Claude Delvincourt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClaude Delvincourt
Claude Delvincourt 1935.jpg
Biografia
Naixement12 gener 1888
París
Mort5 abril 1954 (66 anys)
Orbetello (Itàlia)
Causa de mortAccident (Accident de trànsit)
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 14
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
OcupacióCompositor i pianista
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa de París
PartitFrench Social Party (en) Tradueix
MovimentMúsica clàssica
ProfessorsGeorges Caussade
InstrumentPiano
Premis

IMDB: nm0217996 Musicbrainz: 664e9afd-07c3-41e4-bd46-936f7f8ee3b7 IMSLP: Category:Delvincourt,_Claude
Modifica les dades a Wikidata

Claude Delvincourt (París, 12 de juny de 1888Orbetello, província de Grosseto, Itàlia, 5 d'abril de 1954) fou un compositor i pianista francès.

Alumne de Charles Vidor en el conservatori, on assolí descollar i el 1913 compartí amb Lili Boulanger el Gran Premi de Roma per llur cantata Faust i Elena. El 1924, i com a fruit de la seva estança a Roma, donà a conèixer el seu poema simfònic L'ofrena a Civamés aviat considerada com una llegenda coreogràfica-, i successivament produí el poema simfònic Typhaon, algunes obres sacres del gènere coral i una sonata per a piano i violí. Per premiar els seus interessants treballs, fou nomenat director del conservatori de Versalles (1931), i la bona acollida de les seves produccions es confirmà en donar a conèixer llurs Râdio-Sérenade i Festa de tardor, que havia preparat per les grans festes fluvials de l'Exposició de París del 1937, així com els seus comentaris orquestrals pels films L'appel du silence, Pamir i Tableaux d'Asie; amb l'òpera bufa La femme è barbe, representada a Versalles el 1938, i amb els cors per la tragèdia Èdip rei (Orange, 1939).

Atenent l'esperit i la iniciativa tant vivaç, que s'havia fet tant palesa en llurs obres i en el seu sistema d'ensenyament i difusió de l'art, el govern del mariscal Pétain li confià, l'abril del 1941, la direcció del Conservatori Nacional de Música i Declamació. Ses obres escèniques, Lucífer, llegenda musical i coreogràfica, i Bal Venitien, les quals varen ser incloses en el programa de novetats de la Gran Òpera. Entre d'altres celebrades composicions seves, mereixen recordar-se Les Onchets, per a cant i piano; Les Danseries (violí i piano); Poèmes, (cançons amb lletra de Maurice d'Assier); la versió instrumental de Boccaceries, i les suites per a piano titulades Heures juvéniles, Images du temps passé, Croquembouches, etc.,.

Morí d'accident d'automòbil en la carretera italiana d'Orbetello, a Itàlia.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude Delvincourt
  • enciclopèdia Espasa. Tom núm. 17