Ateneu Santfeliuenc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAteneu Santfeliuenc
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusateneu Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà
Història
Creació1881
Governança corporativa
Seu
Part deFederació d'Ateneus de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webateneusantfeliuenc.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ateneusantfeliuenc Twitter (X): ateneusf Instagram: ateneusantfeliuenc Modifica el valor a Wikidata
Seu social
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ateneu Santfeliuenc
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióCarrer de Vidal i Ribas, 23-25 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 56″ N, 2° 02′ 48″ E / 41.382187°N,2.046795°E / 41.382187; 2.046795
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC19202 Modifica el valor a Wikidata

L'Ateneu Santfeliuenc és un ateneu fundat a Sant Feliu de Llobregat el 1881, amb el nom inicial d'Ateneo Libre del Llobregat[1]

Actualment hi conviuen deu seccions pròpies,[2] una trentena d'associacions locals i comarcals dins el projecte AECIP,[3] una oferta de tallers de lleure i educatius per a totes les edats i un bar. L'Ateneu és un nucli social i un punt de referència cultural a Sant Feliu de Llobregat. Un espai de formació, de difusió i de producció cultural.[4] L'Ateneu Santfeliuenc forma part de la Federació d'Ateneus de Catalunya.[5]

Història[1][6][modifica]

1881-1917: La construcció d'un projecte[7][modifica]

Avançat el segle xix, es funden a Catalunya els primers ateneus. Aquestes entitats van tenir plantejaments culturals, artístics, científics i literaris; alguns més vinculats al món benestant i burgès (Ateneu Barcelonès, Cercle de Lectura de Reus) i d'altres, com l'Ateneu Santfeliuenc, sorgits de sectors populars i obrers.

L'Ateneu neix sis anys després d'haver-se posat fi a la Primera República Espanyola. La breu experiència republicana, representa l'esclat de cultures polítiques com les del republicanisme i el federalisme, que emparaven un incipient moviment obrer i esdevindrien un punt de referència per a les futures formacions del catalanisme polític d'esquerres. El contra referent associatiu de l'Ateneu era el Casino Santfeliuenc, entitat creada dos anys abans, que aplegava sectors conservadors de Sant Feliu.

Una entitat per fer possible un projecte[modifica]

Amb la fundació de l'Ateneo Libre del Llobregat, l'any 1881, s'inicià un projecte instructiu i lúdic que va ampliar la xarxa associativa de la ciutat. A l'entorn de l'Ateneu s'aplegaren persones d'esperit inquiet i innovador, procedents de les primeres fàbriques tèxtils, de la pagesia, de la menestralia i de professions liberals.[8]

L'Ateneu, entre el 1881 i el 1923, s'emplaçà al carrer del Pou de Sant Pere, ocupant una part de l'edifici llogat al cafeter i soci Josep Molins Cartró.

Durant la segona meitat del segle xix la majoria de la població santfeliuenca no sabia ni llegir ni escriure, per això el projecte més ambiciós de l'Ateneu va ser gaudir d'una escola pròpia per formar les classes treballadores. L'escola nocturna per a nois s'obrí l'any 1883, dos anys després de la fundació de l'entitat, mentre que la diürna ho va fer el 1893.

L'any 1910 arriba a Sant Feliu el mestre Esteve Guarro Elies (Sabadell, 1884 – Barcelona, 1975), director de les escoles entre 1910 i 1939. Inicialment pròxim als postulats de l'Escola Moderna de Ferrer Guàrdia, que aplicava mètodes moderns i científics de pedagogia basats en una filosofia racionalista i humanista, va evolucionar cap als postulats de l'Escola Horaciana. .

Els primers anys de l'Ateneu van ser especialment convulsos. Entre el 1881 i el 1900, hi hagué 17 presidents, dels quals només 4 van superar l'any de mandat, i 4 van dimitir. Els canvis en els estatuts, una gran mobilitat en els càrrecs de la Junta i l'existència d'un clima de debat i confrontació ideològica van caracteritzar aquest període.

1918-1931: La llibertat vigilada[modifica]

Entre el 1917 i el 1923, l'afebliment del republicanisme d'arrel federal, l'enfortiment del moviment obrer –amb la puixança de l'anarquisme– i l'estructuració dels partits polítics van traslladar el debat ideològic i polític a altres fòrums diferents de l'Ateneu.

L'any 1917 es va canviar el nom d'Ateneo Libre del Llobregat pel d'Ateneu Santfeliuenc (Ateneo Sanfeliuense), tot un símbol de la moderació de l'entitat.

