Ball de galeres de Reus

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ball de galeres)
Jump to navigation Jump to search
Ball de Galeres
El ball de Galeres

El ball de Galeres de Reus és un ball del Seguici Festiu de la ciutat que surt per la Festa Major i per la de la Mare de Déu de Misericòrdia al setembre.

La primera notícia escrita d'aquest ball en les festes reusenques fa referència a la seva participació en les festes en honor a sant Bernat Calbó l'any 1733. El relat de l'actuació del ball diu així: "Ocho movedizos bergantines que, hechos llamas de vivo fuego, le boltearon por todo el contorno disparándole un laberinto de chispas, truenos y centellas, a cuyo tiempo, el castillo[1] dió sus últimos bostezos, hechando todo el resto de la preñez de su fuego, que confundiéndose con el de las ocho cascadas naves, fué tan terrible el combate que espiraron todos a un tiempo".[2]

Aquest ball corresponia al gremi de galoners, que agrupava els teixidors especialitzats en la fabricació de passamaneria, i va participar activament en les festes reusenques entre finals del segle XVIII i començaments del segle XIX. Figura l'enfrontament entre quatre naus cristianes i quatre naus turques, construïdes amb tires fines de fusta que els balladors porten penjades a mig cos subjectades per unes corretges. Hi participen també un àngel, vestit de blanc amb espasa i escut, i un diable, de color vermell i negre i caputxa amb banyes, que representen el bé i el mal. Els dos grups es diferencien pel color de les banderes de les respectives naus. El ball vol representar la Batalla de Lepant i la victòria de l'armada cristiana sobre l'armada turca.[3] El ball de Galeres havia estat una de les danses més luxoses del seguici reusenc. Una descripció del 1792 destaca "lo costoso y opulento de lo que adornaba a los danzantes, especialmente en los bayles de galeras y caballuelos, en què hubo hombre cuyos atavíos llegaban al valor de diez mil pesos".[4]

Un detall que els identifica és l'ús d'armes de foc. Els balladors porten pedrenyals amb què disparen a la part final de la dansa, de manera semblant com fan els balladors del ball d'en Serrallonga. L'acompanyament musical és fet per una cobla de ministrers.

La dansa fou reincorporada al seguici el 2003, a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. La seva reconstrucció es basa en la minsa documentació existent i, sobretot, en el dibuix i les anotacions d'Andreu de Bofarull, del primer terç del segle XIX: "Las galeras son iguals en moros y cristians y sols se diferencian en que las unas porten una bandera blanca ab creu vermella y las altres blava ab mitjas llunas blancas".[5]

Referències[modifica]

  1. Es refereix a un castell de focs que es disparà simultàniament al ball
  2. Relacion de los sagrados alborozos en que prorrumpió la siempre insigne y antiquisima villa de Reus en los dias 25, 26 y 27 de octubre de 1733 : con el especioso motivo de averse dignado N. SS. Padre Clemente XII conceder la extencion del rezo propio del gloriosissimo San Bernardo Calvó con ritu doble por toda la archidiocesi tarraconense.... Barcelona: en la imprenta de Maria Marti viuda, administrada por Mauro Marti, 1735, p. 30-31. 
  3. Protocol de les Festes Majors de Reus. Reus: Arxiu Municipal, 2006, p. 35-36. ISBN 8489688362. 
  4. Torné i Barrera, Francesc. Llibreta per recor de algunas cosas més notòrias : Reus 1838-1883. Tarragona: Universitat de Barcelona. departament d'Història Contemporània, 1981, p. 32. 
  5. Bofarull, Andreu de; Recollit per Pau Font de Rubinat «Festas de Reus». Revista del Centre de Lectura, Any VII. núms. 157-158, 15-VIII-1926, pàg. 229.

Enllaços externs[modifica]