Vés al contingut

Archaeothyris florensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArchaeothyris florensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdrePelycosauria
FamíliaOphiacodontidae
GènereArchaeothyris
EspècieArchaeothyris florensis Modifica el valor a Wikidata
Robert R. Reisz, 1972

Archaeothyris florensis és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels ofiacodòntids que visqué durant el Carbonífer, fa entre 307 i 316, milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Nova Escòcia (Canadà). Es tracta de l'única espècie coneguda del gènere Archaeothyris.[1]

És l'animal més antic conegut generalment acceptat com a sinàpsid.[2] Fou descobert a la mateixa localitat que Hylonomus i el petrolacosaure, als quals s'assembla, i molts altres sauròpsids primitius. A diferència d'Hylonomus i els seus parents, Archaeothyris era més gros (50 cm del cap a la cua) i podria haver-se alimentat d'ells. A més, Archaeothyris era més avançat que els sauròpsids primitius: la seva mandíbula era potent, i també es podia obrir més que les dels rèptils primitius. Tenia totes les dents afilades i dents canines especialment grosses.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Entrada «Archaeothyris florensis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2023].
  2. Carlton, 2019, «Archaeothyris».
  3. Boenigk, Wodniok i Glücksman, 2015, p. 116.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Archaeothyris florensis