Baltasar Íñigo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBaltasar Íñigo
Biografia
Naixement1656 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1746 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtic Modifica el valor a Wikidata

Baltasar Íñigo (València, 1656 - 1746), fou un sacerdot, matemàtic i físic valencià, un dels novatores o preil·lustrats.[1]

Biografia[modifica]

Doctor en Teologia, era beneficiat de la Catedral de València. Assistia a una tertúlia que es reunia a la biblioteca del Marquès de Villatorques, (continuadora de l'Acadèmia de València), i vers el 1686 va començar a congregar a sa casa una Acadèmia Matemàtica amb els interessats en esta disciplina, entre ells personatges tan destacats com Tomàs Vicent Tosca i Mascó i Joan Baptista Coratjà, seguint el model de les societats científiques europees; es conserven algunes anotacions preses per Coratjà en aquelles reunions, encara que no actuava com a secretari. Se sap que no només s'hi debatia sobre matemàtiques, geometria i àlgebra, sinó també sobre física, mecànica, arquitectura civil i militar, balística, òptica i enginyeria. Els noms en clau dels membres d'esta acadèmia eren Didascalus (Íñigo), Euphyander (Coratjà) i Phylomusus (Tosca). Esta acadèmia es va desplaçar després al Palau de l'Alcàsser.[2]

Obres[modifica]

No es conserva cap obra de Baltasar Íñigo, al qual Coratjà i Tosca consideraven el seu mestre; únicament un quadern amb anotacions a la segona edició del Cursus seu Mundus Mathematicus (1680) de Claude François Milliet Dechales[1] i el segon tom amb glosses de pròpia mà, una taula d'angles de refracció, una taula d'abast en el tir de projectils en funció de l'angle de tir, una taula d'altures solars i una ressenya d'un llibre de Louis Joblot, Description et usage de plusieurs nouveaux Microscopes (1718).[3][4]

Referències[modifica]