El prestigi de l'Ateneu en matèria educativa i associativa havia comportat l'entrada de famílies benestants. Una base social més heterogènia i un context polític convuls van motivar que els representants de les juntes fossin més conservadors. La retallada de les llibertats democràtiques de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va propiciar que alguns sectors dretans locals intentessin desestabilitzar i controlar l'entitat,però l'ideal ateneista es va mantenir viu.

L'opció pragmàtica[modifica]

La gestió de les juntes es va centrar especialment en l'adquisició de patrimoni. L'any 1917 es van comprar 1.358 metres quadrats de la finca La Quintana, propietat de Josep Ricart i Roca, pel preu de 8.500 pessetes al comptat. Problemes de finançament i una llarga demora en la concreció de la compra van caracteritzar el període 1921-1924. La construcció de l'edifici, però, va comptar amb dedicació voluntària de socis.

El nou edifici, que es va inaugurar en el curs 1924-1925, es va fer, sobretot, per aixoplugar el reeixit projecte escolar de l'Ateneu, que a partir de llavors disposà, d'acord amb la petició del mestre Esteve,[9]de classes de tres graus.

L' edifici, projectat per Climent Maynés (arquitecte municipal) l'any 1923, va ser executat per l'empresa familiar dels Boloix i la societat Albert Albertí, Germans. Formalment, es caracteritza per l'austeritat i el predomini de línies geomètriques simples, llenguatge anàleg a la ideologia i estètica del noucentisme, moviment cultural vigent en l'època. La seva construcció va propiciar un avenç per a l'entitat, no només en l'àmbit de les activitats de lleure, sinó també en les relacionades amb l'ensenyament.[10]

En aquest mateix període, Pere Dot, soci i exalumne, rebia diversos reconeixements internacionals per les seves creacions roseristes. L'any 1928, es realitza a l'entitat la primera Exposició Nacional de Roses impulsada pel mateix roserista.[11]

1931-1939: La realitat de la Segona República[modifica]

La fundació, a finals de la Dictadura de Primo de Rivera, de noves entitats mancades de seu social, va fer que l'Ateneu acollís activitats foranes, com la Secció d'Escacs de l'Escola de Declamació Miquel Rojas i l'Olímpic Bàsquet Club. Anys després aquesta seria una funció definitòria de l'entitat.

Hi va haver continuïtat en les activitats i celebracions, com els envelats amb motiu de les festes majors i els actes de fi de curs.

Ampliació dels serveis[modifica]

Pel que fa als serveis, la novetat va ser la creació de la Germandat, l'any 1933. L'objectiu era cobrir la mancança de prestacions socials entre els socis. L'any 1936 l'Ateneu va absorbir la germandat del Casino, amb el consegüent increment d'associats. Les escoles van rebre el suport institucional de l'Ajuntament i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Durant la Guerra Civil les escoles de l'Ateneu es van incorporar al Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), amb la finalitat d'implantar una escola unificada, basada en la gratuïtat, el laïcisme, la utilització plena del català i els principis racionalistes del treball i la fraternitat humana.

1939-1950: La llibertat estroncada[modifica]

Tancament i espoli[modifica]

El 25 de setembre de 1939 van entrar a Sant Feliu les tropes de Franco i es va iniciar la repressió. A partir de llavors les entitats van haver de legalitzar la seva situació d'acord amb el nou règim mancat de llibertats. L'Ateneu, una entitat que històricament havia tingut una significació republicana i laica, va ser espoliada i clausurada. L'any 1939 es van confiscar les escoles, primer per a l'ús de les escoles nacionals, i a partir de 1940 per a l'escola parroquial Academia San Fernando. Només es va mantenir en funcionament la Germandat.

Llavors, de la mà del president Antoni Albertí, va començar un periple de més de deu anys per aconseguir la reobertura de l'entitat. La precària situació econòmica per la manca de funcionament de l'entitat impedia acabar de pagar el préstec contret anys abans per a la construcció de l'edifici. Calia fer front a l'amenaça d'embargament de la seu, i aquesta circumstància, sumada a les laborioses gestions d'Antoni Albertí i a les influències de Josep Monmany, van contribuir a fer possible la reobertura de l'entitat l'any 1950. Prèviament va caldre llogar les escoles a l'Academia San Fernando, per tal de garantir el tipus d'ensenyament propi del nacionalcatolicisme. S'havia consumat la pèrdua de la gestió de l'escola, l'objectiu fundacional de l'entitat.

La depuració dels mestres[modifica]

Els mestres van ser depurats. Esteve Guarro, Maria Pera, Josep Pàmpols i Consol Luque, entre d'altres, van haver de deixar d'exercir la docència. El mestre Esteve va ser acusat de roig i laic, i va tenir dificultats per aconseguir els avals necessaris a fi de no ser processat; el mestre Josep Pàmpols va ser empresonat durant uns mesos, i la mestra Consol Luque, que va demanar ingressar a l'escola San Fernando, no va ser admesa.

