Astarac

Astarac

Tipus	comarca d'Occitània, província de França i estat històric
Lloc
43° 31′ N, 0° 24′ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Occitània
Departament	Gers
Capital	Miranda
Geografia
Part de	Armanyac
Dades històriques
Creació	920
Dissolució	segle XIII
Organització política
• Comte	Arnau I Garcés d'Astarac (926–960)

Mapa de la Gascunya vers 1150

Astarac (en occità Astarac) és un Parçan o comarca d'Occitània situat a la Gascunya. La vila principal és Miranda. Es considera que el dialecte d'occità que s'hi parla és la variant armanyaquesa del gascó oriental.

Segons la proposta del diari Jornalet de divisió territorial d'Occitània, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, l'Astarac estaria ubicat a la regió de la Gascunya, subregió de l'Armanyac.

Oficialment, les comunes de l'Astarac estan adscrites administrativament als departaments francesos de Gers i dels Alts Pirineus, ambdós a la regió administrativa d'Occitània.

Història

El parçan ocupa les terres de l'antic comtat d'Astarac, que fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui Vilafranca) i més tard Miranda. Aquesta darrera fou fundada el 1280 per Bernat III d'Astarac i va ser acabada el 1288 esdevenint el 1297 la capital comtal.

El 926 Garcia I el Corb de Gascunya va repartir els seus dominis i va donar al fill segon Guillem el Fesenzac i l'Armanyac amb títol comtal mentre el fill tercer Arnau I Nonat va rebre el territori d'Astarac també amb títol comtal. El Bearn, Agenès, Les Landes i el Litoral restaren en mans dels ducs. Arnau va dividir el seu llegat al morir el 960: Astarac pel seu fill gran Garcia, i l'Aure, amb títol comtal per al segon Arnau (que no va tenir fills i el va heretar sa germana Faquilena que al casarse amb Ramon comte de Bigorra mort el 956 li va aportar el comtat i el seu fill Oriol va ser el cap de la branca d'Aure de Bigorra). Arnau II fou pare d'Odó abat de Simorra i després bisbe d'Auch, del seu successor Guillem, de Bernat Pelagós, que va rebre el territori de Pardiac amb títol comtal; i de Ramon que va rebre el vescomtat de Persan. El 1511 la línia es va exingir i va passar als Grailly comtes de Candale i Beanuges fins a la seva extinció el 1593.

Llista de comtes d'Astarac

• Arnau Nonat 926-960
• Garcia (fill) 960-c. 1000
• Arnau II (fill) c. 1000-1023
• Guillem I (fill) 1023-1040
• Sanç I (fill) 1040-1083
• Guillem II (fill) 1083-?
• Bernat I (germà) ?-1142
• Sanç II (Asnar Sanç) (fill) 1142-1174 co-comte d'Astarac
• Boemond (germà) 1142-1174 co-comte d'Astarac i sol 1182-1183
• Bernat II (fill de Sanç II) 1174-1182
• Marquesa (filla de Boemond) 1183-? co-comtessa d'Astarac
• Beatriu (germana) 1183-? co-comtessa d'Astarac
• Centul I (fill de Beatriu) ?-1233
• Centul II (fill) 1233-1249
• Bernat III (germà) 1249-1291
• Centul III (fill) 1291-1300
• Bernat IV (fill) 1300-1324
• Bernat V (fill) 1324-1326
• Amanieu (germà) 1326-1331
• Joan I (fill) 1331-1368
• Joan II (fill) 1368-1410
• Joan III (fill) 1410-1458
• Joan IV (fill) 1458-1511
• Marta (filla) 1511-1569
• Gastó (espòs) 1511-1536 (comte de Candale i Benauges)
• Carles (fill) ?-1528 (comte de Candale i Benauges)
• Joan I (germà) 1528 (comte de Candale i Benauges)
• Frederic (germà) 1528-1571 (comte de Candale i Benauges)
• Joan II (fill) 1571 (comte de Candale i Benauges)
• Enric (germà) 1571-1572 (comte de Candale i Benauges)
• Margarida (filla) 1572-1593 (comtessa de Candale i Benauges)