Apòdids
| Apodidae | |
|---|---|
 Falciot negre (Apus apus) | |
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Apodiformes |
| Família | Apodidae (Hartert, 1897) |
 | |
Els apòdids són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes. Comprèn aus de dimensions bastant petites que menen una vida exclusivament aèria. Pertanyen al grup d'ocells comunament anomenats falciots. Ocupen regions temperades i hivernen a les regions tropicals, ja que són fortament migratoris. Els seus nius són emprats a l'Orient amb fins gastronòmics, puix que amb ells es preparen confitures, acompanyaments de plats i la coneguda sopa de niu d'oreneta, entre altres preparacions culinàries.
Morfologia[modifica]
Tenen el cap ample, la cua forcada i les ales en forma de falç. Les ales, especialment les plomes rèmiges primàries, són molt desenvolupades, la qual cosa fa que siguin excel·lents voladors. Les potes són molt curtes i estan proveïdes de quatre dits dirigits tots cap endavant, cosa que els impedeix de posar-se en cables o arbres (per emprendre el vol ho han de fer des d'un lloc elevat a causa de la seua particular anatomia). En canvi, tenen ungles fortes per poder-se subjectar a les parets. El bec és curt i ample i mentre volen el mantenen obert, cosa que els permet capturar tota classe d'insectes voladors.[1]
Ecologia[modifica]
Cacen insectes al vol. Totes les espècies d'aquesta família viuen en l'aire: estan volant contínuament durant el dia (poden moure's a més de 100 km/h), i es refugien de nit en forats que també aprofiten per a nidificar. Fan totes les seues activitats en l'aire, i arriben fins i tot a copular i àdhuc dormir tot volant o planant per les altures. Tenen la capacitat de quedar-se en estat letàrgic de repòs, opció que pocs ocells poden permetre's.[2] Construeixen un niu sospès a l'aire, enganxat a les parets naturals o edificades gràcies a la seua secreció salival.
Taxonomia[modifica]
Aquesta família s'ha classificat en dues subfamílies i conté, segons la classificació del HBW Alive (2017) 19 gèneres amb 96 espècies.[3]
- Subfamília Cypseloidinae
- Cypseloides, amb 8 espècies.
- Streptoprocne, amb 5 espècies.
- Subfamília Apodinae
- Tribu Collocalini
- Hydrochous, amb una espècie: salangana gegant (Hydrochous gigas).
- Collocalia, amb 3 espècies.
- Aerodramus, amb 23 espècies.
- Schoutedenapus, amb dues espècies.
- Tribu Chaeturini
- Mearnsia, amb dues espècies.
- Zoonavena, amb tres espècies.
- Telacanthura, amb dues espècies.
- Rhaphidura, amb dues espècies.
- Neafrapus, amb dues espècies.
- Hirundapus, amb 4 espècies.
- Chaetura, amb 10 espècies.
- Tribu Apodini
- Aeronautes, amb tres espècies.
- Tachornis, amb tres espècies.
- Panyptila, amb dues espècies.
- Cypsiurus, amb dues espècies.
- Tachymarptis, amb dues espècies.
- Apus, amb 17 espècies.
- Tribu Collocalini
Referències[modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 125. Desembre del 1988, Barcelona, ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunyaplana 71. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, ISBN 84-315-0434-X
- ↑ P. Chantler (2017). Swifts (Apodidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona
Enllaços externs[modifica]
- Els apòdids a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Enregistraments sonors d'apòdids. (anglès)
- Els apòdids al web de la UICN. (anglès)
- Els apòdids a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Els apòdids a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Vídeos d'apòdids en llur hàbitat natural. (anglès)
- Informació sobre 104 espècies d'apòdids. (francès) i (anglès)
- Fotografies i distribució geogràfica dels apòdids. (anglès)
- Taxonomia dels apòdids. (anglès)
|
