Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I fou cap del grup nomada dels Parnis, d'origen escita o dahan, que vivien a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia vers el 250-247 aC (o 250-214 aC).

Arrià diu que descendien de la dinastia Aquemènida però això és difícil de comprovar i probablement és una tradició tardana.

Buscant refugi a territori del rei de Bactriàna Diodot I, va envair la regió anomenada Pàrtia, que depenia de l'Imperi selèucida, vers el 250 aC i el 249 aC va deposar el sàtrapa Andràgores i es va apoderar del país.

Segons Arrià va morir vers el 247 aC i el va succeir el seu germà Tiridates I o Arsaces II però els historiadors moderns pensen que aquest és una interposició inventada o errònia i que el germà mai va existir i que va viure fins als 214 aC quan el va succeir el seu fill Artaban I (Arsaces II).

Precedit per: -

Imperi Part

Succeït per: Arsaces II

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsaces I de Pàrtia