Roger Désormière
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 setembre 1898 Vichèi (França) |
| Mort | 25 octubre 1963 (65 anys) 18è districte de París (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pulmó ) |
| Sepultura | cementiri de Vichy |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, membre de la Resistència Francesa |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Philippe Gaubert |
| Instrument | Flauta |
Premis
| |
     | |
Roger Désormière[1] nascut Pierre Roger Désormière (Vichy,{nota 1} (Allier), 13 de setembre, 1898 - París, 25 d'octubre, 1963),[2] va ser un director i compositor francès.
Biografia[modifica]
Nascut a la regió d'Allier, i va passar la seva infantesa entre el balneari, on els seus pares eren perruquers durant la temporada, i el poble veí de Cusset.[3] Allà va començar com a flautista a l'harmonia local, La Semeuse, i va assistir a nombrosos concerts al Grand Casino de Vichy durant la temporada termal.[3] Va ser assessorat per Georges Laurent, aleshores solista de l'orquestra Grand Casino.[3]
A partir de 19143, va estudiar al Conservatori de París on va prendre classes de flauta amb Philippe Gaubert i d'harmonia amb Xavier Leroux, i a la Schola Cantorum per a classes de direcció amb Vincent d'Indy, i de contrapunt i de fuga amb Charles Koechlin en classes particulars. Va formar, amb Henri Sauguet, Maxime Jacob i Henri Cliquet-Pleyel, l'"École d'Arcueil",[4] que es va posar sota la direcció d'Erik Satie. El 1917 va ser mobilitzat a l'exercit d'infanteria[3] i el 1920 va començar la carrera de director d'orquestra.[3]
El 1924 va produir l'adaptació musical, basada en cançons populars angleses arranjades i instrumentades, de l'obra de Shakespeare Roméo et Juliette, adaptada per Jean Cocteau, presentada per primera vegada al teatre "La Cigale" de París, el 2 de juny de 1924.
Dirigí els Ballets Suecs (1924-1925) i esdevingué director musical dels Ballets Russos (1925-1929). A partir de 1932, es va interessar per la música de cinema i esdevingué director musical de la firma Pathé-Nathan. Va dirigir successivament les orquestres de La Scala, Covent Garden, Montecarlo, l'Opéra-Comique (1937-1944), l'Òpera de París (1944-1946), la BBC (1946-1947) i l'Orquestra Nacional de França (194-1951).
Va compondre música incidental, com la de Les Cenci d'Antonin Artaud (estrenada el 6 de maig de 1935) i diverses partitures de pel·lícules: The Rules of the Game, Le Mariage de Chiffon, Le Voyageur de la Toussaint, etc. També va dirigir l'enregistrament de molts altres. L'abril i maig de 1941 va produir el primer disc complet de l'òpera Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.
Durant l'Ocupació alemanya, Roger Désormière va ser membre d'un moviment de resistència, el "Front Nacional dels Músics", una branca "categòrica" del Front Nacional de la Resistència, al costat d'Henri Dutilleux, Manuel Rosenthal, Charles Munch, Paul Paray, Elsa Barraine, Louis Durey, Francis Poulenc, Georges Auric, Claude Delvincourt, Irène Joachim, etc.[5]
Va fundar l'Associació Francesa de Músics Progressistes amb Serge Nigg, Louis Durey i Elsa Barraine.
Víctima l'any 1952 d'un ictus que el va deixar afàsic, es va veure obligat a abandonar la seva carrera. Va morir l'any 1963 d'un càncer de pulmó. Està enterrat al cementiri de Vichy.[3]
Roger Désormière es va casar amb Colette Steinlen, filla del dissenyador i pintor Théophile-Alexandre Steinlen, que va morir el 1969.
