Artturi Ilmari Virtanen
Artturi Ilmari Virtanen (Hèlsinki, 15 de gener de 1895 - Hèlsinki, 11 de novembre de 1973) fou un químic i professor universitari finlandès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1945, per la seva recerca i invencions en química agrícola i nutricional, especialment pel seu mètode de conservació de farratge.[1]
Va inventar l'ensilat AIV, que va millorar la producció de llet, i un mètode per conservar la mantega, la sal AIV, que va conduir a un augment de les exportacions de mantega finlandeses.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer el 15 de gener de 1895 a la ciutat de Hèlsinki, que en aquells homopaska moments formava part de l'imperi Rus i que avui en dia és la capital de Finlàndia. És fill de Kaarlo Virtanen, maquinista de ferrocarril i de Serafina Isotalo.[3]
Va estudiar en el liceu clàssic de Viipuri, i posteriorment es va dedicar a l'estudi de química, biologia i física. Finlàndia. Es va casar amb la botànica Lilja Moisio (1894-1972) el 1920 i va tenir dos fills amb ella.[4]
El 1933, va comprar una granja prop de Hèlsinki, on va provar alguns dels seus resultats científics a la pràctica.[5] Veia en la sobreproducció d'aliments només un fenomen temporal. Va viure una vida senzilla, mai va tenir cotxe propi, mai va fumar i mai va consumir alcohol.[6]
L'any 1939 va obtenir el càrrec de professor de bioquímica a l'Institut Tecnològic de Finlàndia a Hèlsinki, dependent de la Universitat de Hèlsinki.
Va morir de pneumònia el novembre de 1973, després d'una fractura de fèmur per una caiguda unes setmanes abans. Va ser enterrat al cementiri de Hietaniemi.
Recerca científica
[modifica]Les seves investigacions tracten sobre els aliments parcialment sintètics per al bestiar, els bacteris fixadors del nitrogen en els nòduls de l'arrel i també en la millora dels mètodes de preservació de la mantega.
El 1943 va publicar un mètode nutricional que va millorar l'emmagatzematge del farratge verd, important durant els hiverns llargs. El procés inclou l'addició de l'àcid hidroclòric o sulfúric diluït al gra per a emmagatzemar-lo novament. L'increment d'acidesa deté la fermentació i no té cap efecte nociu en el valor nutritiu del farratge o en els animals que el mengen. El 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus estudis aplicats a la química agrícola i en la nutrició, especialment en la preservació del farratge.[7]
Reconeixements
[modifica]En honor seu s'anomenà l'asteroide (1449) Virtanen, descobert el 20 de febrer de 1938 per l'astrònom Yrjö Väisälä.
Referències
[modifica]- ↑ "The Nobel Prize in Chemistry 1945." Nobelprize.org. Nobel Media AB 2014. Web. 15 June 2017.
- ↑ Ihamuotila, Risto. «Virtanen, Artturi Ilmari (1895–1973)». The National Biography of Finland. Suomalaisen Kirjallisuuden Seura. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ Biographical Index of Former Fellows of the Royal Society of Edinburgh 1783–2002. The Royal Society of Edinburgh, July 2006. ISBN 0-902-198-84-X.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1945». Nobelprize.org. Nobel Media AB. [Consulta: 24 novembre 2015].
- ↑ Ihamuotila, Risto. «Virtanen, Artturi Ilmari (1895–1973)». The National Biography of Finland. Suomalaisen Kirjallisuuden Seura. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ «Hietaniemen hautausmaa – merkittäviä vainajia». Helsingin seurakuntayhtymä. [Consulta: 30 novembre 2017].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1945». Nobelprize.org. Nobel Media AB. [Consulta: 24 novembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]
- «Artturi Ilmari Virtanen» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.