Astyanax bimaculatus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAstyanax bimaculatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCharaciformes
FamíliaCharacidae
GènereAstyanax
EspècieAstyanax bimaculatus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Astianax bimaculatus (Linnaeus, 1758)
  • Tetragonopterus bartlettii (Günther, 1866)
  • Tetragonopterus gronovii (Valenciennes, 1850)
  • Tetragonopterus linnaei (Valenciennes, 1850)
  • Tetragonopterus maculatus (Müller & Troschel, 1845)
  • Tetragonopterus orientalis (Cope, 1870)
  • Tetragonopterus vittatus (Castelnau, 1855)
  • Tetragonopterus wappi (Valenciennes, 1850)[1]
ProtònimSalmo bimaculatus Modifica el valor a Wikidata

Astyanax bimaculatus és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir 17,5 cm de llargària total i 91,6 g de pes.[2][3]

Reproducció[modifica]

Es reprodueix bé en captivitat.[4]

Hàbitat[modifica]

Viu a àrees de clima subtropical entre 20 °C-28 °C.[5]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de Panamà fins a la conca del riu Amazones.[2]

Longevitat[modifica]

Pot arribar a viure 18 anys.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Astyanax bimaculatus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 FishBase (anglès)
  3. ↑ Zaniboni Filho, E., S. Meurer, O.A. Shibatta i A.P. de Oliverira Nuñer 2004. Catálogo ilustrado de peixes do alto Rio Uruguai. Florianópolis: Editora da UFSC: Tractebel Energia. 128 p. : col. ill., col. maps; 25 cm.
  4. ↑ Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.
  5. ↑ Riehl, R. i H.A. Baensch 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.

Bibliografia[modifica]

  • Alonso, L.E. i H.J. Berrenstein 2006. A Rapid Biological Assessment of the Aquatic Ecosystems of the Coppename River Basin, Suriname. RAP Bull. Of Biol. Assessment 39:114-117.
  • Barriga, R. 1991. Peces de agua dulce del Ecuador. Revista de Informacion tecnico-cientifica, Quito, l'Equador, Politecnica, XVI(3):7-88.
  • Benedito-Cecilio, E., A.A. Agostinho i R.C.C.-M. Velho 1997. Length-weight relationship of fishes caught in the Itaipu Reservoir, Paraná, Brazil. Naga ICLARM Q. 20(3/4):57-61.
  • Castro, R.M.C. i L. Casatti 1997. The fish fauna from a small forest stream of the Upper Parana River Basin, southern Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwat. 7(3/4):337-352.
  • Cordiviola de Yuan, E. i C. Pignalberi de Hassan 1985. Fish population in the Paraná River: lentic environments of Diamante and San Pedro areas (Argentine Republic). Hydrobiologia 127:213-218.
  • Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8. 
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Esteves, K.E. i P.M. Galetti, Jr. 1995. Food partitioning among some characids of a small Brazilian floodplain lake from the Paraná River basin. Env. Biol. Fish. 42(4):375-389.
  • Esteves, K.E. 1996. Feeding ecology of three Astyanax species (Characidae, Tetragonopterinae) from a floodplain lake of Mogi-Guaçú River, Paraná River Basin, Brazil. Environ. Biol. Fish. 46(1):83-101.
  • Galetti, P.M. Jr. 1998. Chromosome diversity in neotropical fishes: NOR studies. Ital. J. Zool. 65:53-56.
  • Garutti, V. 2003. Revalidação de Astyanax rupununi Fowler, 1914 (Teleostei, Characidae) e descrição de duas espécies novas para o gênero. Pap. Avulsos Zool. S. Paulo 43(1):1-9.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997. ISBN 1-4051-2494-6.
  • Iguchi, K., N. Matsubara, T. Yodo i K. Maekawa 2004. Individual food niche specialization in stream-dwelling charr. Ichthyol. Res. 51:321-326.
  • Jim Sonia, M. i V. Toledo 1975. Cytogenetica de Astianax faseiatus e Astianax bimaculatus (Characidae, Tetragonopterinae) Cienc. e cult.. 27(10):1122-1124.
  • Kenny, J.S. 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. 98 p.
  • Lima, F.C.T., L.R. Malabarba, P.A. Buckup, J.F. Pezzi da Silva, R.P. Vari, A. Harold, R. Benine, O.T. Oyakawa, C.S. Pavanelli, N.A. Menezes, C.A.S. Lucena, M.C.S.L. Malabarba, Z.M.S. Lucena, R.E. Reis, F. Langeani, L. Cassati i V.A. Bertaco 2003. Genera Incertae Sedis a Characidae. p. 106-168. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  • López, H.L., A.M. Miquelarena i R.C. Menni 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica Núm. 5, 87p.
  • López, H.L., A.M. Miquelarena i J. Ponte Gómez 2005. Biodiversidad y distribución de la ictiofauna Mesopotámica. Miscelánea 14:311-354.
  • Mérigoux, S. i D. Ponton 1998. Body shape, diet and ontogenetic diet shifts in young fish of the Sinnamary River, French Guiana, South America. J. Fish Biol. 52(3):556-569.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Wiley, 2006. ISBN 978-0471250319. 
  • Nion, H., C. Rios i P. Meneses 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, DINARA, Infopesca.
  • Pereira, R. 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, São Paulo, Brasil. 129 p.
  • Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (vol. 1). Collection du Patrimoine Naturel, vol.22. IEGB-Muséum national d'Histoire naturelle, París, INRA, CSP, Min. Env., París. 429 p.
  • Silvano, R.A.M., O.T. Oyakawa, B.D. do Amaral i A. Begossi 2001. Peixes do alto Rio Juruá (Amazonas, Brasil). Editora da Universidade de São Paulo, Brasil.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astyanax bimaculatus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Astyanax_bimaculatus&oldid=32285147»