Apollo 17

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula vol espacialApollo 17
Apollo 17-insignia.png
Apollo 17 crew.jpg
Tipus de missió missió espacial, vol espacial tripulat i Allunatge
Operador NASA
COSPAR ID 1972-096A
Núm. SATCAT 06300
Òrbites realitzades 75
Propietats de la nau
Nau espacial Apollo 17 Command and Service Module
Apollo 17 Lunar Module
Massa 48.607 kg (enlairament)
5.500 kg (aterratge)
Tripulació
Membres
Inici de la missió
Data de llançament 7 desembre 1972
Vehicle de llançament Saturn V
Lloc de llançament complex de llançament 39
Fi de la missió
Recuperat per USS Ticonderoga
Data d'aterratge 19 desembre 1972
Lloc d'aterratge

oceà Pacífic

17° 52′ 47″ S, 166° 06′ 36″ O / 17.879722222222°S,166.11°O / -17.879722222222; -166.11
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbita òrbita lunar
Periàpside 26,9 km
Apoàpside 109,3 km
Instruments

Modifica dades a Wikidata

L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo. Va ser enviat a l'espai el 7 de desembre de 1972 per un coet Saturn V, des de la plataforma 39A del complex del Cap Canaveral, a Florida, EUA. Oficialment es va denominar com AS-512 i va ser l'encarregat d'enviar els últims astronautes cap a la Lluna. Va ser la sisena i última missió d'allunatge, que es va desenvolupar sense grans incidents, excepte el retard en l'enlairament en 2 hores i 40 minuts (quan el compte enrere arribava a T-30 segons) a causa d'una fallada en el control de pressurització de la tercera fase. Va ser el primer vol tripulat que va enlairar-se de nit.

La tripulació de l'Apollo 17 estava composta pel comandant i veterà de la missió Gemini 9 i Apollo 10 Eugene A. Cernan, el pilot del mòdul lunar i geóleg Harrison H. Schmitt anomenat Jack, i el pilot del mòdul de comandament Ronald I. Evans.

La denominació de les naus, privilegi del comandant, va ser Challenger para el mòdul lunar i America pel mòdul de comandament.

El comandant Gene Gernan va ser l'últim ésser humà que va trepitjar la superfície de la Lluna, en els Muntis Taurus, al costat del Cràter Littrow, a la frontera entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Serenitatis. El mòdul de descens "Challenger" va fer l'allunatge a 21,2°N 30,6°I (zona de Taurus Littrow) duent com tripulants Eugene A. Cernan i Harrison H. Schmitt.

Durant la permanència en sòl lunar, van realitzar tres EVAs a peu i amb el rover lunar LRV de 7 hores cadascun (35 quilòmetres en total), en els quals van recollir 110 kg de mostres de roques lunars i van deixar instal·lat un ALSEP amb els següents instruments: un gravímetre de superfície per a analitzar l'atracció que el Sol i la Terra exerceixen sobre la Lluna, un aparell que mesura la massa, velocitat i freqüència de caiguda de meteorits i l'erosió del material ejectat per l'impacte, un aparell per a determinar el perfil sísmic a força de càrregues explosives, així com un mesurador de la composició atmosfèrica lunar pròxima a la superfície.

També sense formar part del ALSEP, es va instal·lar un aparell per investigar l'existència de capes d'aigua sota la superfície lunar, un gravímetre mòbil instal·lat sobre el LRV i un aparell de sondeig de neutrons per mesurar el ritme de captura dels neutrons secundaris de baixa energia de llamps còsmics en relació amb la profunditat del sòl lunar.

Aquesta fou la missió on va ser presa La bala blava.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apollo 17 Modifica l'enllaç a Wikidata