Arsites
|
Per a altres significats, vegeu «Arsites (príncep)». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV aC  |
| Mort | 334 aC |
| Causa de mort | suïcidi |
| Sàtrapa | |
| valor desconegut – 334 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | alt càrrec |
| Carrera militar | |
| Conflicte | batalla del Granic |
Arsites en grec antic Ἀρσίτης) va ser el darrer sàtrapa de Dascilios entre els anys 353 aC i 334 aC.
Aproximadament l'any 353 aC el sàtrapa Artabazos II i els seus cunyats Mentor i Memnó, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobarzanes de Dascilios.
L'any 338 aC Arsites va ajudar a Perint contra Macedònia. Arsites, amb les seves forces i les d'altres sàtrapes de l'Àsia Menor, va lluitar en la batalla del riu Grànic el 334 aC contra Alexandre el Gran. Derrotats els perses Arsites va fugir cap a Frígia amb les restes de l'exèrcit però acusat de la derrota i deprimit per no haver-se retirat davant d'Alexandre cremant el territori, es va suïcidar.[1][2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 13-17
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 29, 7
- ↑ Smith, William (ed.). «Arsites». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 27 gener 2022].