Bídzina Ivaníxvili

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBídzina Ivaníxvili

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ka) ბიძინა ივანიშვილი Modifica el valor a Wikidata
18 febrer 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Txòrvila Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre de Geòrgia
25 octubre 2012 – 20 novembre 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa de Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Tbilissi
Universitat Estatal de Moscou d'Enginyeria Ferroviària Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, emprenedor, empresari, economista Modifica el valor a Wikidata
PartitSomni Georgià Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat1.020.000 ₾ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBera Ivanishvili Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Papers de Panamà Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webivanishvilibidzina.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OfficialBIDZINAIVANISHVILI Twitter (X): B_Ivanishvili Modifica el valor a Wikidata

Bídzina Ivaníxvili (en georgià: ბიძინა ივანიშვილი), també conegut com a Boris Grigórievitx Ivanixvili (en rus: Борис Григо́рьевич Иванишви́ли) (Txòrvila, RSS de Geòrgia, 18 de febrer de 1956)[1] és un polític i empresari multimilionari georgià, que va exercir com a primer ministre de Geòrgia des d'octubre de 2012 fins a novembre de 2013.

Biografia[modifica]

Ivaníxvili va néixer el 18 de febrer de 1956 al poble de Txòrvila, regió de Sàtxkhere, a l'oest de la República Socialista Soviètica de Geòrgia, llavors part de la Unió Soviètica.[2] Es va graduar el 1980 a la Facultat d'Enginyeria i Economia de la Universitat Estatal de Tbilisi. Ivaníxvili es va traslladar més tard a Moscou per cursar un doctorat en economia a la Universitat Estatal d'Enginyeria Ferroviària de Moscou.[3]

Va entrar al món de negoci durant la Perestroika i l'era de la privatització a Rússia.[4][5] Després d'haver acumulat una gran fortuna durant la presidència de Ieltsin, Ivaníxvili va deixar Rússia el 2002 i va tornar a Geòrgia el 2003.[6][7]

Va entrar en política el 2012, quan va fundar el partit Somni Georgià.[8][9] Ivaníxvili es va convertir en el líder de la coalició de partits de l'oposició i va guanyar una victòria a les eleccions parlamentàries de Geòrgia de 2012 contra el partit del Moviment Nacional Unit del llavors president Mikheil Sakaixvili.[10][11] A finals de 2012, Ivaníxvili va assumir el càrrec com a primer ministre.[12] El 2013, però, Ivaníxvili va dimitir, al·legant haver deixat la política.[13]

El 2018, va tornar a la política i va ser reelegit president del partit Somni Georgià.[14] El 2021, va tornar a deixar tots els càrrecs polítics, afirmant que havia assolit els seus objectius polítics.[15] No obstant això, se'l veu comunament com una éminence grise de la política georgiana.[16]

Sota el lideratge d'Ivaníxvili, Geòrgia va retenir la majoria de les reformes aprovades durant la presidència de Sakaixvili. Geòrgia va mantenir el model econòmic de lliure mercat creat durant aquest mandat, alhora que va establir una xarxa de seguretat social funcional. El govern va introduir el sistema d'assistència sanitària universal, que va fer que l'assegurança mèdica patrocinada per l'estat estigui disponible a gran escala. L'aparell repressiu de l'estat s'ha relaxat i s'ha abandonat la política de tolerància zero que duia a terme l'anterior govern, la qual cosa ha conduït a una liberalització de la política criminal i una amnistia a gran escala que va reduir a la meitat la robusta població carcerària de Geòrgia.[cal citació] Tanmateix, això no va resultar en el retorn dels nivells de corrupció i crim de l'era Shevardnadze. Geòrgia d'Ivaníxvili va obtenir una bona puntuació a l'índex de percepció de la corrupció de Transparency International i a l'índex Freedom in the World de Freedom House.[17]

Durant el mandat d'Ivaníxvili no es va veure una escalada important dels conflictes abkhazogeorgià i georgiano-osseta, encara que no s'ha aconseguit cap avenç en la reintegració dels territoris separatistes. Les relacions diplomàtiques i polítiques amb Rússia es van mantenir trencades, tot i que, seguint una política exterior pragmàtica, es va abandonar una manera d'interacció enfrontada i es van millorar les relacions econòmiques entre els països, mentre es van reduir els riscos d'un nou conflicte militar entre els països.[18]

Durant el mandat d'Ivaníxvili com a primer ministre, el govern va continuar cap al seu objectiu declarat d'adhesió a la Unió Europea, assolint fites importants en el camí de la integració europea, com ara la finalització de les negociacions d'un Acord d'Associació, que es va signar el 2014 i va entrar en vigor el 2016. No obstant això, el procés es va aturar el 2022, quan la Comissió Europea va rebutjar la sol·licitud de Geòrgia per unir-se a la Unió Europea, al·legant la manca de certes reformes. Mentrestant, el Parlament Europeu va acusar Ivaníxvili d'estar vinculat al Kremlin i va demanar sancions personals contra ell.[cal citació]

