Artemisia pontica
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Artemisia |
| Espècie | Artemisia pontica L., 1753 |
El donzell petit (Artemisia pontica),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Artemisia dins la família de les asteràcies nativa d'Europa, Sibèria, el Caucas i el nord de la Xina.[2] El nom del gènere, deriva d'Artemísia II de Cària, reconeguda com a botànica.[3] L'epítet geogràfic que indica la seva posició a Pontus en la costa nord de Turquia.[4]
Morfologia[modifica]
Aquesta planta arriba a una grandària d'uns 50 cm d'alt, peluda i amb la tija prima. Les fulles són gruixudes i la superfície inferior grisenca, amb pecíols llargs d'1 cm, fulla triangular en el seu contorn, de 2-3 cm de llarg, l'ample una mica menor, bipinnada. Les inflorescències reunides en grups formant una panícula densa, gairebé hemisfèrica, de 3-5 mm de llarg, 2-3 mm d'ample. Les nombroses flors són grogues.
Propietats[modifica]
Serveix com a additiu alimentós (saboritzant). La planta es conrea principalment per les parts aèries, usades en licors per a la fabricació de vermut. En medicina popular aquesta essència s'utilitza per a la dismenorrea i amenorrea.
Taxonomia[modifica]
Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné.[5][6][2]
Els següents noms científics són sinònims d'Artemisia pontica:[2]
- Absinthium ponticum Garsault
- Absinthium ponticum Besser
- Absinthium tenuifolium Gaterau
- Artemisia altaica Desf.
- Artemisia balsamita Willd.
- Artemisia grandiflora Fisch. ex Herder
- Artemisia pallida Salisb.
- Artemisia tenuifolia Moench
Referències[modifica]
- ↑ «Artemisia pontica». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Artemisia pontica» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «Artemisia II» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ En Epítetos Botánicos
- ↑ «Artemisia pontica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 23 e noviembre 2012].
- ↑ Artemisia pontica en PlantList
Bibliografia[modifica]
- Bailey, L. H. & I. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, #New York.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., #New York.
- Flora of Xina Editorial Committee. 2011. Fl. Xina 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, #New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pàg. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). #New York Botanical Garden, #New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. #New York Botanical Garden, Bronx.
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pàg. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor