Bambusa vulgaris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBambusa vulgaris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deextracte de Bambusa vulgaris Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Segur (TNC)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
TribuBambuseae
GènereBambusa
EspècieBambusa vulgaris Modifica el valor a Wikidata
Schrad. ex J.C.Wendl.[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Arundarbor blancoi (Steud.) Kuntze
  • A. fera (Oken) Kuntze
  • A. monogyna (Blanco) Kuntze
  • A. striata (Lindl.) Kuntze
  • Arundo fera Oken
  • Bambusa auriculata Kurz
  • B. blancoi Steud.
  • B. fera (Oken) Miq.
  • B. monogyna Blanco
  • B. nguyenii Ohrnb.
  • B. sieberi Griseb.
  • B. striata Lodd. ex Lindl.
  • B. surinamensis Rupr.
  • B. thouarsii Kunth
  • Gigantochloa auriculata (Kurz) Kurz
  • Leleba vulgaris (Schrad. ex J.C.Wendl.) Nakai
  • Nastus thouarsii (Kunth) Raspail
  • Nastus. viviparus Raspail
  • Oxytenanthera auriculata (Kurz) Prain[3]
ExautorSchrad. Modifica el valor a Wikidata

Bambusa vulgaris, també conegut en anglès com Golden Bamboo, o Buddha’s Belly Bamboo, és una espècie de bambú i planta nativa d'Indoxina i de Yunnan al sud de la Xina, però es cultiva en molts altres llocs.[4][5] Entre els bambús és una de les espècies més grosses.[6][7]

Descripció[modifica]

tija

Bambusa vulgaris no té espines.[8] té brots de color daurat i les fulles verd fosc.[9] Les seves tiges no són rectes.[10] Les seves tiges poden arribar a fer de 10 a 20 m d'alt i de 4 a 10 cm de diàmetre.

La seva composició química mitjana és cel·lulosa 41-44%, pentosans 21-23%, lignina 26-28%, cendres 1,7-1,9%, i silici 0,6-0,7%.[10]

Cultivars[modifica]

Com a mínim es distingeixen tres agrupacions de cultivars de B. vulgaris

  • Plantes amb tiges verdes
  • Plantes amb tiges grogues, Bambusa vulgaris var. Striata.
  • Plantes amb tiges d'uns 3 m d'alt, Bambusa vulgaris var. Wamin.


  • Aureovariegata (Bambusa vulgaris var. aureovariegata Beadle[3]):
  • Striata (Bambusa vulgaris var. striata (Lodd. ex Lindl.) Gamble[3]):
  • Wamin (Bambusa vulgaris f. waminii T.H.Wen[3]):
  • Vittata (Bambusa vulgaris f. vittata (Rivière & C.Rivière) McClure[3]):>
  • Kimmei:
  • Maculata:
  • Wamin Striata:

Usos[modifica]

Bambusa vulgaris té una gran varietat d'usos, incloent el de la tija com combustible i el de farratge en el cas de les fulles, B. vulgaris var. Striata es fa servir com planta ornamental. Els brots de bambú d'aquesta espècie es mengen bullits i de vegades com planta medicinal. També es fan servir per a la construcció, per a fer mobles i paper.

Toxicitat[modifica]

Entre tots els bambús, només els brots de B. vulgaris contenen taxifil·lina (un glucòsid cianogènic) que funciona com un inhibidor enzimàtic en el cos humà,[11] però es degrada quan es bull la planta.[12] És altament tòxic i la dosi letal per als humans és d'uns 50–60 mg.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bambusa vulgaris was first described and published in Collectio Plantarum 2: 26, pl. 47. 1808. «Name - !Bambusa vulgaris Schrad. ex J.C.Wendl.». Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. [Consulta: 17 juny 2011].
  2. ↑ «Bambusa vulgaris». NatureServe Explorer. NatureServe. Arxivat de l'original el 2013-01-13. [Consulta: 11 juny 2011].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Bambusa vulgaris Schrad.». Plant List. Kew, England: Kew Gardens. [Consulta: 31 gener 2011].
  4. ↑ Kew World Checklist of Selected Plant Families
  5. ↑ Dieter Ohrnberger, The bamboos of the world, pages 279-280, Elsevier, 1999, ISBN 978-0-444-50020-5
  6. ↑ Biology Pamphlets (Volume 741), page 15, University of California, 1895
  7. ↑ D. Louppe, A.A. Oteng-Amoako and M. Brink, Timbers (vol. 1), pages 100-103, PROTA, 2008, ISBN 978-90-5782-209-4
  8. ↑ Flora of North America Editorial Committee, Magnoliophyta: Commelinidae, page 22, Oxford University Press, 2007, ISBN 978-0-19-531071-9
  9. ↑ Bambusa vulgaris Arxivat 2007-08-29 a Wayback Machine., OzBamboo; Retrieved: 2007-12-19
  10. ↑ 10,0 10,1 Babusa vulgaris Arxivat 2018-10-02 a Wayback Machine., Protabase, Plant Resources of Tropical Africa
  11. ↑ Christopher P. Holstege, Thomas Neer, Gregory B. Saathoff, M.D. and Brent Furbee, Criminal Poisoning: Clinical and Forensic Perspectives, page 65, Jones & Bartlett Learning, 2010, ISBN 978-0-7637-4463-2
  12. ↑ I Hunter and Feng’e Yang, "Cyanide in Bamboo Shoots Arxivat 2012-01-14 a Wayback Machine.", WHO Food Additives Series 30, International Network for Bamboo and Rattan
  13. ↑ S.Satya, L.M. Bal, P. Singhal and S.N Naik, Bamboo shoot processing: food quality and safety aspect (a review), 2010. Bamboo shoot processing: food quality and safety aspect (a review), Trends Food (issue 21), pages 181-189; cited by: Chanda Vongsombath, [uu.diva-portal.org/smash/get/diva2:406136/FULLTEXT01 Botanical repellents and pesticides traditionally used against Hematophgous invertebrates in LAO DR]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bambusa vulgaris
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bambusa_vulgaris&oldid=32507144»