Antonio Draghi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Draghi
Biografia
Naixement 17 gener 1634
Rimini (Itàlia)
Mort 16 gener 1700 (65 anys)
Viena
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere Òpera
Moviment Música barroca

Musicbrainz: 3e0befa9-88ff-472f-ad81-6405e3344b4e Discogs: 5594288 IMSLP: Category:Draghi,_Antonio
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Draghi (Rímini, Itàlia, 17 de gener de 1634 - Viena, Àustria, 16 de gener de 1700) va ser un compositor i llibretista italià, que va treballar principalment a Àustria.

Probablement era el germà del compositor Giovanni Battista Draghi, que en les últimes dècades del segle XVII, va ser un dels compositors més importants a Viena, especialitzat en la composició d'òpera i oratoris.

Biografia[modifica]

La primera informació biogràfica que se'n té es remunta a 1645, quan als onze anys va ingressar com a soprano a la capella de la Basílica de Sant Antoni de Pàdua amb el seu oncle Francesco Florido (que va ser contractat com a organista i intèrpret d'instruments de corda). En la mateixa capella va cantar com contralt a l'agost de 1648 i com baix a partir d'octubre de 1649 fins a desembre de 1651. El 1658 va començar la seva llarga carrera a la cort imperial de Viena, on, junt a Antonio Bertali contribui a fundar l'escola vienesa de música.[1] En un primer moment va ser contractat com a cantant i després va començar la tasca de llibretista: El seu primer llibre va ser El Almonte. Va continuar escrivint llibrets d'òpera durant alguns anys, per compositors com Antonio Bertali i Pietro Andrea Ziani. Va fer el seu debut a l'òpera en 1666 amb La Mascherata. Amb els anys, va progressar a la més alta instància de la cort dels Habsburg: en el 1668 l'emperadriu Eleonora el va nomenar Kappelmeister. Johann Heinrich Schmelzer va morir el 1680, i l'1 gener 1682 Draghi el va succeir en la posició de Kappelmeister de la Cort Imperial, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.

Obra selecta[modifica]

Draghi va compondre en la línia del que es componia a Venècia en els seus dies, però amb més cors i ballet en les seves obres,[2] Va compondre molta música religiosa, com uns cinquanta oratoris i unes 170 òperes.[3] Algunes de les seves obres més importants van ser:

  • La Mascherata, 1666
  • Gundeberga, 1672
  • Turia Lucrezia, 1675
  • Rodogone, 1677
  • La magnanimità di Marco Fabrizio, 1695

Referències[modifica]

  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 408. (ISBN 84-239-4508-1)
  2. John Walter Hill. «La música barroca».
  3. «Biografía».