Vés al contingut

August Mühling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAugust Mühling

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 setembre 1786 Modifica el valor a Wikidata
Raguhn (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1847 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Magdeburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
OcupacióCompositor, organista
EstilRomanticisme
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Musicbrainz: 92c51b5b-f0ee-40d2-9f9d-41f0be28c585 Lieder.net: 19771 Discogs: 4184175 IMSLP: Category:Mühling,_August Modifica el valor a Wikidata

August Mühling (Raguhne, 16 de setembre de 1786 - Magdeburg, 3 de febrer de 1847) fou un compositor i organista alemany. Estudià a l'escola de Sant Tomàs de Leipzig, on tingué per mestres en Johann Adam Hiller i August Eberhard Müller. L'any 1809 fou el director de la música de Nordhausen, i des de 1823 residí a Magdeburg, on fou professor de música del Reial Seminari, càrrec en el qual fou succeït per Gustav Rebling,[1] director de concerts, organista de Sant Ulric i, per acabar, de la catedral.

Deixà una col·lecció de cànons, salms, cants religiosos per a nens a dues veus, motets, quartets per a instruments de corda i vent, i per a veus mixtes i d'homes. Els oratoris Abadonna, David, Bonifacius i Die Leidensfeier Jesu; salms, dos obertures, dues simfonies, composicions per a xaranga, cants a moltes veus i a una veu amb acompanyament de piano, nombroses sonates, preludis i fragments per a orgue, i peces per a piano.

Fou un notable organista, despertava l'admiració dels seus oients, no tan sols per la seva robusta execució i correcta a la vegada, sinó també per les seves improvisacions plenes d'inspiració i de caràcter.

El seu fill

[modifica]

Julius Mühling, nascut a Nordhausen i mort a Magdeburg (1810-1880). Succeí al seu pare en les funcions de director de música i organista de Sant Ulric, i publicà composicions per a orgue i piano, cors, per a veus mixtes i d'homes, i una simfonia.

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 49, pàg. 1108 (ISBN 84 239-4549-9)