Artabazos II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArtabazos II
Artabazos portrait.jpg
Biografia
Naixement segle IV aC
Mort p. segle IV aC
  Sàtrapa 

Activitat
Ocupació Governador
Família
Fills Apama (filla d'Artabazos)
Farnabazos III
Barsine
Artonis Tradueix
Pares Farnabazos IIApama (filla d'Artaxerxes II)
Modifica les dades a Wikidata

Artabazos II (elamita Irdumasda; persa Artavazdâ) fou un noble persa (vers 388 aC-325 aC), que fou sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica

Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

En el regnat d'Artaxerxes II de Pèrsia (404 aC-358 aC) fou enviat contra el rebel Datames, sàtrapa de Capadòcia, però fou derrotat.

Vers el 367 aC alguns sàtrapes de l'Àsia Menor es van revoltar contra el rei i el 363 aC foren derrotats. El sàtrapa Ariobarzanes de Dascilios fou deposat i executat. Artabazos, que era son germanastre, fou nomenat sàtrapa pel seu avi. Es va casar amb una dona ròdia i els germans d'aquesta, Mentor i Memnó foren importants aliats. Mentor es va casar més tard amb la seva filla Barsine.

El 358 aC, a la mort de Artaxerxes II, va decidir revoltar-se, no se sap perquè ni es pot explicar el fet, ja que disposava d'un exèrcit reduït. Va contractar els serveis d'un exèrcit atenenc dirigit per Cares (Chares, Khares) que estava lluitant contra aliats d'Atenes revoltats però anaven curts de diners. Amb aquesta ajuda va derrotar l'exèrcit persa el 355 aC en una batalla que Artabazos va anomenar "la segona Marató". El rei de Pèrsia va demanar a Atenes de retirar a Cares si no volien ser atacats, i Atenes va acceptar i Artabazos i el seu petit exèrcit es van haver d'enfrontar sols amb els perses; va contractar cinc mil tebans dirigits per Pammenes de Tebes però fou derrotat abans que aquestos arribaren (353 aC) pel general Autofradates, i fou fet presoner. Els rodis Mentor i Memnó, els cunyats d'Artabazos i que li havien donat suport, van continuar la lluita amb suport de l'atenenc Caridem (Charidemos, Kharidemos) i van aconseguir la llibertat per Artabazos. Inicialment sembla que va voler seguir la revolta però aviat es va haver de refugiar junt amb els seus cunyats, a la cort de Filip II de Macedònia.

Va arribar a Macedònia amb Mentor i Memnon, i va romandre a la cort de Filip II per deu anys. Allí es va trobar amb el príncep Alexandre, el futur rei, i el filòsof Aristòtil. Fou nomenat sàtrapa Arsites, que probablement era fill de Ariobarzanes.

Mentor de Rodes va fer un gran servei al rei de Pèrsia en la guerra contra el rebel Nectanebos d'Egipte i en acabar la guerra el 349 aC el rei persa va oferir a Mentor el comandament de les forces contra els sàtrapes rebels de l'Anatòlia. Quan el rei Artaxerxes III de Pèrsia li va demanar a Mentor com li podia pagar els serveis, li va dir que cridant de l'exili a son germà Memnó i al seu cunyat Artabazos II, els quals així van poder tornar a Pèrsia el 342 aC. Artabazos II va donar al rei molta informació sobre els plans de Filip II de Macedònia per atacar Pèrsia. El 340 aC va morir Mentor i la seva dona Barsine es va casar amb Memnó.

Des llavor Artabazos II fou fidel a Darios III de Pèrsia i va estar al costat de d'aquest contra Artaxerxes IV de Pèrsia en la lluita per la successió d'Artaxerxes III de Pèrsia i encara va participar en la batalla d'Arbela o Gaugamela, acompanyant al rei en la fugida i sent-li fidel fins al final. Quan Darios III de Pèrsia Codomannos fou arrestat pel sàtrapa de Bactriana Bessos el juliol del 330, el sàtrapa fou aclamat rei per tots els nobles locals i pels que havien seguit al rei, amb l'excepció d'Artabazos II i els seus fills (i els seus mercenaris grecs), que van romandre lleials al rei deposat i es van negar a lluitar al costat de Bessos. Unes setmanes després Artabazos II es va rendir a Alexandre a la satrapia d'Hircània. Farnabazos ja coneixia al rei dels seus temps d'exili a Macedònia. Alexandre li va entregar a la seva filla Barsine que havia estat feta presonera el 333 aC després de la derrota i mort de Memnó a Cilícia en la lluita contra els macedonis, i que havia tingut un afer amorós amb Alexandre.

Artabazos va passar a ser conseller d'Alexandre i va dirigir la lluita contra el rebel Satibarzanes a Ària quan Alexandre ja havia sortit cap a Aracòsia i Gandara. Alexandre li va agrair nomenant-lo sàtrapa de Bactriana. Farnabazos va ser un lleial governador i va rebutjar un atac escita a la seva capital. El 328 aC va dirigir junt amb l'amic d'Alexandre, Hefestion, una operació militar al nord de Sogdiana. El 327 aC va demanar ser rellevat del govern de la satrapia per la seva avançada edat (uns 62 anys) i Alexandre va acceptar a contracor i el va nomenar governador d'una fortalesa a Sogdiana, un destí molt més tranquil. A aquest lloc Alexandre es va trobar amb Roxana amb la que es va casar, just quant Barsine havia donat a llum al primer fill d'Alexandre, Heracles; les reaccions de Farnabazos i Barsine al matrimoni d'Alexandre són desconegudes.

No se sap que va passar amb Artabazos. Els seus fills foren honorats per Alexandre i van rebre llocs destacats: Copen a l'exèrcit; Farnabazos a la cavalleria. Una germana d'Artabazos, Artacama, es va casar el 324 aC amb el general Ptolemeu, i una filla, Artonis, es va casar amb el secretari reial Èumenes de Cardia; una néta (filla de Mentor i Barsine) de nom desconegut, es va casar amb l'almirall Nearcos.

El 328 aC Artabazos va renunciar al govern de Bactriana per la seva avançada edat, i la satrapia fou donada a Clitó. Artabazos va morir poc després.