Arslan Giray

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArslan Giray
Biografia
Naixement1692
Mort1768 (75/76 anys)
Căușeni (en) Tradueix
Lloc d'enterramentBakhtxisarai
  Khan 

Dades personals
Grup ètnicTàtars de Crimea
ReligióSunnisme
Activitat
OcupacióSobirà
Família
FamíliaDinastia Giray
FillsDevlet IV Giray
Q12171204 Tradueix
PareDevlet II Giray
Modifica les dades a Wikidata

Arslan Giray (1692-Kaushan, 30 de maig del 1768) fou khan de Crimea (1748-1755). Era fill de Devlet II Giray i va succeir a Selim II Giray. És el pare del khan Devlet IV Giray (...- 1781).[1]

Va designar a Selim Giray com a khalgay i Krim Giray com a nureddin. El seu diploma li conferia el títol d'Ilkhan i Khan, que donava dret a un salari i subsidi més important. Va rebre també els sis símbols del seu rang: el vestit negre (la marca del kapudan pasha), el kaftan negre, el doble diamant, l'espasa, l'arc i l'aljaba. Va restaurar les fortificacions d'Arabat i va construir les muralles i dics de Uchuba, Junkar i Juvash (Zabash en rus).

Va fundar una escola a Bakhtxisarai i fonts a Koslev i Ak Mesjid; al palau del khan a la capital li va afegir tot un ala. El 12 d'agost de 1755 fou deposat per causes poc clares, es diu que per ser excessivament franc en les comunicacions amb la Porta o per l'energia en reprimir als bandits. El va succeir Halim Giray.

Arslan fou exiliat a Quios. El 1758 va ser cridat per ser nomenat altre cop però no va arribar a prendre possessió i fou retornat al seu exili. El març de 1767 finalment fou cridat altre cop i aquesta vegada nomenat però va morir el 30 de maig de1 1767 a Kaushan dos dies després, i abans de ser instal·lat a Bakhtxisarai. El va succeir Maqsud Giray.[2]

Referències[modifica]

  1. Gibb, H. A. R.. «Kirim». A: The Encyclopeadia of Islam (en anglès). Brill Archive, 1954, p. 142. ISBN 9789004060562. 
  2. Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.