1950-1980: En un temps canviant[modifica]

Amb la represa i sense l'escola, molts socis van veure la possibilitat de tornar a celebrar aquelles activitats lúdiques que havien caracteritzat l'Ateneu. A partir de 1950 es va reobrir el cafè i es van reprendre les activitats, les seccions i la participació en la Festa Major. Llavors es va crear el Cor de l'Ateneu –una activitat de sociabilitat important– i la secció de cultura, amb exposicions, conferències i actes culturals. Els concursos de fotografia, des de 1955, van ser una altra de les activitats emblemàtiques i de més llarga durada, així com la secció de tenis de taula. També van ser destacats els actes de les festes majors dels anys cinquanta, amb envelat, orquestres de prestigi i intèrprets de sarsuela. A partir de 1960, però, les despeses econòmiques van motivar que es deixessin d'organitzar.

1981-1995: El trànsit cap a la renovació[modifica]

L'Ateneu va viure els primers anys de democràcia amb l'esperança de retrobar l'esperit societari per tal d'adequar-se als temps actuals. Tanmateix, li va costar obrir-se als canvis socials i polítics característics del període, tot i que participà activament en la fundació de la Federació d'Ateneus de Catalunya, l'any 1983.

L'any 1994, el Bisbat de Barcelona va crear una comissió encarregada de vetllar pel futur i la viabilitat dels 24 col·legis parroquials al seu càrrec. Com a conseqüència, l'Escola Sant Ferran va deixar de funcionar en finalitzar el curs escolar 1994-1995.

Paral·lelament al procés de recuperació patrimonial, es va començar a treballar per a la renovació de la Junta a curt termini, que comportava el relleu de Pere Baleta en la presidència, després d'exercir-la durant trenta-cinc anys seguits. Per primera vegada, l'any 1991 una dona, M. Antònia Bigas, entrà a la Junta de l'entitat. Anys abans el Cor de l'Ateneu s'havia transformat en una coral mixta. Va continuar la programació d'aquelles activitats que comptaven amb una participació fidel.

A mitjans anys vuitanta, l'Ateneu va haver d'afrontar diversos conflictes amb les seccions, que es van mantenir presents fins a principis dels noranta, quan la secció de fotografia i l'Agrupació Excursionista Sant Llorenç es van desvincular de l'Ateneu.

1996-2006: Espai de cultura i participació[modifica]

A partir de l'any 1996 l'Ateneu va començar una profunda renovació impulsada per un nou equip directiu presidit per Magí Boronat. Aleshores es defineix i s'inicia un projecte cultural obert al conjunt de la ciutadania. L'Ateneu es professionalitza i progressivament augmenta la base social, les seccions i les activitats. Són anys d'obres de rehabilitació de l'edifici, de fer concordar el continent als nous continguts que es comencen a concretar.

L'any 2000, amb la definitiva recuperació dels espais de les escoles, es posa en marxa el projecte “Ateneu, espai de cultura i participació”(AECIP), gestionat conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Amb aquesta proposta, s'acullen i es presten serveis a més d'una vintena d'entitats, amb 30 seccions i més de 2.000 persones associades.[12]

En un context de demanda de serveis i ofertes culturals destinades a l'oci, l'Ateneu aixopluga una part important del dinamisme del teixit associatiu de Sant Feliu de Llobregat.

La música, l'eix vertebrador[modifica]

L'any 2000 es crea ContraBaix,[13] un cicle de programació de jazz que treballa en la difusió de la música i en la producció d'espectacles. Anys després, aquesta programació s'estén a diferents ciutats a partir de la col·laboració amb associacions, sales privades i administracions locals.[14]

L'aula de cultura, la sala d'exposicions o el pati interior acullen exposicions, pròpies i en col·laboració amb l'Ajuntament i amb diverses entitats. Les activitats es diversifiquen, s'organitza el Fòrum de Debat, que neix amb l'objectiu de fomentar la reflexió, la crítica i el debat sobre temes d'actualitat, i s'organitzen tallers de formació, congressos i conferències.

