Badia de Bristol

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaBadia de Bristol
Dillingham Alaska aerial view.jpg
Tipus badia
Epònim Augustus Hervey, 3rd Earl of Bristol Tradueix
És part de mar de Bering
Ubicació
57° 19′ 35″ N, 159° 49′ 29″ O / 57.326388888889°N,159.82472222222°O / 57.326388888889; -159.82472222222
Afluents
Característiques
Dimensions 400.000 (longitud) m
Modifica les dades a Wikidata
Situació de la badia de Bristol.
El riu Nushagak desguassa a la badia del mateix nom, un braç de la badia de Bristol.

La badia de Bristol (en anglès Bristol Bay, en yupik Iilgayaq) és una badia que es troba al sud-oest de la península d'Alaska, sent el braç més oriental del mar de Bering. Fa uns 400 kilòmetres de llarg per 290 d'ample. En ella hi desguassen nombrosos rius: Cinder, Egegik, Igushik, Kvichak, Meshik, Nushagak, Naknek, Togiak, i Ugashik. Amb 450 quilòmetres el Nushagak és el més llarg d'ells. Les fortes marees, la gran quantitat de bancs de sorra i les aigües poc profundes, fan que la navegació a la zona sigui molt complicada. En la seva part més interior es divideix en diversos braços, destacant les badies Nushagak i Kvichak, en les quals desemboquen els rius homònims.

Història[modifica]

En temps prehistòrics, gran part de la badia de Bristol estava emergida, juntament amb gran part de Beríngia. Més recentment, els seus recursos minerals i animals van constituir un incentiu per a l'assentament humà a les seves costes. Les primeres exploracions russes i angleses proporcionen les primeres influències no natives a la zona. Durant el viatge que James Cook va fer a la zona el 1778 va nomenar la badia en honor de l'almirall Earl de Bristol, Augustus Hervey. Després d'establir-hi alguns assentaments temporals a finals de la dècada de 1790, la Companyia Russo-Americana va enviar partides d'exploració per documentar la costa i les zones properes interiors de la badia de Bristol. Una d'ells va cartografiar l'àrea entre el riu Kuskokwim i el riu Nushagak. Més tard, el 1819, l'aleutià Andrei Ustiugov va dibuixar les primeres cartes en detall de la badia de Bristol. A més, vaixells de l'Armada russa van dur a terme amplis estudis de la costa del mar de Bering fins a mitjans de la dècada de 1800, posant nom a molts dels accidents geogràfics: caps Constantine, Chichagof, Menshikof i Greig; monts Veniaminof i Pavlof, llac Becharof...

Economia[modifica]

Riba de la badia de Bristol prop de Naknek.

Les principals activitats econòmiques de la zona són la pesca comercial i la indústria conservera associada, la pesca esportiva, la caça i el turisme. El nombre de cases de lloguer i els visitants han crescut molt els darrers anys per la proximitat al Parc i Reserva Nacionals de Katmai.

A la badia de Bristol hi ha una de les majors concentracions de salmó vermell del món, i de forma estacional també es pesquen altres espècies de salmó.

La zona també ha experimentat un gran interès en el desenvolupament d'explotacions de petroli i minerals, sobretot amb la Pebble Mine, a la riba nord del llac Iliamna.

Demografia[modifica]

Les tres comunitats més grans de la zona de la badia de Bristol són Dillingham (2.466 hab. l'any 2000), King Salmon (442 hab. l'any 2000) i Naknek (678 hab. l'any 2000). Altres comunitats més petites són: Egegik, Ekuk, Igiugig, Manokotak, New Stuyahok, Newhalen, Nondalton, Pilot Point, Port Heiden, i Ugashik.

Totes aquestes comunitats estan habitades principalment per natius d'Alaska, a excepció de Dillingham - ocupada en els seus inicis per treballadors europeus de la fàbrica de conserves de salmó - i King Salmon - habitada principalment durant la Guerra Freda per personal militar destinat a la King Salmon Air Force Station i més tard pels visitants i treballadors del proper Parc i Reserva Nacionals de Katmai.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badia de Bristol Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 57° 19′ 35″ N, 159° 49′ 29″ O / 57.32639°N,159.82472°O / 57.32639; -159.82472