Aphytis hispanicus
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Família | Aphelinidae |
| Gènere | Aphytis |
| Espècie | Aphytis hispanicus  Mercet, 1912[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Aphytis hispanicus és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels afelínids (Aphelinidae). És un parasitoide autòcton del mediterrani propi del poll gris (Parlatoria pergandii).
Etimologia[modifica]
- Aphytis: una ciutat antiga de Tràcia, fins ara coneguda per un temple d'Apol·lo.[2]
- hispanicus: epìtet llatí hispanicus,-a,-um, utilitzat pels romans per a designar a tota la Península Ibèrica.[3]
Distribució[modifica]
Espècie originària del sud de la regió paleàrtica però quasi cosmopolita en la seua distribució. S'ha trobat a la Conca Mediterrània, Amèrica central, Texas, Califòrnia (1961)[4] i Taiwan.[5] S'ha introduït en altres països com Mèxic (1979).[6]
Descripció[modifica]
El cos de les femelles té una llargària d'entre 0,6 a 1 mm. Coloració general del cos groc amb algunes franges fumades sobre el cap, sutures en el tòrax i taques negres en els costats de l'abdomen. Les antenes són grogues amb els extrems fumats. Els mascles són iguals però amb les antenes totalment brunes.[5][6][7]
Biologia[modifica]
Els adults són uniparentals, pel fet que exhibeixen partenogènesi telitoca on la descendència és pràcticament en la seua totalitat femella, sense la necessitat de la fecundació del mascle. Cada generació tarda al voltant de 15 dies a 28º C en completar-se. Cada femella pondrà al voltant de 24 ous al llarg de la seua vida. En camp, aquest parasitoide solitari presenta dos pics de població, a l'estiu (maig) i a la tardor (octubre). Generalment ronda per les fulles cercant hostes, i en menor mesura en branques i fruits. No s'alimenta dels seus hostes.[8][5][9]
Cicle biològic[modifica]
Com altres membres del seu gènere, A. hispanicus és un ectoparasitoide de caparretes o cotxinilles. A vegades parasiten nimfes del segon estadi, femelles joves o larves, però preferiblement tria les femelles adultes. L'ou l'introdueix baix o al costat del marge l'escut de l'hoste, però com que l'escut s'adhereix al seu cos quan muda, el parasitoide només pot pondre'l en període d'ècdisi. La larva ix de l'ou i s'alimenta del cos del diaspídid, i abans de l'estat de pupa excreta els meconis. La pupa no té embolcall, i durant el seu desenvolupament els seus ulls canviaran de rojos a verds, la qual cosa és un marcador de l'estat de maduració. L'adult sol eixir fent un forat a l'escut, i ocasionalment per baix d'aquest.[5]
Hostes[modifica]
És el parasitoide específic del poll gris (Parlatoria pergandii) i del poll gris tropical (Parlatoria cinerea). En laboratori s'ha aconseguit que parasite a la caparreta de les palmeres (Hemiberlesia lataniae).[5] Es pensa que potser puga parasitar al poll de San José (Quadraspidiotus perniciosus).[9]
Mesures agronòmiques[modifica]
Els nivells d'aquest himenòpter són un 41% majors en camps de cítrics en ecològic.[9] Abans de la dècada dels 80-90 controlava completament les poblacions de poll gris, però després va minvar la seua eficàcia. Es creu que açò ha sigut a causa dels insecticides moderns.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 https://www.gbif.org/species/1364612
- ↑ https://quod.lib.umich.edu/e/eebo/A28561.0001.001?rgn=main;view=fulltext
- ↑ «Scolymus hispanicus - Cardillo - Card de moro» (en castellà). HERBARIO VIRTUAL DE BANYERES DE MARIOLA Y ALICANTE, 2010. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Clausen, Curtis Paul. Introduced Parasites and Predators of Arthropod Pests and Weeds: A World Review (en anglès). 480. Illinois: U.S. Department of Agriculture, 1978, p. 118.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Aphytis hispanicus (Mercet)» (en anglès). Plant Pests of the Middle East. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Myartseva, Svetlana Nikolaevna; Ruíz Cancino, Enrique (en anglès) El género Aphytis Howard (Hymenoptera: Chalcidoidea: Aphelinidae) en México, clave de especies y descripción de una especie nueva, 2010, pàg. 81-94.
- ↑ Laborda Cenjor, Rafael; Rodrigo Santamalia, Maria Eugènia; Xamani i Monserrat, Pilar; Sánchez Domingo, Adrián (en castellà) Parásitos y depredadores asociados a jardinería urbana de València., 2019, pàg. 8.
- ↑ «Aphytis hispanicus» (en castellà). IVIA. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Laborda Cenjor, Rafael. Comparación de la abundancia y biodiversidad de artrópodos auxiliares entre parcelas de cultivo ecológico y convencional, en plantaciones de cítricos, caqui y nectarina (tesi) (en castellà). València: Universitat Politècnica de València, 2012, p. 21-137. Arxivat 2020-03-25 a Wayback Machine.
- ↑ Garcia i Marí, Ferran (en anglès) THE SCALE INSECTS OF CITRUS IN SPAIN (Spain): pest status and control, pàg. 50.