Balast
No s'ha de confondre amb balast (electricitat). |
El balast és la pedra utilitzada en la construcció de vies fèrries, normalment grava matxucada i angulada amb un diàmetre entre 25 i 50 mil·límetres. Les pedres es disposen sota, entremig i al voltant de les travesses.[1] El terme prové de l'anglès ballast ("llast"), en referència al material pesant que es feia servir als vaixells buits per donar-los estabilitat.[2]
Característiques
[modifica]Un bon balast ha de ser fort, estable, amb capacitat de drenatge, fàcil de netejar i manipular, resistent a la deformació, fàcil d'aconseguir i, sobretot, econòmic, perquè se'n requereixen grans quantitats per traçar una línia fèrria.
Els primers constructors de ferrocarrils no li donaven gaire importància i usaven qualsevol material al seu abast, com ara cendres, talc, terra o restes de les calderes de les locomotores. De vegades també s'utilitzen les escòries provinents de les foneries. Pel que fa a la forma, es prefereixen roques angulades, ja que s'acoblen millor entre elles i redueixen les vibracions. Els materials tous, com l'argila, no són apropiats, ja que tendeixen a degradar-se sota càrrega si estan humits i causen una deterioració de la línia; el granit, tot i que més car, és un dels millors materials per a aquesta aplicació. Actualment es fan servir les roques de la zona on es construeix el ferrocarril, com la quarsita.
Es fabrica a partir de roques sanes i el producte ha de complir unes característiques determinades de granulometria. Les porcions han de ser d'entre 25 i 50 mm de diàmetre. Si fossin més grans, no s'acoblarien bé entre elles i se'n reduiria l'estabilitat. Si fossin més menudes, disminuiria la capacitat d'evacuació d'aigua.
Al llarg de la vida útil d'un tram de ferrocarril, el balast s'ha de reposar amb certa regularitat perquè els grans pesos que suporta i les vibracions absorbides fa que es vagi compactant i deformant, arribant a vegades a perdre el nivell original.
Funció
[modifica]La principal funció del balast és donar estabilitat a la via perquè no es deformi durant la construcció ni durant la circulació dels trens, oferint una bona resistència que faciliti la frenada dels combois. Per això és important tant la seva continuïtat com la de la pròpia via, per tal de poder transmetre de manera distribuïda la força del tren. A més, també fa disminuir les pressions transmeses al terreny i actua com a drenatge de l'aigua de pluja. Una altra funció és evitar el creixement de vegetació que pugui malmetre la infraestructura.
Referències
[modifica]- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». [Consulta: 25 juny 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «balast». [Consulta: 25 juny 2023].
Bibliografia
[modifica]- (1999) "Two layer ballast beds as railway track foundations". , AA Balkema
- Bachmann, Hugo; etal. Vibration Problems in Structures: Practical Guidelines. Birkhäuser, 1997. ISBN 3-7643-5148-9.
- Bell, F.G.. Engineering Geology and Construction. Spon Press, 2004. ISBN 0-415-25939-8.
- Plantilla:Bonnett Practical Rail Engineering
- Ellis, Iain. Ellis' British Railway Engineering Encyclopaedia. Lulu.com, 2006. ISBN 1-84728-643-7.
- Hay, William Walter. Railroad Engineering. John Wiley and Sons, 1982. ISBN 0-471-36400-2.
- Indraratna, Buddhima. Advanced rail geotechnology--ballasted track. Leiden, The Netherlands: CRC Press/Balkema, 2011. ISBN 978-0-203-81577-9.
- Institution of Civil Engineers. Urban Railways and the Civil Engineer. Thomas Telford, 1988. ISBN 0-7277-1337-X.
- International Federation for Structural Concrete (fédération internationale du béton) bulletin #37.
- Kutz, Myer. Handbook of Transportation Engineering. McGraw-Hill, 2004. ISBN 0-07-139122-3.
- Selig, Ernest Theodore; Waters, John M.. Track Geotechnology and Substructure Management. Thomas Telford, 1994. ISBN 0-7277-2013-9.
- Solomon, Brian. Railway Maintenance Equipment: The Men and Machines that Keep the Railroads Running. MBI Publishing Company, 2001. ISBN 0-7603-0975-2.