Vés al contingut

Arnold d'Horne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:59, 24 març 2014 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Arnold (Arnoud, Arnould) II d'Horne (nat el 1339-mort a Lieja el 8 de març de 1389) canonge, prebost i príncep-bisbe del bisbat d'Utrecht de 1371 a 1378 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1378 a 1389. Era el fill de Guillem V d'Horne i d'Elisabeth de Clèveris.

A la mort del seu predecessor a Utrecht, Joan V de Virneburg al 1371, el capítol de la catedral va voler promoure el seu prebost Zweder Uterlo, però els altres capítols van donar support Arnold d'Horne el candidat del papa Gregori XI, que últimament va guanyar.

Militarment, va participar en la guerra de successió de Gueldre i va atacar el comtat d'Holanda en voler obtenir Vreeswijk, un lloc estratègic a les rutes comercials vers el mar del Nord. Aquestes campanyes van costar molt sense gaire resultats pel principat: Holanda va mantenir el control de les boques dels rius Vecht i Lek.

Per a poder redreçar la situació financera el bisbe empobrit va haver de convocar els estats el 1375 i cedir als ciutadans d'Utrecht un dret de participació a les decisions polítiques en bescanvi d'impostos nous. Aquesta carta de concessió es considera com l'inici prudent de l'emancipació de la burgesia del poder absolut a la diòcesi d'Utrecht. S'inscriu al moviment més llarg de democratització que tocava tota la regió al segle XIV. Aquesta emancipació va començar amb la pau de Fexhe al 1316 al principat de Lieja i terminar-se provisoriament amb la creació de la República de les Set Províncies Unides la fi del segle XVI, no sense encontrar una resistència virulent dels reis catòlics durant la Guerra dels Vuitanta Anys.

A la mort de Joan d'Arkel, el 1378 el papa Urbà VI va promoure'l príncep-bisbe del principat bisbal de Lieja en oposició a Eustache Persand de Rochefort,[1] el candidat del capítol liegès supportat pel papa Climent VII d'Avinyó.[2] Va durar un anys abans que efectivament va poder prendre el govern de Lieja.

Va morir a Lieja el 8 de març 1389.


Precedit per:
Joan V de Virneburg
Príncep-bisbe de la
Senyoria d'Utrecht

13711378
Succeït per:
Floris de Wevelinkhoven


Precedit per:
Joan d'Arkel
Príncep-bisbe del
Principat de Lieja

13781389
Succeït per:
Joan III de Baviera

Referències i bibliografia

  • Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
  • Alain Marchandisse, La fonction épiscopale à Liège aux XIIIe et XIVe siècles. Etude de politologie historique Bibliothèque de la Faculté de Philosophie et Lettres de l'Université de Liège, Ginebra, Librairie Droz, 1998, 592 pàgines.
  1. Claude Mélard, Arnould de Hornes, Chronologie de la principauté de Liége, consulta el 9 d’agost de 2010,
  2. Geneviève Xhayet , Réseaux de pouvoir et solidarités de parti à Liège au Moyen Age (1250-1468)‬, Bibliothèque de la Faculté de Philosophie et Lettres de l'Université de Liège, Ginebra, Librairie Droz, 1997, pàgina 264ss.