Aristòfon d'Azènia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V aC  Azenia (en)  |
| Mort | segle IV aC Atenes (Grècia) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Aristòfon d'Azènia (en grec antic Ἀριστόφων) fou un orador atenenc del demos d'Azènia, a l'Àtica, que va viure al final de la guerra del Peloponès. No es conserva cap dels seus discursos.
Va ser ambaixador a Esparta el 412 aC juntament amb Lespòdies i Melèsies, nomenat pel govern oligàrquic dels Quatre-cents. Durant l'arcontat d'Euclides el 404 aC va proposar una llei que tot i que va beneficiar a l'estat va perjudicar a moltes famílies atenenques, en la qual proposava que no es podia ser ciutadà atenenc si la mare no havia estat una dona lliure. Va proposar altres lleis que el feren més i més popular.
Ell mateix diu que fou acusat 75 vegades d'haver fet propostes il·legals i que sempre fou absolt. Aristòfon per la seva banda va acusar, entre d'altres, a Ifícrates i Timoteu l'any 354 aC, dues persones amb les que Atenes estava en deute, dient que s'havien beneficiat de suborns de Quios i de Rodes. Timoteu va ser condemnat sense proves només sota la paraula d'Aristòfon.
Encara l'any 354 aC va defensar la llei de Leptines d'Atenes contra Demòstenes. Demòstenes, no obstant, el tractava amb gran respecte, i considerava el vell orador com un dels més eloqüents. Devia morir poc després, ja que no torna a ser esmentat viu.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1.Aristophon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 316