Durant el segon mandat d'Ivaníxvili com a president del Somni de Geòrgia, Geòrgia va passar per una crisi política important que va començar amb la visita del diputat comunista rus Serguei Gavrílov i va ocupar un seient a la cadira del president al Parlament de Geòrgia durant l'Assemblea Interparlamentària sobre l'Ortodòxia, que va provocar polèmica.[19][20][21][22] Una sèrie de protestes i negociacions asseguradores entre l'oposició i el govern van donar lloc a una sèrie de canvis en el sistema electoral de Geòrgia, que van culminar amb una transició electoral d'una representació mixta a una totalment proporcional.[23][24][25] Fora de la política, Ivaníxvili és la persona més rica de Geòrgia. El 2023, Forbes va estimar la seva fortuna en 4.900 milions de dòlars i va classificar Ivaníxvili com la 544a persona més rica del món.[26]

Referències[modifica]

  1. ↑ Official Biography of Prime Minister Bidzina Ivanishvili, Government of Georgia (retrieved on 8 April 2013)
  2. ↑ McGuinness, Damien «Profile: Georgia's Bidzina Ivanishvili». BBC, 03-10-2012 [Consulta: 16 juny 2022].
  3. ↑ Wendell Steavenson, "The good oligarch" Arxivat 6 November 2011 a Wayback Machine. Prospect Magazine (21 July 2010). Retrieved 11 November 2011
  4. ↑ Wendell Steavenson, "The good oligarch" Arxivat 6 November 2011 a Wayback Machine. Prospect Magazine (21 July 2010). Retrieved 11 November 2011
  5. ↑ «Bidzina Ivanishvili». [Consulta: 16 juny 2022].
  6. ↑ Barshad, Amos (27 August 2020). «The Prince of Georgia Is Big on Instagram». Wired. 
  7. ↑ «ბიძინა ივანიშვილის განცხადებები პირველ პრესკონფერენციაზე». [Consulta: 22 febrer 2023].
  8. ↑ «Founding Declaration of the Political Coalition Georgian Dream». Civil Georgia, 21-02-2012 [Consulta: 16 juny 2022].
  9. ↑ «Ivanishvili's Political Party Launched». Civil Georgia, 21-04-2012 [Consulta: 16 juny 2022].
  10. ↑ «REPORT on the Elections of the Parliament of Georgia 2012». [Consulta: 16 juny 2022].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Barry, Ellen «Georgia's President Concedes Defeat in Parliamentary Election». The New York Times, 02-10-2012 [Consulta: 16 juny 2022].
  12. ↑ «Georgia President Mikheil Saakashvili admits election loss». BBC, 02-10-2012 [Consulta: 16 juny 2022].
  13. ↑ «Ex-PM Ivanishvili to Chair Georgian Dream Party». Civil Georgia, 26-04-2018 [Consulta: 15 juny 2022].
  14. ↑ «Ex-PM Ivanishvili to Chair Georgian Dream Party». Civil Georgia, 26-04-2018 [Consulta: 15 juny 2022].
  15. ↑ Balmforth, Andrew Osborn, Tom «Ex-Soviet Georgia's richest citizen, ruling party chief, quits politics» (en anglès). Reuters, 11-01-2021 [Consulta: 15 gener 2021].
  16. ↑ Monitor), Nino Ramishvili (Studio Monitor), Maya Metskhvarishvili (Studio. «Unexplained Wealth of Top Georgian Judge Highlights Obstacles Along Country’s Path to Europe» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2023].
  17. ↑ [Consulta: 31 gener 2021].
  18. ↑ «Ivanishvili on Foreign Policy, Territorial Integrity» (en anglès). Civil.ge, 21-10-2011 [Consulta: 8 març 2024].
  19. ↑ «Opposition, Civic Activists Gather to Protest Russian Delegation's Visit to Tbilisi». Civil.ge, 20-06-2019 [Consulta: 2 octubre 2022].
  20. ↑ Pattée, Estelle «Quels sont les enjeux des élections législatives en Géorgie ?» (en francès). Libération, 07-10-2016 [Consulta: 15 juny 2022].
  21. ↑ «Georgia 2020 Parliament Vote to Use Proportional System: Ruling Party Head». The New York Times, 24-06-2019.
  22. ↑ «Russia threatens more economic pain in standoff with Georgia». Reuters, 24-06-2019 [Consulta: 26 juliol 2019].
  23. ↑ «Georgian Dream, Opposition Reach Consensus over Electoral Reform». Economist Intelligence Unit, 15-11-2019 [Consulta: 18 juny 2022].
  24. ↑ «Protests revived in Georgia following election reform failure». EurasiaNet, 15-11-2019 [Consulta: 18 juny 2022].
  25. ↑ «Georgian Dream, Opposition Reach Consensus over Electoral Reform». Civil.ge, 08-03-2020 [Consulta: 18 juny 2022].
  26. ↑ «Forbes estimates Bidzina Ivanishvili's fortune at $4.9 billion». Frontnews.eu. [Consulta: 5 abril 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bídzina_Ivaníxvili&oldid=33223739»