Balada per a piano i orquestra (Tailleferre)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalBalada per a piano i orquestra
Forma musicalconcert per a piano Modifica el valor a Wikidata
CompositorGermaine Tailleferre Modifica el valor a Wikidata
Durada15 minuts Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i orquestra Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Ballade_(Tailleferre,_Germaine) Modifica el valor a Wikidata

La Balada per a piano i orquestra és una obra de Germaine Tailleferre composta l'any 1922.

Història[modifica]

Germaine Tailleferre va compondre un Fragment Simfònic l'any 1920, que va recuperar més tard per fer-ne una balada per a piano, en un estil influït per la música de Maurice Ravel,.[1][1] Així com les seves primeres obres mostren un desig de reaccionar contra els llegats del segle xix i contra l’impressionisme, aquesta obra és una de les que conformen el seu retorn a la tradició francesa.[2]Acabada l'any 1922, la Balada va ser estrenada per Ricard Viñes, a qui Tailleferre li va dedicadar l'any 1923.[3] També fou interpretada per Clifford Curzon al Queen's Hall l'any 1926, però les crítiques són dolentes.[4]

L'obra fou apreciada per les noves generacions. Els compositors del grup Jeune France, per mostrar que es posaven al costat de Tailleferre, van progamar aquesta obra en el seu primer concert l'any 1936,[5][6] novament interpretada per Ricard Viñes, amb l'orquestra simfònica de París dirigits per Roger Désormière.[4]

Existeix un enregistrament d'aquesta obra, amb la solista Rosario Marciano i l'Orquestra de Ràdio Luxemburg dirigits per Louis de Froment[7] (editat al CD Music in Paris in the 1920s, Vox).

Moviments[modifica]

  1. Modéré
  2. Assez lent
  3. Mouvement de valse
  4. Lent

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Robert Shapiro, Germaine Tailleferre: A Bio-Bibliography, Greenwood Press, 1993, p. 11.
  2. Universalis, Encyclopædia. «GERMAINE TAILLEFERRE» (en francès). [Consulta: 26 abril 2022].
  3. Germaine Tailleferre, Encyclopaedia universalis, consulté le 16 mai 2016.
  4. 4,0 4,1 Robert Shapiro, op. cit., p. 38 et p. 156.
  5. Georges Hacquard, op. cit., p. 117.
  6. Tailleferre Germaine, Musicologie.org, consulté le 16 mai 2016.
  7. Ballade for piano and orchestra, site de la BBC.