Armand Barbès
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Armand Sigismond Auguste Barbès 18 setembre 1809 Pointe-à-Pitre (Guadalupe) |
| Mort | 26 juny 1870 (60 anys) la Haia (Països Baixos) |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, advocat |
| Participà en | |
| 12 maig 1839 | coup d'État de la Société des saisons (fr)  |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Signatura  | |
Armand Barbès, Sigismond Auguste (Pointe-à-Pitre, 18 de setembre de 1809 - La Haia, 26 de juny de 1870), va ser un polític republicà francès oposat a la Monarquia de juliol.
Amb els malnoms que li van donar els seus admiradors, «le conspirateur hors-pair» i «le Bayard de la démocratie», Barbès actualment és el paradigma del "revolucionari romàntic" però, també, el d'un home d'acció sense programa. Marx el va qualificar de "flagell de l'establishment"
Biografia[modifica]
Nasqué en el si d'una família burgesa de l'illa de Guadalupe; el seu pare era un cirurgià militar nascut a Carcassona, on la família va tornar de la colònia. Armand va estudiar Dret a París a partir del 1832.[1] A la mort dels seus pares va rebre una important herència que li van permetre no haver de treballar i dedicar-se plenament a conspirar («conspirer pour renverser le régime en place»). Ja des de la seva arribada a París el nord-català Etienne Arago, un amic dels seus pares, li proposà entrar gratuïtament al seu teatre però Armand li contestà [1] que el que ell volia era entrevistar-se amb el propagandista republicà Godefroy Cavaignac.
El 1834 es va adherir a la Société des Droits de l'Homme, acusada d'haver preparat la insurrecció de 1834, i en Barbès va ser empresonat, per primera vegada, a la presó de Santa Pelàgia, d'on en va ser alliberat el 1835. El 12 de juliol de 1835, ajudà Godefroy Cavaignac a organitzar una gran evasió de 27 presoners (entre els quals Armand Marrast i Joseph Guinard) d'aquesta presó, fins aleshores considerada inexpugnable. El 10 de març de 1836, la policia enxampà Barbès i Blanqui preparant munició, i foren jutjats i condemnats a un any d'empresonament. Un cop alliberat gràcies a una amnistia, Armand Barbés passà un temps de reflexió a Carcassona abans de tornar a París el 1838. S'uní novament a Auguste Blanqui i fundaren una (altra) societat secreta, la Société des Saisons, que tenia un ideal republicà i propietari. Elegit diputat per a l'Assemblea Nacional de la Segona República Francesa, va ser condemnat després d'un intent fracassat de cop d'Estat el 1848. Després del seu alliberament el 1854, va preferir exiliar-se als Països Baixos on passà la resta de la seva vida.
Bibliografia[modifica]
- Caucanas, Sylvie; Cazals, Rémy (directors). Barbès et les hommes de 1848 [colloque, Carcassonne nov. 1998]. Carcassonne: les Audois, 1999. ISBN 2-9510970-2-6.
- Caucanas, Sylvie; Maynard, Marie-Noëlle. Armand Barbès et la Révolution de 1848. Carcassonne: Musée des Beaux-Arts, Archives départementales de l'Aude, 1999.
- Clemenceau, Georges. Une jeunesse républicaine. París: s.n., s.d..
- Jeanjean, Jean-François. Armand Barbès (1809-70). París-Carcassonne: Comély, 1909.
- Lara, Hildevert-Adolphe. «Armand Barbès». A: Contribution de la Guadeloupe à la Pensée Française. París: Jean Crès, 1936, p. 80-88.
- Merle, Roger. Armand Barbès, un révolutionnaire romantique. Toulouse: Privat, 1977. ISBN 2708923587.
- Mirecourt, Eugène de. Barbès. 3e éd.. París: Achille Faure, 1867 (Histoire contemporaine. Portraits et silhouettes au XIX siècle, 25).
- Newman, Edgar Leon (dir). Historical Dictionary of France from the 1815 restoration to the Second Empire. Nova York: Greenwood Press, 1987 (Historical dictionaries of French history). ISBN 0861720474.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armand Barbès |