Avortament a Andorra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'avortament a Andorra és il·legal en tots els supòsits, inclosos els casos de violació, de malformació del fetus i de risc per a la salut de la mare.[1] Les dones que volen avortar solen anar a Catalunya o a França.

Legislació[modifica]

La Constitució andorrana de 1993 reconeix el dret a la vida i "la protegeix plenament en les seves diferents fases".[1] El Codi penal, aprovat el 2005, reconeix l'avortament dins dels "delictes contra la vida humana prenatal" i en distingeix tres casos: el no consentit, el consentit i l'imprudent. Per al primer es preveuen penes de presó de quatre a deu anys per a l'autor de l'avortament. En el cas de les interrupcions de l'embaràs consentides, el text diu:

« 1. El qui produeixi l'avortament d'una dona amb el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys.
2. La dona que produeixi el seu avortament o consenti que una altra persona l'hi provoqui ha de ser castigada amb pena d'arrest.
»
— Article 108, Codi penal d'Andorra[2]

A més, la temptativa dels fets també es considera delicte. La llei no contempla excepcions, però segons el principi de necessitat és permès d'avortar per a salvar la vida de l'embarassada.[3]

Reaccions[modifica]

Vives, copríncep episcopal (esquerra), i Macron, copríncep francès (dreta).

Les dones que volen avortar solen anar als països veïns. El 2017, 107 dones andorranes van viatjar a Catalunya per posar fi a l'embaràs.[1] El 2018 van ser 127.[4] Les que opten per aquesta via denuncien els costos econòmics i emocionals que suposa.[5] El 2014 el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona, un organisme dependent de l'ONU, va censurar Andorra i va reclamar-li el reconeixement legal de l'avortament almenys en cas de malformació, violació o perill per a la dona.[1]

Entre els moviments socials que reivindiquen l'avortament lliure hi ha l'assoaciació Stop Violències, que ha convocat algunes manifestacions al principat.[5] També ha creat una xarxa, anomenada "La Meri", que proporciona a les dones informació, acompanyament i una ruta segura per poder avortar gratuïtament a Catalunya.[6]

La legalització de l'avortament troba el principal obstacle en l'organització institucional d'Andorra. El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, ha dit en més d'una ocasió que en cas que es legalitzés plegaria de copríncep.[1] Per la seva banda, el Vaticà ha advertit que la despenalització de l'avortament faria abdicar el copríncep, i que l'Església renunciaria al dret de tenir un cap d'estat andor­rà.[7] Per als detractors de l'avortament, s'entén que legalitzar-lo posaria en perill la independència del país, en trencar-se el sistema del coprincipat, vigent des del 1278. No obstant això, també es defensa que el copríncep episcopal podria no ratificar la llei, aspecte permès en la legislació, com en els precedents de la llei del divorci i del matrimoni civil, que permet casaments entre persones del mateix sexe.[1] El copríncep francès, Emmanuel Macron, explicà en una visita oficial a Andorra que com a ciutadà és partidari de l'avortament, però que la decisió correspon als andorrans; es proclamà, a més, "garant de la independència d'Andorra".[8]

Entre les formacions polítiques, el Partit Socialdemòcrata és l'únic amb representació parlamentària que defensa la legalització de l'avortament en els tres supòsits bàsics (violació, perill per a la mare i malformacions en el fetus; posicionament compartit per SDP) i per motius econòmics. Demòcrates i Liberals entenen que l'avortament és incompatible amb el coprincipat: en la campanya electoral del 2019, Demòcrates defensava un servei d'acompanyament per a avortar fora d'Andorra, i Liberals plantejava una consulta als ciutadans. Tercera Via defensava també conservar el coprincipat.[9][10] El cap de govern, Xavier Espot, vol "garantir a les dones la plenitud de drets sense que això impliqui posar en risc la continuïtat del coprincipat".[8]

El març del 2020 va entrar en funcionament el Servei Integral d'Atenció a la Dona, que informa i assessora sobre l'avortament i on fer-lo fora del país. És un servei públic que encaixa dins del marc legal.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Tena, Violeta «Avortament: l'anacronisme andorrà». El Temps, 08-10-2018.
  2. «Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal». LesLleis.com. [Consulta: 26 abril 2020].
  3. Abortion Policies: A Global Review (DOC). 2. United Nations Population Division, 2002 [Consulta: 25 març 2014]. 
  4. «Augmenta un 15% les dones andorranes que avorten a Catalunya». Ràdio Ser Principat d'Andorra, 07-10-2019.
  5. 5,0 5,1 Oliveres, Victòria; Vicente, Sandra «L'avortament a Andorra, un dret prohibit per l'església». El Diari de la Sanitat, 29-09-2019.
  6. Sanz, Maria «Andorra, en lluita per la despenalització de l'avortament». Directa, 30-09-2019.
  7. Poy, Ricard «El Vaticà avisa que l'avortament faria abdicar el Copríncep episcopal». Diari d'Andorra, 05-11-2018.
  8. 8,0 8,1 Palau, Òscar «Macron es declara el “garant de la independència d'Andorra”». El Punt Avui, 13-09-2019.
  9. Solanelles, Toni «Un debat per establir les regles del joc de la campanya». Altaveu, 26-03-2019 [Consulta: 28 març 2019].
  10. «La visió electoral del 8M». El Periòdic d'Andorra, 08-03-2019 [Consulta: 28 març 2019].
  11. «Arrenca el Servei Integral d'Atenció a la Dona». Diari d'Andorra, 02-03-2020.

Vegeu també[modifica]