Vés al contingut

Antonio de Marichalar y Rodríguez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio de Marichalar Rodríguez Monreal de Codes y San Clemente
Biografia
Naixement(es) Antonio Marichalar Rodríguez Monreal de Codes y San Clemente Modifica el valor a Wikidata
3 setembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Logronyo (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1973 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història (Medalla 27)
23 octubre 1953 – 6 agost 1973
← Francisco de Paula Álvarez-Ossorio – José Fernández de Velasco y Sforza → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Instituto Cardenal Cisneros Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCrítica literària i història de la literatura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócrític literari, historiador, historiador de la literatura Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Mentira desnuda (1933)
Premis

Antonio de Marichalar Rodríguez Monreal de Codes y San Clemente, marquès de Montesa (Logronyo, 3 de setembre de 1893 - Madrid, 6 d'agost de 1973) va ser un crític literari i historiador espanyol, acadèmica de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia

[modifica]

Pertanyia a una família de la noblesa navarresa, i va tenir un germà bessó que es va morir als dos anys. Era nebot del polític Luis de Marichalar y Monreal. Es llicencià en dret a la Universitat de Madrid però es va decantar per la crítica literària, i esdevindrà ambaixador de la Generació del 27. Va ser col·laborador del periòdic El Sol i de Revista de Occidente, on va escriure articles i va publicar traduccions al castellà de James Joyce, i divulgà les obres de Paul Valéry i Virginia Woolf.[1] També col·laborà a Finisterre i The Criterion.

Durant la guerra civil espanyola va marxar a l'exili.[2] En tornar el 1940 fou conseller i redactor de la revista Escorial, que va fundar amb Pedro Laín Entralgo i Luis Rosales. També ha publicat articles sobre heràldica, història i genealogia navarreses.[3]

El 1954 fou nomenat vocal del Reial Patronat del Museu del Prado i el 1953 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història. També fou membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i de l'Academia Nacional de Historia de Buenos Aires.[4]

Obres

[modifica]
  • Palma (1923)
  • Riesgo y ventura del Duque de Osuna (1930), biografia
  • Mentira desnuda (1933), col·lecció d'assaigs
  • Tres figuras del siglo XVI (1945), assaig
  • Las cadenas del duque de Alba (1947), assaig
  • Julián Romero (1952), biografia

Referències

[modifica]
  1. ↑ Antonio Marichalar a biografiasyvidas
  2. ↑ «El gran crítico de las vanguardias», Babelia, 8-3-2003.
  3. ↑ Antonio de Marichalar a l'Enciclopèdia Vasca Auñamendi
  4. ↑ Biografia al web del Museu del Prado

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_de_Marichalar_y_Rodríguez&oldid=37792952»