Atanasi d'Athos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Atanasi».
Infotaula de personasant Atanasi d'Athos o,
Atanasi de Trebisonda
Athanasios.jpg
Icona bizantina
Biografia
Naixement 920
Trebisonda (Imperi Bizantí, actual Trabzon, Turquia)
Mort 5 de juliol de 1003
Kariés (Mont Athos, Grècia)
Lloc d'enterrament Monestir de la Gran Laura (Mont Athos) 
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Monjo
Orde religiós Basilians
abat, anacoreta
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 5 de juliol
Esdeveniment significatiu Fundador del Gran Monestir del Mont Athos
Iconografia Com a monjo
Modifica les dades a Wikidata

Atanasi d'Athos, de Trebisonda o l'Atonita (Trebisonda, Turquia, ca. 920 - Kariés, Mont Athos, Grècia, 5 de juny de 1003) fou un monjo basilià, fundador de la República Monàstica del Mont Athos i una de les figures fonamentals del monaquisme oriental. És venerat com a sant en les esglésies ortodoxes.

Biografia[modifica]

Nascut a Trebisonda amb el nom d'Abraham (Abraamios), en una família de l'aristocràcia bizantina originària d'Antioquia de l'Orontes. Orfe de jove, va ésser educat per un parent de la seva mare, personatge també important a la ciutat, que l'enviaà a Constantinoble a estudiar. Professor a la capital, hi va conèixer Miquel Maleinos, hegúmen (abat) d'un monestir al mont Kyminas de Bitínia. Arran d'aquesta trobada, la vocació monàstica va néixer al jove i va retirar-se al monestir de Miquel, prenent el nom de religió d'Atanasi. Al monestir conegué Nicèfor II, futur emperador de Bizanci.

Volia fer vida eremítica i volgué aïllar-se del tot, només amb dos llibres i la caputxa de monjo com a béns. Es refugià al mont Athos, al nord de Grècia, on hi havia ja molts eremites. Nicèfor II l'hi trobà en 960 i el va convèncer que l'acompanyés a la campanya de Creta, que volia foragitar-ne els musulmans. Així ho va fer i en record de la victòria, l'emperador donà a Atanasi mitjans per construir una església dedicada a la Mare de Déu a l'Athos.

Església de la Gran Lavra, on és enterrat Atanasi.

Començada el 962, és l'església del Protaton de Kariés. L'any següent, va fundar-hi el Monestir de la Gran Laura (literalment, "gran monestir"), on encara avui viuen monjos eremites i dedicada ara a Sant Atanasi, el fundador, que hi jeu sebollit. Al monestir ingressaren diversos skita (eremites que passaven a viure en comunitat, de tipus semieremític). Aquest nou tipus de vida, en el qual els eremites feien algunes activitats en comunitat i vivien agrupats, va ésser polèmic entre els ermitans de la muntanya i Atanasi marxà a Xipre durant un temps, fugint del conflicte. Una visió el va fer tornar-hi i esdevingué abat de la Gran Lavra, on escrigué el typikon o regla de vida monàstica, basada en les dels monjos Teodor Estudita i Basili el Gran.

L'emperador Joan I de Bizanci, assabentat de la polèmica aixecada, hi envià l'inspector Eutimi, que aprovà la reforma d'Atanasi, que fou confirmada per l'emperador el 971. Amb el suport de la cort, Atanasi continuà construint monestirs, treballant-hi físicament com a manobre i fuster. Amb altres cinc monjos, morí quan la coberta d'una església que estaven construint s'esfondrà sobre seu, el 5 de juny de 1003.

Bibliografia[modifica]