amb sentiment fraternal. / De vos rebérem ajut / amb acollença admirable / i ara ens sentim dolguts; / no estiguéreu amb nosaltres / a la terra catalana / el temps que hauríem volgut. / I a la cambra quan moríeu / no us vetllaren els senyors / eren menestrals del poble / pagesos de cor ben noble / però tots treballadors. / Rere les vostres despulles / tot un poble us va seguir / la multitud murmurava / hem perdut un senyor metge / més que un metge, un gran amic. / Descanseu en pau bon mestre / que us ha arribat el descans / els amics que vos deixàreu / són els mateixos d'abans.

Enllaços externs[modifica]