Auró de Capadòcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAuró de Capadòcia
Acer cappadocicum Modifica el valor a Wikidata
Acer cappadocicum.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitsàmara Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN193525 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaSapindaceae
GènereAcer
EspècieAcer cappadocicum Modifica el valor a Wikidata
Gled.
Fulles i sàmares in situ.
Acer cappadocicum: Sàmares seques.
Vista de l'arbre
Detall de la fulla

L'auró de Capadòcia[1] (Acer cappadocicum), es una espècie botànica que pertany a la família de les sapindàcies.

Descripció[modifica]

És un arbre caducifoli de capçada arrodonida, globosa, molt frondosa i amplament estesa i que pot fer més de 25 m d'alçada, de vegades de port arbustiu i amb diversos troncs. És molt ramificat, amb la escorça llisa, amb fines esquerdes de color gris. Les fulles tenen generalment entre 3 a 5 lòbuls, són de base subcordada, i fan entre 6 a 12 cm de llargada i gairebé tant d'amplada. Els lòbuls són triangulars amb àpexs allargats; tenen les vores ocasionalment crenulats i són de color verd fosc, amb els pecíols, i de vegades la nervadura, de to vermellós. Les flors són blanc-verdoses, petites i disposades en nombre de 15 a 20 sobre panícules corimbiformes erectes i terminals d'uns 6-7 cm de llargada i, generalment, les flors masculines i les femenines es troben en branques diferents. Les sàmares són dobles, d'ales sovint desiguals, i fins i tot mancar una, no gaire arquejades, de 3-8 cm de llargada. Floreix a la primavera, d'abril a maig, a el mateix temps que es despleguen les fulles.[2]

Hàbitat i distribució[modifica]

És originària d'Àsia, des del centre de Turquia (antiga Capadòcia) cap a l'est al llarg del Caucas. A través de l'Hindu Kush, al llarg de l'Himàlaia, fins al sud-oest de la Xina.[3][4][5][6][7]

Es va introduir a Europa el 1838.

Viu en sòls de qualsevol tipus o naturalesa, però els prefereix humits. Requereix sol o mitja ombra.[2]

Taxonomia[modifica]

Està estretament emparentat amb Acer lobelii de l'Itàlia meridional, que també és tractat com una subespècie d'A. cappadocicum per alguns autors.[6] L'espècie de l'Àsia oriental Acer amplum, Acer pictum i Acer truncatum també estan molt properament emparentats, i sovint es confonen al cultivar-los amb A. cappadocicum.[5] cappadocicum

Acer cappadocicum va ser descrita per Johann Gottlieb Gleditsch i publicat a Schriften der Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 6: 116, pl. 2. 1785.[8]

Etimologia

Acer: nom genèric que procedeix del llatí ǎcěr, -ĕris = "afilat", referit a les puntes característiques de les fulles o la duresa de la fusta que, suposadament, s'utilitzaria per fabricar llances. Ja citat en, entre d'altres, Plini el Vell, 16, XXVI/XXVII, referint-se a unes quantes espècies d'auró.[9]

cappadocicum: epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització a la Capadòcia.

Tàxons infraespecífics acceptats
  • Acer cappadocicum subsp. cappadocicum: la forma de nominació està molt estesa des de l'Àsia Menor, la regió del Mar Negre sobre el Caucas fins a l'Himàlaia i l'oest de la Xina. Les fulles solen ser de set lòbuls i relativament grans. D'aquesta subespècie es van seleccionar dues varietats:
    • 'Aureum': fulles groguenques a groc-verdoses, amb menys creixement.
    • 'Rubrum': fulles vermelloses.
  • Acer cappadocicum subsp. divergens (K. Koch ex-Pax) Murr.: aquesta subespècie està molt estesa a la Transcaucàsia i és molt més petita a totes les parts. Les fulles són de només tres a cinc lobulades, de fins a cinc centímetres d'amplada, la planta creix més com un arbust.
  • Acer cappadocicum subsp. lobelii (Ten.) A.E.Murray: aquesta subespècie a vegades també figura com a espècie independent, té una àrea de distribució reduïda al sud d'Itàlia. L'arbre arriba a una alçada d'uns 15 metres. Les fulles són relativament grans i cinc lòbuls, els lòbuls característicament apunten cap endavant. L'auró de Zöschen (Acer × zoeschense) és un híbrid de jardí de l'auró de Calàbria amb l'auró blanc (Acer campestre). De vegades es planta a la varietat "Annae" de fulles lleugerament vermelles.
  • Acer cappadocicum subsp. sinicum (Rehder) Hand.-Mazz.: aquesta subespècie, que només és originària de la Xina, té fulles de cinc lòbuls que queden força petites entre sis i vuit centímetres. El pecíol i els fruits són de color vermellós.
Sinonímia
  • Acer pensylvanicum subsp. capillipes (Maxim.) Wesm.
  • Acer cultratum Wall.
  • Acer pictum Thunb.[10]
  • Acer colchicum Hartwiss
  • Acer laetum C.A.Mey.
  • Acer laetum var. colchicum (Hartwiss) Schwer.
  • Acer laetum f. rubrum Schwer.
  • Acer laetum f. tricolor Schwer.
  • Acer laetum f. viride Schwer.
  • Acer lobelii var. colchicum (Hartwiss) Pax
  • Acer lobelii f. horticolum Pax
  • Acer lobelii subsp. laetum (C.A.Mey.) Pax[11]

Referències[modifica]

  1. «Auró de Capadòcia». Guia del verd urbà. Diputació de Barcelona. [Consulta: 7 febrer 2021].
  2. 2,0 2,1 «Árboles madrileños. Frondosas, parte I.» (en castellà) p. 787-788. Obra Social Caja Madrid, 2008. [Consulta: 7 febrer 2021].
  3. Mitchell, A. F.. Collins. A Field Guide to the Trees of Britain and Northern Europe (en anglès), 1974. ISBN 0-00-212035-6 [Consulta: 7 febrer 2021]. 
  4. Mitchell, A. F.. Collins. The Trees of Britain and Northern Europe, 1982. ISBN 0-00-219037-0 [Consulta: 7 febrer 2021]. 
  5. 5,0 5,1 Bean, William Jackson. John Murray. Trees and Shrubs Hardy in the British Isles (en anglès). 1. 8a ed., 1976. ISBN 0-7195-1790-7 [Consulta: 7 febrer 2021]. 
  6. 6,0 6,1 Huxley, A. Macmillan. New RHS Dictionary of Gardening (en anglès), 1992. ISBN 0-333-47494-5 [Consulta: 7 febrer 2021]. 
  7. Rushforth, K. Collins. Trees of Britain and Europe (en anglès), 1999. ISBN 0-00-220013-9 [Consulta: 7 febrer 2021]. 
  8. «Acer cappadocicum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 febrer 2021].
  9. Text llatí de Plini el Vell, llibre 16 - A Pliny the Elder: the Natural History, Chicago University, 2006
  10. Sinònims a eflora
  11. Acer cappadocicum a PlantList

Bibliografia[modifica]

  1. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.