Avidi Cassi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAvidius Cassius
Biografia
Naixement

Gaius Avidius Cassius
(des del naixement fins a l'accessió);
Imperator Caesar Gaius Avidius Cassius Augustus
(com a emperador)

[1]
c. 130 AD
Cyrrhus, Síria
Mort juliol de 175 AD
Egipte / Síria
  Usurpador de l'Imperi Romà
Abril de 175 – juliol de 175
Activitat
Ocupació Soldat i polític
Període Imperi Romà
Rang militar Legat
Família
Cònjuge Volusia Vettia Maeciana
Fills Avidius Heliodorus, Avidius Maecianus, Avidia Alexandra
Pares Gai Avidi Heliodor, Julia Cassia Alexandra
Modifica les dades a Wikidata

Gai Avidi Cassi (Caius Avidius Cassius) fou un destacat general de Marc Aureli i usurpador que va governar breument Egipte i Síria el 175.

Orígens[modifica]

Era nascut a Cyrrhus a Síria, fill de Gai Avidi Heliodor i Junia Cassia Alexandra. El seu pare era un gran orador, nomenat prefecte d'Egipte.

Carrera militar i política[modifica]

La seva carrera inicial és poc coneguda. Mentre Luci Ver romania inactiu a Antioquia, Cassi va dirigir la guerra contra els parts (162), i en una gloriosa campanya van capturar Selèucia de Piera i Ctesifont (165), com Llegat de la Legió III Gallica.

Va entrar a formar part del Senat romà i fou Cònsol el 160 i entre el 161-163. Fou Governador romà de Síria el 166 i el 172 va sufocar una revolta a Egipte organitzada per una tribu de saquejadors que vivia a les zones pantanoses, anomenats en grec boukoloi. Fou llavors nomenat governador de totes les províncies orientals i va exercir la seva tasca amb fidelitat i fermesa.

Emperador[modifica]

El 175 va rebre falsos rumors de la mort de Marc Aureli i es va fer proclamar emperador amb suports a totes les províncies orientals. Aparentment, també tenia el suport de l'esposa de Marc Aureli, Faustina Menor, sabedora de la mala salut de Marc Aureli.

L'emperador però, es va recuperar i va intentar mantenir la revolta de Cassi en secret, fins que els rumors foren massa forts per ser ocultats. Llavors es va dirigir a les seves tropes, lamentant la traïció del seu "amic estimat". El senat romà va declarar Cassi enemic públic.

La fidelitat de Marci Ver, governador de Capadòcia, va salvar l'emperador, ja que, gràcies a la seva resistència, Marc Aureli va poder reunir les legions que havien estat lluitant contra els quades i els marcomans i marxar contra Cassi.

Avidi Cassi fou coronat emperador el 3 de maig del 175 i després de només tres mesos i sis dies, fou assassinat pels seus propis soldats. El seu cap fou enviat a l'emperador, que no el va voler veure i va ordenar que fos enterrat.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bowman, Alan K.; Peter Garnsey; Dominic Rathbone The Cambridge Ancient History: The High Empire, A.D. 70-192. Cambridge University Press, 2000, p. 177. ISBN 978-0521263351.