José Fernández de Velasco y Sforza
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 juliol 1910 Madrid |
| Mort | 8 maig 1986 Madrid |
| 11 gener 1974 – 8 maig 1986 ← Antonio de Marichalar y Rodríguez – Antonio López Gómez → | |
| 29 gener 1936 – 8 maig 1986 ← Guillermo Fernández de Velasco y Balfé | |
| 29 gener 1936 – 8 maig 1986 ← Guillermo Fernández de Velasco y Balfé – Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada → | |
| Família | |
| Pares | Guillermo Fernández de Velasco y Balfé |
| Premis | |
José Fernández de Velasco y Sforza (Madrid, 2 de juliol de 1910 - Madrid, 8 de maig de 1986) fou un aristòcrata i historiador espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia
[modifica]Era fill de Guillermo Fernández de Velasco Balfe, XVII duc de Frías, i de Carolina Sforza-Cesarini. A la mort del seu pare el 1937 va heretar el seu títol. Es va casar amb María de Silva y Azlor de Aragón, i no van tenir fills.[1] Membre de la noblesa, entre altres títols tenia el de comte d'Alcaudete, comte de Fuensalida i marquès de Berlanga.[2] Era batlle gran creu d'Honor de la Sobirana Orde de Malta i va rebre la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[3]
Va publicar articles en revistes especialitzades utilitzant com a base l'arxiu de la seva família. El 1974 fou admès com a acadèmic a la Reial Acadèmia de la Història. Gràcies al seu mecenatge fou possible catalogar l'arxiu del castell de Montemayor a Montilla (província de Còrdova).[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa individual a la Fundación Medinaceli
- ↑ José María Fernández de Velasco y Sforza a geneall.net
- ↑ Esquela recordatòria a ABC, 9 de juny de 1998
- ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia, 1975.
- ↑ Antonio López Gómez. Antiguos riegos marginales de Aranjuez. Reial Acadèmia de la Història, p.9.