Composicions[modifica]
- 3 pièces pour orchestre (1917)[6]
- Lumière dans la nuit per a veu i piano (1923)[7]
- Souvenir du bal bleu, per a piano[8]
- Geneviève de Brabant, (1926) orquestració d'opereta d'Erik Satie
- Duos pour flûtes (1937)
Cites[modifica]
| « | "Per a mi, la precisió i la transparència són les qualitats més nobles de l'art de la direcció."[9] | » |
Filmografia[modifica]
- Com a compositor
- 1935 : Le Clown Bux de Jacques Natanson
- 1939 : La Règle du jeu de Jean Renoir
- 1940 : Cavalcade d'amour de Raymond Bernard
- 1942 : Le Mariage de Chiffon de Claude Autant-Lara
- 1942 : L'Épouvantail de Paul Grimault
- 1943 : Le Comte de Monte Cristo de Robert Vernay
- 1943 : Le Voyageur de la Toussaint de Louis Daquin
- 1943 : Madame et le Mort de Louis Daquin
- 1943 : Arlette et l'Amour de Robert Vernay
- 1944 : Le Voleur de paratonnerres de Paul Grimault
- 1944 : Service de nuit de Jean Faurez
- 1945 : Le Père Goriot de Robert Vernay
- Com a director d'orquestra
Discografia[modifica]
- Com a director d'orquestra
- Obres de Pierre Boulez, Igor Stravinsky, Luigi Dallapiccola, Erik Satie, Béla Bartók - Concert de ràdio el 18 de juliol 1950 au théâtre des Champs-Élysées ; rééd. INA mémoire vive
- Emmanuel Chabrier, L'Étoile - Pathé, 1943 ; reeditat. Dante Lys
- Claude Debussy, Pelléas et Mélisande - La veu del seu amo, 1941
- Obres de Jacques Ibert, Mikhaïl Ippolitov-Ivanov, Piotr Ilitch Tchaïkovski, Domenico Scarlatti - Decca (enregistrades en 1951); reeditat. Testament
- Charles Koechlin, Le Buisson ardent et Les Eaux vives - (enregistrat en 1951 i 1937) ; reeditat. The Classical Collector
- Francis Poulenc, Les Biches - Léo Delibes, Coppelia i Sylvia - Decca (enregistrades en 1951 i 1950); reeditat. Testament
- Les Rarissimes de Roger Desormière: Rimski-Korsakov, Glazounov, Tchaïkovski - Capitol, 1951 ; reeditat. EMI Classics
Posteritat[modifica]
Després d'escoltar L'Arlésienne, les suites orquestrals 1 i 2:
| « | "És evident que està bé quan el director es diu Désormière! Un dels únics de veritat! I després quan és bona música francesa."[10] | » |
Notes[modifica]
| « | "Roger Désormière va néixer a l'edifici de la cantonada entre la rue de la Source de l'Hôpital i l'actual rue du maréchal Foch (aleshores rue de Nîmes) al centre de Vichy. Una placa li recorda això a l'edifici. Una altra placa en el seu record es troba a la terrassa de l'òpera de Vichy, inaugurada l'any 1998 amb motiu del centenari del seu naixement." | » |
Referències[modifica]
- ↑ Larousse.fr [archive]
- ↑ Archives de Paris [archive] Acte de décès no 3092 dressé au XVIIIe arrondissement, vue 12/31
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Fabienne Faurie, « Un hommage sera rendu, vendredi, au chef d’orchestre vichyssois, Roger Désormière », La Montagne, 23 octobre 2013 (lire en ligne [archive], consulté le 31 janvier 2019).
- ↑ Universalis.fr [archive]
- ↑ Philippe Thanh, « Henri Dutilleux, qui est-ce? [archive] », La Lettre du musicien no 435, 11 juin 2013.
- ↑ https://www.tobias-broeker.de/newpage107e8e31 [archive]
- ↑ https://www.sothebys.com/en/auctions/ecatalogue/2006/musical-manuscripts-l06402/lot.43.html [archive]
- ↑ https://www.sothebys.com/en/auctions/ecatalogue/2006/musical-manuscripts-l06402/lot.43.html [archive]
- ↑ Cf. le documentaire Pierre Boulez : À la recherche d'un temps futur, Arte SWR, 2005.
- ↑ Richter, Quaderns, Arte éditions/Actes Sud, Bruno Monsaingeon 1998 p.322
Bibliografia[modifica]
- Roger Désormière et son temps, textos reunits per Denise Mayer i Pierre Souvtchinsky, Éditions du Rocher, 1966 (BNF 43360713)
- Roger Désormière (1898-1963), actes de la conferència de Vichy (setembre 1998), textos recollits per Nicolas Guillot, Comitè Roger Désormière, 1999 (BNF 37037988)