Apollo 17

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Insígnia de l'Apollo 17

L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo. Va ser enviat a l'espai el 7 de desembre de 1972 per un coet Saturn V, des de la plataforma 39A del complex del Cap Canaveral, a Florida, EUA. Oficialment es va denominar com AS-512 i va ser l'encarregat d'enviar els últims astronautes cap a la Lluna. Va ser la sisena i última missió de allunatge, que es va desenvolupar sense grans incidents, excepte el retard en l'enlairament en 2 hores i 40 minuts (quan el compte enrere arribava a T-30 segons) a causa d'una fallada en el control de pressurització de la tercera fase. Va ser el primer vol tripulat que va enlairar-se de nit.

La tripulació de l'Apollo 17 estava composta pel comandant i veterà de la missió Gemini 9 i Apollo 10 Eugene A. Cernan, el pilot del mòdul lunar i geóleg Harrison H. Schmitt anomenat Jack, i el pilot del mòdul de comandament Ronald I. Evans.

La denominació de les naus, privilegi del comandant, va ser Challenger para el mòdul lunar i America pel mòdul de comandament.

El comandant Gene Gernan va ser l'últim ésser humà que va trepitjar la superfície de la Lluna, en els Muntis Taurus, al costat del Cràter Littrow, a la frontera entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Serenitatis. El mòdul de descens "Challenger" va fer l'allunatge a 21,2ºN 30,6ºI (zona de Taurus Littrow) duent com tripulants Eugene A. Cernan i Harrison H. Schmitt.

Durant la permanència en sòl lunar, van realitzar tres EVAs a peu i amb el rover lunar LRV de 7 hores cadascun (35 quilòmetres en total), en els quals van recollir 110 kg de mostres de roques lunars i van deixar instal·lat un ALSEP amb els següents instruments: un gravímetre de superfície per a analitzar l'atracció que el Sol i la Terra exerceixen sobre la Lluna, un aparell que mesura la massa, velocitat i freqüència de caiguda de meteorits i l'erosió del material ejectat per l'impacte, un aparell per a determinar el perfil sísmic a força de càrregues explosives, així com un mesurador de la composició atmosfèrica lunar pròxima a la superfície.

També sense formar part del ALSEP, es va instal·lar un aparell per investigar l'existència de capes d'aigua sota la superfície lunar, un gravímetre mòbil instal·lat sobre el LRV i un aparell de sondeig de neutrons per mesurar el ritme de captura dels neutrons secundaris de baixa energia de llamps còsmics en relació amb la profunditat del sòl lunar.

Aquesta fou la missió on va ser presa La bala blava.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apollo 17 Modifica l'enllaç a Wikidata