Ascani Maria Sforza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAscani Maria Sforza
SFORZA ASCANIO.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 març 1455 Modifica el valor a Wikidata
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1505 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPesta Modifica el valor a Wikidata
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
17 març 1484 –
Protonotari apostòlic
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAbat Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 octubre 1503Conclave de 1503
6 agost 1492Conclave de 1492
26 agost 1484conclave de 1484 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSforza Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesc I Sforza Modifica el valor a Wikidata  i Blanca Maria Visconti Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís Maria Sforza, Galeàs Maria Sforza i Ippòlita Maria Sforza Modifica el valor a Wikidata

Stemma.Card.Sforza.JPG Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 11022564 Modifica el valor a Wikidata

Ascani Maria Sforza (Cremona, 3 de març de 1455Roma, 28 de maig de 1505) fou cardenal de l'església catòlica pel papa Sixte IV. Era germà de Lluís Maria Sforza i pertanyia a la dinastia governant de Milà dels Sforza. Se'l coneix per ser molt bo en l'àmbit polític.

Conclave de 1492[modifica]

Al conclave de 1492, a la mort d'Innocenci VIII, es convocà el conclave on el cardenal Costa, de Portugal, era el màxim favorit. Després que Giuliano della Rovere, posterior papa Juli II, fos descobert perquè el rei de França li deixà diners per a comprar vots. Això si, el cardenal Borja també ho feia, i ja al final del conclave, Borja tenia una carta que deia que la familia Sforza era musulmana i amenaçà d'ensenyar-la sinó el votava, a canvi del rol de vicecanceller i de viure a la Cancilleria Vecchia. Així doncs Sforza es conformà amb la posició de vicecanceller i Borja obtingué el papat amb el nom d'Alexandre VI.

Guerra d'Itàlia de 1499–1504[modifica]

El 1500 Lluís XII va assetjar la ciutat de Novara, població on s'exilià Lluís Maria Sforza, tenint entre les seves files ambdós exèrcits mercenaris suïssos, guerrers que havien estat invictes durant els dos últims segles. Davant d'aquest fet els mateixos suïssos, que no estaven d'acord de lluitar entre si, van abandonar els dos exèrcits; i no tan sols això sinó que lliuraren Lluís Maria i Ascani, capturats pel rei francès l'abril de 1500.[1]

Altres conclaves i mort[modifica]

A la mort d'Alexandre VI es va fer un altre conclave el 1503 a la Capella Sixtina, construïda per Sixte IV. Aquest cop Francesco Piclomini, Pius III, sortí el vencedor. Però no durà més de vint-i-vuit dies com a màxim pontífex. Al següent conclave tornà a ser guanyat per Giuliano della Rovere i ja cansat morí de pesta als cinquanta anys. Juli II va encarregar construir-li una tomba a la capella major del convent de Santa Maria del Popolo.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ascani Maria Sforza
  1. France, 1500-1715 (en anglès). Heinemann, 2003, p. 10. ISBN 0435327518.