Atenolol
 | |
| Malaltia objecte | infart de miocardi, fibril·lació auricular, hipertensió arterial, insuficiència cardíaca congestiva, angina de pit, taquicàrdia supraventricular i fibril·lació ventricular  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | compost químic |
| Codi ATC | C07AB03 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C14H22N2O3 |
| Massa molecular | 266,163043 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 29122-68-7 |
| PubChem (SID) | 2249 |
| IUPHAR/BPS | 548 |
| DrugBank | 00335 |
| ChemSpider | 2162 |
| UNII | 50VV3VW0TI |
| KEGG | D00235 |
| ChEBI | 2904 |
| ChEMBL | CHEMBL24 |
| PDB ligand ID | 2TN |
| AEPQ | 100.044.941 |
L'atenolol és un blocador beta, i així s'utilitza principalment per tractar la tensió arterial alta i l'angina de pit.[1] L'atenolol, però, no sembla que millori la mortalitat en persones amb pressió arterial alta.[2][3] Altres usos inclouen la prevenció de les migranyes i el tractament de certes batecs cardíacs irregulars.[1][4] Es pren oral (per la boca) o per injecció intravenosa (injecció en vena).[1][4] També es pot utilitzar amb altres medicaments per la pressió arterials.[4]
Els efectes secundaris comuns inclouen sensació de cansament, insuficiència cardíaca, mareig, depressió i sensació de falta d'aire.[1] Altres efectes secundaris greus inclouen espasme bronquial.[1] No es recomana l'ús durant l'embaràs[1] i es prefereixen medicaments alternatius durant la lactància materna.[5] Funciona bloquejant els receptors adrenèrgics β1 al cor, disminuint així la freqüència cardíaca i càrrega de treball.[1]
L'atenolol va ser patentat el 1969 i aprovat per a ús mèdic el 1975.[6] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[7] Està comercialitzat, a Espanya, com a EFG, Tenormin i Blokium.[1][8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Atenolol Monograph for Professionals». Drugs.com. AHFS. Arxivat de l'original el 18 April 2019. [Consulta: 23 December 2018].
- ↑ «Beta-Blockers in the Management of Hypertension and/or Chronic Kidney Disease». International Journal of Hypertension, vol. 2014, 2014, pàg. 919256. DOI: 10.1155/2014/919256. PMC: 3941231. PMID: 24672712.
- ↑ «β-Blockers in hypertension, diabetes, heart failure and acute myocardial infarction: a review of the literature». Open Heart, vol. 2, 1, 2015, pàg. e000230. DOI: 10.1136/openhrt-2014-000230. PMC: 4371808. PMID: 25821584.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 British national formulary : BNF 76. 76. Pharmaceutical Press, 2018, p. 151–153. ISBN 9780857113382.
- ↑ «Atenolol use while Breastfeeding». Drugs.com. Arxivat de l'original el 23 December 2018. [Consulta: 23 December 2018].
- ↑ Analogue-based Drug Discovery. John Wiley & Sons, 2006, p. 461. ISBN 9783527607495.
- ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 22nd list (2021). Geneva: World Health Organization, 2021. WHO/MHP/HPS/EML/2021.02.
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2024.