Manuel Rosenthal
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juny 1904 París |
| Mort | 5 juny 2003 (98 anys) París |
| Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise |
Directeur musical de l'Orchestre philharmonique de Liège (fr)  | |
| 1964 – 1967 ← Fernand Quinet – Paul Strauss (en) → | |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris (1918–) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, violinista, professor d'universitat, arranjador, compositor, membre de la Resistència Francesa |
| Ocupador | Orchestre Philharmonique de Liège (en) , director d'orquestra (1964–1967) Conservatoire de Paris (1962–1974) Seattle Symphony (en) , director d'orquestra (1948–1951)Orquestra Nacional de França, director d'orquestra (1944–1947) Orquestra Pasdeloup, director d'orquestra (1928–) Moulin Rouge, violinista Orquesta Lamoureux Casino de Paris, violinista |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Jean Huré, Maurice Ravel, Jules Boucherit, Nadia Boulanger i Alexis Roland-Manuel |
Premis | |
       | |
Manuel Rosenthal (París, 14 de juny, 1904 - Idem. 13 de juny, 2003)[1] va ser un compositor, director d'orquestra i resistent francès.
Biografia[modifica]
Infant jueu nascut de mare russa i pare francès, molt talentós en la música, la seva mare li va regalar un violí als sis anys. Quan el seu pare va morir, tenia catorze anys i, per mantenir la seva família, va tocar en orquestres de cinema.
Va ser admès al Conservatori de París (1918-1924) on va ser alumne del violinista Jules Boucherit[2] i va realitzar estudis de contrapunt i fuga amb Jean Huré. L'any 1922 va compondre la seva primera obra, la Sonatina per a dos violins i piano, estrenada l'any 1923 durant el concert 100 de la "Independent Musical Society".
Admirador de Maurice Ravel, el va conèixer l'any 1925 (aquesta trobada seria decisiva per a la resta de la seva carrera com a compositor) i esdevingué un dels seus rars estudiants. Va fer la composició amb ell i va aportar amb els seus testimonis diverses biografies de l'autor de Boléro]]. El 1928 va guanyar el premi Blumenthal i va dirigir el seu primer concert amb l'"Orquestra Pasdeloup".
El 1930, va crear una obra de teatre raveliana en un sol acte, Rayon des silkies, a l'Opéra-Comique, per encàrrec de les Galeries Lafayette. La seva primera peça lírica, The Bootlegger (1933), va ser un fracàs. Aviat li va seguir una pochade, La Poule noire, que, gràcies a Maurice Yvain, es va crear al Théâtre des Champs-Elysées amb motiu de l'Exposició Internacional de 1937.
L'any 1934, el director Désiré Inghelbrecht el va convertir en el seu assistent durant la creació de l'orquestra nacional de difusió de la ràdio francesa. Pagat com a quart percussionista, queda lluny de dirigir. Rosenthal va dimitir i va ocupar una feina d'oficina a Radio Paris-PTT.
L'any 1936, Georges Mandel, ministre de Correus, Telègrafs i Telèfons, li va encarregar de programar tres nits de música retransmesa (música simfònica francesa, òpera francesa, music hall) que ofereix la NBC per Nadal i Cap d'Any, poc després se li va encarregar la direcció d'una nova formació, l'orquestra Paris-PTT, amb la qual es va consolidar afavorint sobretot la música contemporània. El 1937, el Consell Superior de la Radiodifusió va nomenar Rosenthal diputat de "Désiré InghelBrecht" amb responsabilitats reforçades.
Enrolat en un regiment d'infanteria a Alsàcia, va ser fet presoner el maig de 1940. Alliberat pels alemanys l'any següent durant un intercanvi de presoners, va creuar a la zona lliure i es va unir a la Resistència.
De 1944 a 1947, va ser director permanent i director musical de l'"Orchestre national de la Radiodiffusion française". Les creacions, estrenes franceses o estrenes mundials, se succeeixen: Bartók, Stravinsky, Prokofiev, Britten, Richard Strauss, Henry Barraud, Jean Françaix, Milhaud, Rivier, Mihalovici, Maurice Jaubert, Ibert, Daniel-Lesur... Però el públic i els músics es van cansar dels seus programes innovadors i va preferir atendre la trucada dels Estats Units.
Carrera als Estats Units[modifica]
Va dimitir el 1947 i va exercir de 1948 a 1951 com a director permanent de l'Orquestra Simfònica de Seattle. Paral·lelament, va iniciar una brillant carrera internacional com a director d'orquestra marcada per nombroses gires a les sales de concerts més reconegudes. El seu repertori dóna un lloc privilegiat a Stravinsky, Bartok, Schönberg, Milhaud, Richard Strauss, Poulenc, Ravel, Debussy. Més inconformista que realment modern, fa el vincle entre el repertori clàssic i la música contemporània.
De 1951 a 1962, va dividir el seu temps entre la composició i una carrera com a director convidat, sobretot amb orquestres de ràdio. De 1962 a 1974, va ser professor de direcció al Conservatori de París.