Renovació i recuperació de la pròpia memòria[modifica]

L'Ateneu, durant aquest temps, ha renovat el seu projecte associatiu. Noves persones, moltes d'elles joves, s'han incorporat a les juntes, a les seccions i, en general, a les activitats de l'entitat. Restava, però, recuperar de forma viva la presència del passat en el present i en el projecte de futur. Per això, la Junta, presidida des de l'any 2004 per Joan Díez, es va abocar l'any 2006 als actes de celebració del 125è aniversari, perquè les dones i els homes de l'Ateneu i, a través d'ells, tota la ciutat es reconeguessin en l'imaginari col·lectiu de l'entitat, en el vell esperit ateneista que va néixer amb la recerca de la llibertat a través de la cultura i del coneixement.[15]

2007-2021: Una dècada de modernització[modifica]

El Cicle ContraBaix creix en la seva producció de concerts i els músics demanden els professionals de l'Ateneu per gestionar les seves gires i es comença a editar discos. L'any 2006 es nominat als Premios Nacionales de la Música. Aquest creixement provoca que l'any 2007 neixi Produccions ContraBaix, empresa propietat de l'Ateneu que es crea per gestionar l'edició de discos, produccions i management de ContraBaix d'una manera més professional i també per entrar en línies d'ajuts exclusius per empreses.

L'any 2010 la crisi econòmica mundial comença a afectar a l'estructura de l'Ateneu i l'any 2011 es prenen una sèrie de mesures com la reducció de sous, un ERO temporal, una derrama extraordinària de quotes de socis i sòcies i l'escissió de l'empresa Produccions ContraBaix, de la que l'Ateneu conserva un 20% i els treballadors assumeixen la resta.

L'any 2012 inicia la presidència de Sussagna Artigas,[16] primera dona al capdavant de l'entitat, que treballarà en tres línies estratègiques: el creixement de la massa social, la contenció de la despesa i l'adequació de l'edifici, amb la clara voluntat de fer més propera l'entitat als socis i sòcies, i consolidar l'Ateneu com un referent cultural i social de la nostra ciutat.

L'any 2021, enmig de la Pandèmia de COVID-19 a Catalunya es celebren els actes en motiu del 140è aniversari de l'Ateneu.[17][18]

La Junta Directiva representa i dirigeix l'entitat. Actualment, està formada per: Sussagna Artigas, presidenta; Toni Onieva, vicepresident; Carme Abella, secretària; Lluís Valls, tresorer i Maria Antònia Bigas, vocal.[19]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ferrer i Fontanet, Jordi. L'Ateneu, 1881-2006 la utopia de la llibertat. Ateneu Santfeliuenc i Centre d'estudis Comarcals del Baix Llobregat, 01-12-2006, p. 14. ISBN 978-84935615-05. 
  2. «Seccions». [Consulta: 16 juny 2022].
  3. «CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT I L'ENTITAT ATENEU SANTFELIUENC». [Consulta: 16 juny 2022].
  4. «Qui som». [Consulta: 16 juny 2022].
  5. «Fitxa de l'Ateneu Santfeliuenc al web de la Feredació d'Ateneus de Catalunya». [Consulta: 16 juny 2022].
  6. «Història de l'Ateneu Santfeliuenc». [Consulta: 16 juny 2022].
  7. Antolín i Arrufat, Pilar. Els inicis de l'associacionisme contemporani a Sant Feliu de Llobregat (1850-1914). Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 01-01-1997. ISBN 84-7826-879-0. 
  8. «Un referent republicà a Sant Feliu». El Punt Avui, 21-09-2014. [Consulta: 16 juny 2022].
  9. Sans i Fàbregas, Llorenç. Mestre Esteve: La recuperació d'un pedagog, 1994. 
  10. «Ateneu santfeliuenc». [Consulta: 16 juny 2022].
  11. «Exposició de Roses». [Consulta: 16 juny 2022].
  12. «Portal AECIP». [Consulta: 16 juny 2022].
  13. «Contrabaix». [Consulta: 16 juny 2022].
  14. «El jazz de Magalí Sare y Manel Fortià deslumbra en la segunda cita de Contrabaix en el Castillo». Arxivat de l'original el 25 de setembre 2021. [Consulta: 16 juny 2022].
  15. «Entrevistem Joan Díez, president de l'Ateneu Santfeliuenc "L'Ateneu és una entitat amb un gran present i apunta a un intens futur "». [Consulta: 16 juny 2022].
  16. «Sussagna Artigas és escollida nova presidenta de l'Ateneu Santfeliuenc». [Consulta: 16 juny 2022].
  17. «L'Ateneu Santfeliuenc omple el novembre d'activitats en el seu 140 aniversari». [Consulta: 16 juny 2022].
  18. «L'Ateneu Santfeliuenc celebra els 140 anys amb música, una exposició i un debat sobre l'estat de la cultura a Sant Feliu». [Consulta: 16 juny 2022].
  19. «Organigrama 2022». [Consulta: 16 juny 2022].