Baldomer Solà i Seriol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1855  Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 25 desembre 1922 (67 anys) Badalona (Barcelonès) |
| Sepultura | Cementiri del Sant Crist |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, metge |
| Ocupador | Ajuntament de Badalona |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 1880 | Primer Congrés Catalanista |
| Família | |
| Fills | Josep Solà i Escofet, Lluís Solà i Escofet |
| Germans | Jaume Solà i Seriol i Josep Solà i Seriol |
Baldomer Solà i Seriol (Badalona, 7 de febrer de 1855-25 de desembre de 1922)[1] va ser un metge i doctor en ciències exactes català. Nascut en una família humil, va cursar estudis de ciències i exactes i de medicina. Va exercir a la ciutat de Badalona, sent un dels fundadors i el membre degà del Cos Mèdic de Badalona. Actiu socialment, va ser membre de diverses entitats, entre les quals cal destacar el Círcol Catòlic, entitat de la qual va ser president i director de la revista portaveu, Aubada. Conreà també la poesia, publicades de forma pòstuma el 1928.
Biografia[modifica]
Nascut a Badalona, fill del corder Nicolau Solà i Sayol i de Josepa Seriol i Escolà. L'avi havia estat espardenyer. Casat, entre els seus fills hi ha l'economista Lluís Solà i l'escriptor i metge Josep Solà, mort el 1914 als 23 anys, quan acabava de finalitzar els estudis de medicina, del qual es va recollir l'obra literària en el volum Roses Blanques.[1]
Batxiller a Barcelona el 1872. Va cursar estudis a la Facultat de Ciències entre 1872 i 1874, on es llicencià en ciències exactes, i després se'n doctorà el 1875.[1] Va col·laborar fins al 1903[2] amb els seus germans Josep i Jaume a l'escola coneguda com a Col·legi dels Germans Solà, on es feia batxillerat lliure. Altrament, entre 1874 i 1875 cursà estudis de dret, i després de medicina, els quals va finalitzar el 1886, obtenint llicència el 1891 a Barcelona. Va exercir profusament la professió mèdica a Badalona,[1] de fet, el 1910, fou un dels fundadors, i també el degà, del Cos Mèdic de Badalona.[2]
Políticament catalanista, el 1880 va participar en el Primer Congrés Catalanista.[1]
Va promoure la creació de la societat Escacs club de Badalona, i fou president de la Junta Local de Foment i Millora de les Cases Barates.[1] Home de grans conviccions religioses, va presidir el Círcol Catòlic, i el 1917 va fundar la revista de l'entitat, Aubada, que també dirigí i en la qual escrivia regularment.[2] També va ser padrí de l'ordenació sacerdotal de mossèn Gaietà Soler i Perejoan.[3] Presidí, així mateix, les Conferències de Sant Vicenç de Paül quan van ser fundades a la parròquia de Santa Maria de Badalona el 1907. La seva acció durant la Setmana Tràgica va salvar el convent del Carme de ser cremat.[4]
Fou destacat també amb la seva faceta poètica. Fou premiat diverses vegades, i algunes de les seves composicions foren publicades sota el títol Llum d'Ideal. Poesies, llibre que aparegué el 1928, després de la seva mort, i on apareixen la biografia i una fotografia de Solà i Seriol.[2][4] Algunes de les poesies van servir per enaltir la història de Badalona.[3]
Amb motiu del centenari del seu naixement, el 1955 l'Ajuntament de Badalona i el Círcol Catòlic li van dedicar un homenatge, durant el qual es col·locà una placa a la casa del carrer de Mar on havia nascut.[2]
Un carrer de la ciutat de Badalona porta el seu nom.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Calbet i Montañà, 2001, p. 171.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Abras Pou, 1998, p. 82.
- ↑ 3,0 3,1 Padrós i Cuyàs, p. 47.
- ↑ 4,0 4,1 Calbet i Montañà, 2001, p. 172.
Bibliografia[modifica]
- Abras, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998.
- Calbet, Josep Maria; Montañà, Daniel. Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Valls: Edicions Cossetània, 2001.
- Padrós i Cuyàs, Josep Maria «Gaietà Soler i la seva influència dins la historiografia arqueològica badalonina, els darrers cent anys». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Volum 4-5, 1990.