La seva música, propera al neoclassicisme, brilla per la seva habilitat d'escriptura, la brillantor i el refinament de la seva orquestració. Segons el seu alumne i ajudant Jean-Luc Tinguaud, Rosenthal tenia "un coneixement real de l'orquestra. Va conduir sense vareta i va insistir en el paper de les mans. Estava molt interessat en allò que ell anomenava imposició de mans. Tenia un contacte incomparable amb les orquestres, fossin com fossin (...) No era un fetitxista del so francès, però coneixia tots els secrets d'aquesta música i sabia com fer-la sonar".[3]
De 1964 a 1967, va ser director permanent i director de l'Orquestra Filharmònica de Lieja. A una edat avançada, va continuar dirigint arreu del món, especialment als Estats Units: després de començar l'any 1977 a la New York City Opera, va començar el febrer de 1981 a la Metropolitan Opera de Nova York on va fer 76 concerts des de 1981 fins a 1988. Va tornar triomfant a Seattle el 1986 per dirigir la Tetralogia de Wagner i va donar Pelléas et Mélisande a Moscou el 1987.
Va estar premiat nombroses vegades i fou nomenat Comandant de la Legió d'Honor. Membre fundador de la "Fundació Maurice Ravel" el 1947-1949, va succeir a Marcel Landowski com a president el 1990, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.
Va morir a París el 6 de juny de 2003, pocs dies abans del seu 99è aniversari, mentre escrivia els seus records titulats Música adorable. La seva segona dona, Claudine Verneuil, va morir el novembre de 2016.
Obres[modifica]
|
|
Gaîté parisienne[modifica]
L'obra més famosa de Rosenthal és sens dubte el seu ballet Gaîté parisienne (1938). Està format per arranjaments de peces, sovint populars, de Jacques Offenbach (1819-1880). Aquestes peces estan extretes essencialment de les diferents òpera bufes o operetes d'aquest últim. Aquí teniu els diferents moviments de Gaîté parisienne seguit de l'obra d'Offenbach de la qual estan extretes.
|
|
Filmografia[modifica]
- Cinema
- 1931 : La Petite Marchande d'allumettes[5] de Jean Renoir i Jean Tedesco (curt metratge)
- 1931 : Idylle à la plage d'Henri Storck (curt metratge)
- 1938 : Hercule d'Alexander Esway
- 1938 : Éducation de prince d'Alexander Esway
- 1939 : Raphaël le tatoué de Christian-Jaque
- 1946 : Paris en Technicolor de Jean-Claude Bernard (curt metratge)
- 1947 : Le Bataillon du ciel d'Alexander Esway
- 1947 : Vol à voile d'André Gillet (curt metratge)
- Televisió
- 1963 : La Poule noire de Jean Vernier (telefilm)
- 1988 : Les Français vus par de Luigi Comencini, Jean-Luc Godard, Werner Herzog, David Lynch i Andrzej Wajda (mini-sèrie televisiva, 2 episodis)
Premis[modifica]
- 1976: Premi Florence Gould de composició musical de l'Acadèmia de Belles Arts
- 1981: Premi Maurice Ravel de la Fundació Maurice Ravel
Referències[modifica]
- ↑ Relevé des fichiers de l'Insee [archive]
- ↑ Alain Pâris (dir.), Le Nouveau Dictionnaire des interprètes, Paris, Laffont, coll. «Bouquins», 2015 (1re éd. 2004), 1366 p. (ISBN 978-2-221-14576-0, OCLC 908685632), p. 820.
- ↑ Manuel Rosenthal, chef d'orchestre, compositeur et pédagogue », Le Monde, 9 juin 2003 (lire en ligne [archive])
- ↑ https://www.tobias-broeker.de/newpage1af574f7
- ↑ Version sonore du film muet de 1928
Bibliografia[modifica]
- Maurice Ravel: souvenirs de Manuel Rosenthal / recueillis par Marcel Marnat (prefaci. Marcel Marnat, edició comentada par Marcel Marnat), París, Hazan, 1995, 206 p. (ISBN 2-85025-402-9, BNF 35743963)
- Maurice Ravel: souvenirs de Manuel Rosenthal / recueillis par Marcel Marnat (prefaci Marcel Marnat, edició comentada per Marcel Marnat i Thierry Bouchard), París, Fario, coll. «Théodore Balmoral», 2018, 240 p. (ISBN 979-10-91902-50-2, BNF 45636867) Reedició -amb nou prefaci- de l'obra anterior, exhaurida.
- Dominique Saudinos, Manuel Rosenthal. Une vie, París, Mercure de France, 1992, 256 p. (ISBN 2-7152-1747-1, BNF 35513705)
- Manuel Cornejo, «Les films sur Maurice Ravel de Paul Danblon et Alain Denis (1). À la recherche de Maurice Ravel (RTBF, 1967). Interviews à Montfort-l'Amaury de Georges Labadie, Jacques Drouot, René Sèvegrand et Manuel Rosenthal», Cahiers Maurice Ravel, no 16, 2013-2014, p. 91-112 (ISBN 978-2-8404-9680-9, BNF 34397180)
- Arbie Orenstein, «Un entretien avec Manuel Rosenthal», Cahiers Maurice Ravel, no 16, 2013-2014, p. 71-90 (ISBN 978-2-8404-9680-9, BNF 34397180)-Transcripció d'una entrevista realitzada el 15 de desembre de 1965
- Maurice Ravel, L'intégrale : Correspondance (1895-1937), écrits et entretiens: édition établie, présentée et annotée par Manuel Cornejo, Paris, Le Passeur Éditeur, 2018, 1769 p. (ISBN 978-2-36890-577-7 et 2-36890-577-4, BNF 45607052) Edició de 5 correspondències de Manuel Rosenthal sobre Maurice Ravel (1928-1937) n°2177, 2178, 2179, 2306, 2509