Bérurier Noir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBérurier Noir
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

EpònimAlexandre-Benoît Bérurier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1978, París Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1990 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficWagram Music
Folklore de la Zone Mondiale (fr) Tradueix
Bondage Records Modifica el valor a Wikidata
GènerePunk rock i rock alternatiu Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Premis

Lloc webberuriernoir.fr Modifica el valor a Wikidata
Bandcamp: beruriernoir Spotify: 4boY3fDYvqcujNmLZpQdbc Musicbrainz: 82bf8189-39fb-4f5d-ac0e-80cdd7e30191 Songkick: 230265 Discogs: 212188 Allmusic: mn0001847797 Deezer: 973 Modifica el valor a Wikidata

Bérurier Noir és un grup de música punk francès. La banda es va formar a París el 1983 per el cantant Laurent «Loran» Katrakazos i el guitarrista «Fanfan» François Guillemot.[1][2] El grup no té bateria però utilitza una caixa de ritmes (anomenada «Dédé», una Electro-Harmonix DRM-16).[3] El grup es va dissoldre el 1989 després de tres concerts de comiat a l'Olympia (9, 10 i 11 de novembre) però es va reformar temporalment entre 2003 i 2006.

Es van anomenar «Bérurier» pel personatge de les novel·les de Frédéric Dard i desprès noir com a senyal de dol després de la sortida d'un dels membres del grup inicial.[4]

Història[modifica]

Els anys 1983 i 1984 el grup va realitzar concerts en sales, cases okupes, al carrer o al metro de París. Els seus primers discos van ser autoproduïts per petits segells discogràfics punk que començaven al mateix temps que ells com VISA i Bondage Records.[1]

L'any 1987 van participar en un concert organitzat a París per SOS Racisme, una associació francesa creada l'any 1984 l'objectiu de la qual és la lluita contra el racisme, l'antisemitisme i, en general, totes les formes de discriminació. El 3 de març de 1988 van organitzar un concert davant de 6.800 persones a la sala de concerts parisenca Zénith.

El 4 de desembre de 2003, després de 14 anys de separació, el grup va fer un concert a les Transmusicales, un festival internacional de música creat el 1979 a Rennes, amb motiu del 25è aniversari d'aquest festival que els havia programat l'any 1986.[5][6]

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

  • 1984: Macadam massacre
  • 1985: Concerto pour détraqués
  • 1987: Abracadaboum
  • 1989: Souvent fauché, toujours marteau
  • 2006: Invisible

Àlbums en directe[modifica]

  • 1983: Meilleurs extraits des deux concerts à Paris (K7 des primers concerts de 1983)
  • 1990: Viva Bertaga (doble LP del concert de comiat l'Olympia)
  • 1995: Carnaval des agités
  • 1998: La Bataille de Pali-Kao (concerts de 1983 et 1984)
  • 2003: Même pas mort (2 DVD + CD amb cançons inèdites)
  • 2005: L'Opéra des loups + Chants des meutes

Recopilatoris[modifica]

1999: Enfoncez l'clown

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Les Bérus posent leurs malles à la BnF» (en francès). [Consulta: 11 gener 2023].
  2. «Les punks de « Bérurier noir » squattent la BNF» (en francès). Le Monde.fr, 10-03-2022.
  3. «BÉRURIER NOIR, fer de lance du rock alternatif» (en francès). [Consulta: 11 gener 2023].
  4. «Biographie de Bérurier Noir». music-story.com. Arxivat de l'original el 2012-04-15. [Consulta: 11 gener 2023].
  5. Brochen, Philippe. «Retour de baston» (en francès). [Consulta: 11 gener 2023].
  6. Mickaël, Louédec «Il y a 10 ans, le concert des Bérurier Noir...». Ouest-France, 04-12-2013.