Antonio Rodríguez de Hita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntonio Rodríguez de Hita
 Mestre de capella 

Biografia
Naixement 18 gener 1722
Valverde de Alcalá
Mort 21 febrer 1787 (65 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Compositor i organista
Gènere artístic Sarsuela i òpera
Instrument Orgue
Modifica dades a Wikidata

Antonio Rodríguez de Hita (Valverde de Alcalá, 18 de gener de 1722 - Madrid, 21 de febrer de 1787), va ser un sacerdot i compositor espanyol que es va dedicar tant a la música religiosa com a la música per al teatre, havent contribuït a la renovació de la sarsuela que va tenir lloc en la segona meitat del Segle XVIII

Fou un dels més valents reformadors de l'art espanyol, el qual havia arribat a una notable decadència. I des de la seua adolescència va ocupar el càrrec d'organista i mestre de capella de l'església magistral d'Alcalá de Henares. L'any 1744 es va traslladar a Palència, per a fer-se càrrec del lloc de mestre de capella de la catedral fins al 1757. Adquirí ràpida notorietat amb el seu opuscle publicat en aquells temps, probablement en aquella ciutat i la lloable finalitat mostra el seu títol:

« <Consejos que a sus discipulos da don Antonio Rodríguez de Hita, Racionero titular y Maestro de Capilla de la Santa Iglesia de Palència, sobre el verdadero conocimiento de la Música Antigua y moderna, cómo depende ésta de aquella y de los autores de una y otra; la necesidad que hay de nuevas regles, y un epitome de las más precises para aprender nuevo modo de contrapunto, que necessita la composición moderna.> »

Aquest breu llibret, que considera d’or Marcelino Menéndez Pelayo en la seva Historia de las ideas estéticas en España (t. III, pàg. 513),

Rodríguez de Hita, fixa la vista en els immutables cànons de la bellesa, es mofa de tots els estèrils artificis dels seus contemporanis i els acusa d'haver oblidat completament que <la suavitat, l'expressió i la novetat són els principis essencials de tota composició, perquè la música ha nascut per a delectar l'esperit i commoure els sentiments>. Aquesta campanya en pro del verdader art i contra la corrupció del mateix per la persistència del pedantisme en els teòrics i sota els destructors efectes del virtuosisme vocal introduït a Espanya pel cèlebre Farinelli, s'accentuà en la nova publicació d'aquest autor Diapasón Instructivo, on en forma epistolar s'assenyalava als seus deixebles <el més breu i fàcil mètode d'estudiar la composició i una nova forma de contrapunt en el nou estil> (Madrid, 1757).

De la noblesa i elegància del seu estil, principalment en les seves obres del gènere religiós, són bona mostra els seus Himnes, per a quatre i vuit veus, que es conserven en la Biblioteca Nacional de Madrid. Vers l'any 1748 va fer una estreta amistat amb Ramón de la Cruz, amb el que col·laborà en diverses obres teatrals. L'òpera Briseida, estrenada en el teatre del Principe, de Madrid, el 10 de juliol de 1763, ja representà un noble intent envers l'alliberament del teatre líric nacional de la perniciosa influència estrangera. Encara que adaptada Briseida a la forma italiana, la música fou composta inspirant-se l'autor en la lírica popular espanyola i sobre tot un llibre escrit en llengua vernacla. L'obertura i algunes àries i un nombre concertat d'aquesta hagueren de ser executats el 1896 en ocasió del Centenari de Ramón de la Cruz.

L'òpera Briseida restà seguida, la tardor de 1768, per Las segadoras de Vallecas, òpera còmica, potser seria millor nomenar-la sarsuela de caràcter accentuadament popular, i un any més tard donà a l'escena la que pot ser considerada com l'obra mestra de Rodríguez de Hita, o sia Las Labradoras de Murcia, del mateix caràcter que l'anterior. Una particularitat notable de la partitura és que en aquesta les parts de viola actuen independentment, circumstància desusada en la música d'òpera d'aquella època i especialment a Espanya.

A partir de 1765 i fins a la seua mort va ocupar l'aleshores prestigiós càrrec de mestre de capella del Real Monasterio de la Encarnación, a Madrid. Mentre ocupava aquests càrrecs va compondre molta música religiosa - unes 250 obres - que constitueixen el gruix de la seua producció.

A banda de la producció religiosa, Rodríguez de Hita va contribuir, en associació amb l'escriptor costumista Ramón de la Cruz, a la renovació del gènere de la sarsuela en la segona meitat del Segle XVIII. Fonamentalment a través de les sarsueles Las segadoras de Vallecas i Las labradoras de Murcia, ambdós autors van introduir l'element popular, castís i costumista en un gènere fins aleshores gairebé dominat pels estàndards internacionals.

Les produccions teatrals de Rodríguez de Hita es conserven en la Biblioteca Nacional de Madrid. Són verdaderament notables per la correcció de la seva escriptura, mostrant en el seu autor un talent dramàtic positiu, així com una imaginació fecunda.

Rodríguez de Hita va ser mestre del poeta i músic Tomás de Iriarte (1750-1791), i del compositor madrileny José Palomino y Quintana (1755-1810).[1]

Obres[modifica]

Teatre[modifica]

  • El chasco del cortejo, tonadilla a solo (1768 Madrid, Teatro del Príncipe)
  • Briseida, amb llibret de Ramón de la Cruz, sarsuela heròica en 2 actes (11 de juliol de 1768, Madrid, Teatro del Príncipe)
  • Las segadoras de Vallecas, amb llibret de Ramón de la Cruz, sarsuela burlesca (3 de setembre de 1768, Madrid, Teatro del Príncipe)
  • Las labradoras de Murcia, amb llibret de Ramón de la Cruz, sarsuela burlesca en 2 actes (16 de setembre de 1769, Madrid, Teatro del Príncipe) actuant com a soprano Maria de la Chica.[2]
  • Hormesinda, amb llibret de Nicolás Fernández de Moratín, tragèdia lírica en 5 actes (12 de febrer de 1770, Madrid, Teatro del Príncipe)
  • Scipión en Cartagena, amb llibret d'Agustín Cordero, sarsuela heròica en 2 actes (15 de juliol de 1770, Madrid, Teatro del Príncipe)
  • El loco, vano y valiente, sarsuela en 2 actes (31 de març de 1771, Madrid, Teatro del Príncipe)
  • La república de las mujeres, amb llibret de Ramón de la Cruz basat en Les Amazones modernes de Marc-Antoine Legrand i Louis Fuzelier, sainet (4 d'octubre de 1772, Madrid, Teatro del Príncipe)

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 41, pàg. 502 (ISBN 84-239-4541-3)
  2. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 236, (ISBN 84-239-4517-0)