Estabilitzador (electricitat)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Balast (electricitat))
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «estabilitzador».
Estabilitzador de preescalfament de llum fluorescent (interruptor d'arrencada automàtic)

Un estabilitzador en instal·lacions elèctriques és un equip que serveix per mantenir un flux de corrent estable.[1] S'utilitza a llums de descàrrega gas, ja sigui un tub fluorescent, una làmpada de vapor de sodi, una làmpada d'halur metàl·lic o una llum de vapor de mercuri.[2]

L'estabilitzador proporciona el corrent d'arrencada o de preescalfament dels càtodes per aconseguir l'emissió inicial dels elèctrodes, subministra la suficient tensió de sortida en el buit com per fer saltar l'arc en l'interior de la làmpada, limitael corrent de la làmpada als valors adequats per a un funcionament correcte i controla les variacions de corrent a la làmpada, enfront a variacions de la tensió d'alimentació (conegut com a tenir una bona regulació).[2]

Parts de l'estabilitzador[modifica]

  • Nucli: És la part fonamental de l'estabilitzador. Està compost per diverses plaques primes d'acer al silici, sobre les que, amb un suport aillant, s'enrotlla el fil de coure formant una bobina.
  • Carcassa: És l'embolcall protector de l'estabilitzador. De l'enrotllament surten dos o tres cables de coure que es connecten al circuit extern, mentre que en els electrònics en surten quatre.
  • Segellador: És un compost de polièster que es diposita entre la carcassa i el nucli de l'estabilitzador. La seva funció és aïllant. Vulgarment a l'estabilitzador se'l coneix com a reactància, per raó que al passar-hi un corrent altern la bobina de l'estabilitzador presenta una reactància inductiva.[2]

En el cas del llum fluorescent s'instal·la de la manera següent:

Instal·lació d'un fluorescent

En general, els estabilitzadors, en ser elements que van connectats a la xarxa elèctrica domiciliària, han d'estar fabricats segons normes IRAM o CE.En el mercat existeixen estabilitzador per a diferents potències. Alguns dels valors són 7/9/11, 15, 18, 20, 30, 36, 40, 58/65 watts.[2]

Encebador elèctric[modifica]

Cebadors electrònics per làmpades fluorescents

Hi ha una tècnica de precalentament que utilitza una combinació filament - càtode en cada extrem del llum en conjunció amb un interruptor mecànic o automàtic (vegeu el diagrama del circuit) que inicialment connectar els filaments en sèrie amb l'estabilitzador i d'aquesta manera de preescalfen els filaments abans de saltar la xispa. Aquesta procés a Amèrica del Nord, s'anomena precalentament, mentre que a altres llocs s'anomena Switchstart.

Aquests sistemes són equip estàndard en els països de 200-240 V (100-120 V i per a llums de fins a uns 30 watts), i en general fan una xispa d'arrencada. Abans de la dècada de 1960, s'utilitzaven també cebadors tèrmics i interruptors manuals. de vegades s'utilitzen Arrancadors electrònics amb làmpada electromagnètica.

El cebador automàtic que es mostra a la fotografia de l'esquerra consisteix en un petita làmpada de descàrrega de gas, de neó o argó que conté en paral·lel un interruptor N.O. de lama bi-metàl·lica. Funciona com un relé de temps, connectant els filaments del tub fluorescent durant uns segons al començament, després es desconnecta.

Classificació d'eficàcia energètica[modifica]

Establerta per la Unió Europea l'any 2000, la classificació d'eficàcia energètica dels estabilitzadors pot expressar en la forma: EEI [3]=clase (p.e. EEI=B2).[4] Normalment apareix sobre l'estabilitzador. Els fabricants de làmpades o lluminàries, no tenen obligació de fer-ho aparèixer en les carcasses, però es pot trobar en el corresponent lloc web, d'accés lliure.[5]

Les diferents classes d'estabilitzadors definits en la norma europea EN 50294 de desembre de 1998 són: [4]

  • Classe D: estabilitzadors magnètics de gran pèrdua.
  • Classe C: estabilitzadors magnètics de pèrdues mitjanes.
  • Classe B2: estabilitzadors magnètics de pèrdues petites.
  • Classe B1: estabilitzadors magnètics de pèrdues molt petites.
  • Classe A3: estabilitzadors electrònics.
  • Classe A2: estabilitzadors electrònics de pèrdues reduïdes.

Estabilitzadors regulables:

  • Classe A1: estabilitzadors electrònics regulables, segons la norma han de tenir un rendiment almenys equivalent a un 100% als de la classe A3.[4]

El 2000, la Unió Europea ha decidit la prohibició progressiva de la venda d'alguns tipus de reactàncies:

  • Classe D a partir del 21 de maig de 2002.[6]
  • Classe C a partir del 21 de novembre de 2005.[6]

El reglament 245/2009 [5] preveia prohibir el 2017 les classes d'eficàcia inferiors a la classe A2, però el reglament 347/2010[7] ha suprimit aquesta previsió.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Estabilitzador». A: Universitat Politècnica de Catalunya i Termcat, Centre de Terminologia. Diccionari de telecomunicacions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007. ISBN 978-84-393-7408-4. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Specifier Reports: Electronic Ballasts p.18, National Lighting Product Information Program, Volume 8 Number 1, May 2000.
  3. Energy Efficiency Index (índice de eficacia energética)
  4. 4,0 4,1 4,2 CELMA Ballast Guide FR 200303
  5. 5,0 5,1 Reglamento (CE) N°245/2009 de la comisión del 18 de marzo de 2009
  6. 6,0 6,1 Directiva 2000/55/CE del Parlemento europeo y del Consejo del 18 de septiembre de 2000 estableciendo las exigencias de rendimiento energético aplicables a los estabilitzadoros para la iluminación fluorescente
  7. Règlamento (UE) N°347/2010 de la comisión del 21 de abril de 2010

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estabilitzador (electricitat) Modifica l'enllaç a Wikidata