Apollo 17

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialApollo 17
Apollo 17-insignia.png
NASA Apollo 17 Lunar Roving Vehicle.jpg
Tipus de missió missió espacial, vol espacial tripulat i allunatge
Operador NASA logo.svg   NASA
COSPAR ID 1972-096A
Núm. SATCAT 06300
Durada de la missió 12 dies, 13 hores, 51 minuts i 59 segons
Òrbites realitzades 75
Propietats de la nau
Nau espacial Apollo 17 Command and Service Module Tradueix
Apollo 17 Lunar Module Tradueix
Fabricant
Massa enlairament:
48.607 kg

aterratge:
5.500 kg
Tripulació
Apollo 17 crew.jpg
Inici de la missió
Llançament espacial
Data7 desembre 1972
Llocplataforma de llançament 39A, complex de llançament 39
Vehicle de llançament Saturn V
Fi de la missió
Amaratge
Data19 desembre 1972
Llococeà Pacífic
17° 52′ 47″ S, 166° 06′ 36″ O / 17.879722222222°S,166.11°O / -17.879722222222; -166.11
Recuperat per USS Ticonderoga Tradueix

Modifica les dades a Wikidata

L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo. Va ser enviat a l'espai el 7 de desembre de 1972 per un coet Saturn V, des de la plataforma 39A del complex del Cap Canaveral, a Florida, EUA. Oficialment es va denominar com AS-512 i va ser l'encarregat d'enviar els últims astronautes cap a la Lluna. Va ser la sisena i última missió d'allunatge, que es va desenvolupar sense grans incidents, excepte el retard en l'enlairament en 2 hores i 40 minuts (quan el compte enrere arribava a T-30 segons) a causa d'una fallada en el control de pressurització de la tercera fase. Va ser el primer vol tripulat que va enlairar-se de nit.

La tripulació de l'Apollo 17 estava composta pel comandant i veterà de la missió Gemini 9 i Apollo 10 Eugene A. Cernan, el pilot del mòdul lunar i geòleg Harrison H. Schmitt, anomenat Jack, i el pilot del mòdul de comandament Ronald E. Evans.

La denominació de les naus, privilegi del comandant, va ser Challenger per al mòdul lunar i America per al mòdul de comandament.

Els tres tripulants de la missió són les úniques persones de la història de la humanitat que han vist la Terra plena, fet que van immortalitzar a La bala blava.[1]

El comandant Gene Cernan va ser l'últim ésser humà que va trepitjar la superfície de la Lluna, en els Muntis Taurus, al costat del Cràter Littrow, a la frontera entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Serenitatis. El mòdul de descens Challenger va fer l'allunatge a 21.2°N 30.6°E (zona de Taurus Littrow), duent com a tripulants Eugene A. Cernan i Harrison H. Schmitt.

Durant la permanència en sòl lunar, van realitzar tres EVAs a peu i amb el rover lunar LRV de 7 hores cadascun (35 quilòmetres en total), en els quals van recollir 110 kg de mostres de roques lunars i van deixar instal·lat un ALSEP amb els següents instruments: un gravímetre de superfície per a analitzar l'atracció que el Sol i la Terra exerceixen sobre la Lluna, un aparell que mesura la massa, velocitat i freqüència de caiguda de meteorits i l'erosió del material ejectat per l'impacte, un aparell per a determinar el perfil sísmic a força de càrregues explosives, així com un mesurador de la composició atmosfèrica lunar pròxima a la superfície.

També, sense formar part del ALSEP, es va instal·lar un aparell per investigar l'existència de capes d'aigua sota la superfície lunar, un gravímetre mòbil instal·lat sobre el LRV i un aparell de sondeig de neutrons per mesurar el ritme de captura dels neutrons secundaris de baixa energia de llamps còsmics en relació amb la profunditat del sòl lunar.

Referències[modifica]

  1. Reinert, Al. «The Blue Marble Shot: Our First Complete Photograph of Earth» (en anglès). The Atlantic, 12-04-2011. [Consulta: 7 desembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apollo 17