Àcid clorhídric

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Àcid hidroclòric)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àcid clorhídric
Hydrogen-chloride-2D-dimensions.png
Hydrogen-chloride-3D-vdW.png
Hydrochloric acid 30 percent.jpg
Noms
Altres noms
  • Acid muriàtic[1]
  • Salfumant[2]
Identificadors
7647-01-0 Symbol OK.svg1
Codi ATC A09AB03
B05XA13
ChEMBL ChEMBL1231821 N
ChemSpider 307 Symbol OK.svg1
Número CE 231-595-7
UNII QTT17582CB Symbol OK.svg1
Propietats
Aparença Incolor, líquid transparent
Acidesa (pKa) -6,3[3]
Perills
Índex CEE 017-002-01-X
Frases R R34, R37
Frases S S1/2, S26, S45
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 3: L'exposició a curt termini podria causar lesions temporals o residuals greus. Per exemple, el gas de clor Codi de reactivitat 1: Normalment estable, però pot arribar a ser inestable a temperatures i pressions elevades. Per exemple, el calci Perill especial COR: Corrosiu; àcid o base forta. Per exemple, l'àcid sulfúric, l'hidròxid de potassiNFPA 704 four-colored diamond
Compostos relacionats
Compostos relacionats
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

L'àcid clorhídric, clorur d'hidrogen, àcid muriàtic o salfumant (HCl) és un àcid fort, format per clor i per hidrogen. A la temperatura ordinària és un gas, incolor, però en presència d'humitat forma una mena de boira perquè és molt higroscòpica. Per això comercialment es coneix com a salfumant. Es ven dissolt en aigua. S'usa en la neteja, encara que s'ha d'anar amb compte perquè és tòxic i molt corrosiu. Amb els metalls forma clorurs. Té moltes aplicacions a la indústria.

Síntesi[modifica | modifica el codi]

L'àcid clorhídric (HCl) s'obté per addició d'àcid sulfúric (H2SO4) a la sal comuna (NaCl):

2 NaCl + H2SO4 → Na2SO4 + 2 HCl

En la indústria química es formen grans quantitats de clorhídric en les reaccions orgàniques de cloració de les substàncies orgàniques amb clor elemental:

R-H + Cl2 → R-Cl + HCl

També és possible sintetitzar-lo directament a partir dels seus elements moleculars, aquest procés, però, no sol ser econòmicament rendible.

En aigua es dissolen fins a 38 g/100 ml encara que a baixa temperatura es poden formar cristalls de HCl x H2O amb un contingut del 68 % d'HCl. La dissolució forma un azeotrop amb un contingut del 20,2 % en HCl i un punt d'ebullició de 108,6 °C.

L'àcid clorhídric que es troba en el mercat sol tenir una concentració del 38 % (màxima) o del 25 %.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

L'àcid clorhídric s'utilitza sobretot com àcid barat, fort i volàtil. L'ús més conegut és el de desincrustant per a eliminar residus de calç. En aquesta aplicació es transforma el carbonat càlcic en clorur càlcic, més soluble i s'alliberen diòxid de carboni (CO2 i aigua:

CaCO3 + 2 HCl → CaCl2 + CO2 + H2O

En química orgànica s'aprofita el clorhídric de vegades en la síntesi de clorurs orgànics - bé per substitució d'un grup hidroxil d'un alcohol o per addició del clorhídric a un alquè encara que sovint aquestes reaccions no transcorren d'una manera molt selectiva.

En la indústria alimentària s'utilitza per exemple en la producció de la gelatina, dissolent la part mineral dels ossos.

En metal·lúrgia de vegades s'utilitza per a dissoldre la capa d'òxid que pot recobrir un metall.

També és un producte de partida en la síntesi de clorur fèrric (FeCl3) o de policlorur d'alumini.

Efectes nocius[modifica | modifica el codi]

El clorur d'hidrogen és irritant i corrosiu per a qualsevol teixit amb el qual tingui contacte. L'exposició breu a baixos nivells produïx irritació de la gola. L'exposició a nivells més alts pot produir dificultats en la respiració, estrenyiment dels bronquíols, coloració blava de la pell, acumulació de líquid en els pulmons i fins i tot la mort. L'exposició a nivells més alts pot produir inflamació i espasmes de la gola i asfíxia. Algunes persones, poden patir una reacció inflamatòria al clorur d'hidrogen. Aquesta condició és coneguda com a síndrome de mal funcionament reactiu de les vies respiratòries (RADS, per les sigles en anglès), que és un tipus d'asma causat per certes substàncies irritants o corrosives.

Depenent de la concentració, el clorur d'hidrogen pot produir des de lleu irritació fins a cremades greus dels ulls i la pell. L'exposició perllongada a baixos nivells pot causar problemes respiratoris, irritació dels ulls i la pell i decoloració de les dents.

Tot i aquestes característiques els sucs gàstrics dins l'estómac humà contenen aproximadament el 3 % d'àcid clorhídric. Aquest ajuda a coagular les proteïnes i juga un paper important com a coenzim de la pepsina en la seva digestió. També ajuda en l'hirdòlisi dels polisacàrids presents en el menjar.

Fonts antropològiques[modifica | modifica el codi]

Les principals fonts antropològiques són:

- Petroquímiques

- Incineradores

- Cremació d'alguns materials, per exemple, el plàstic (formarà una reacció juntament amb l'aigua)

- Indústria química

- Processos de neteja i decapat de metalls

Clorur d'hidrogen produït en la piròlisis[modifica | modifica el codi]

El clor està present en els residus en forma de sals inorgàniques (com el clorur de sodi; NaCl) i de compostos orgànics. Les fonts del clor orgànic també inclouen compostos com el clorur de polivinil ( 59% en pes de clor) utilitzat en la fabricació d’ampolles, mobles... la majoria del clor es converteix en HCl que ataca a les superfícies metàl·liques. La reacció dels vapor de NaCl i diòxid de sofre,genera clor elemental que pot conduir a la formació de HCl.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta muriatic_acid
  2. «spirits of salt». [Consulta: 29 maig 2012].
  3. William L. Jolly "Modern Inorganic Chemistry" (McGraw-Hill, 1984), p.177
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid clorhídric Modifica l'enllaç a Wikidata