Atelestita
 Atelestita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Bi₂(AsO₄)O(OH) |
| Epònim | total i negació lògica |
| Localitat tipus | mina Neuhilfe, Neustädtel, Muntanyes Metal·líferes (Alemanya) |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BO.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BO.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.30 |
| Dana | 41.11.5.1 |
| Heys | 20.6.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10.88Å, b = 7.42Å, c = 6.98Å, β = 107.2° |
| Grup puntual | 2m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
| Color | groc sofre, verd groguenc, groc-marró |
| Exfoliació | desigual en {001} |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | adamantina, resinosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 6,82 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2.140 nβ = 2.150 nγ = 2.180 |
| Birefringència | δ = 0.040 |
| Angle 2V | mesurat: 42° a 46°, calculat: 62° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1832 |
| Símbol | Ale |
| Referències | [1][2] |
L'atelestita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany i dona nom al grup de l'atelestita.[3] Va ser descoberta l'any 1832, i rep el seu nom del grec άτελής, incomplert, probablement perquè la seva composició era desconeguda quan va ser descrita per primera vegada.
Característiques[modifica]
L'atelestita és un arsenat de bismut de fórmula química Bi₂(AsO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls tabulars a prismàtics de fins a 2 mm. També se'n troba amb hàbit mamel·lar o en agregats esfèrics. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atelestita pertany a «08.BO: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: nacafita, preisingerita, petitjeanita, schumacherita, hechtsbergita, smrkovecita, kombatita, sahlinita, heneuïta, nefedovita, kuznetsovita, artsmithita i schlegelita.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral secundari rar que es troba a les zones d'oxidació dels dipòsits minerals de bismut i arsènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismutita, eulitina, eritrita, bismutostibiconita, beyerita, preisingerita, walpurgita, mixita, conicalcita, torbernita i quars. La seva localitat tipus és la mina Neuhilfe, a Neustädtel (Muntanyes Metal·líferes, Alemanya).
Grup de l'atelestita[modifica]
El grup de l'atelestita és un grup de minerals integrat per tres espècies minerals: atelestita, hechtsbergita i smrkovecita.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atelestita |
- ↑ «Atelestite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 setembre 2015].
- ↑ «Atelestite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 setembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Atelestite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 setembre 2015].