Banu Salama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els Banu Salama (àrab: بنو سلامة, Banū Salāma, literalment ‘descendents de Salama’) fou una família musulmana que va governar la meitat nord d'Aragó durant el darrer quart del segle viii.

Orígens[modifica]

Els orígens d'aquesta nissaga són incerts. L'historiador andalusí Àhmad ibn Úmar al-Udhrí (segle xi) afirmava que eren tujíbides, un clan iemenita que va instal·lar-se a la península Ibèrica amb la conquesta àrab. Segons l'historiador Ibn Hazm, els nuclis tujíbides eren Saraqusta, Daroca i Calataiud.

L'historiador Alberto Cañada els fa, en canvi, membres dels Banu Qassi, amb orígens visigots i convertits a l'islam. Segons Cañada, els Banu Salama són descendents del comte Cassi mitjançant el seu fill Abu-Salama ibn Qassi; així doncs, estarien emparentats amb Mussa I de Saraqusta i la resta dels Banu Qassi que van governar bona part de la vall de l'Ebre durant els segles viii i X.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Casius Fortunius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Tàhir
 
 
Fortuny
 
 
Abu-Salama ibn Qassi
 
 
Yunus
 
 
Yahya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mussa I
 
 
Salama
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Senyors d'Osca[modifica]

Pocs anys després de la conquesta de Waixqa (nom àrab d'Osca) pels àrabs, els Banu Salama van revoltar-se i van copar el poder de la ciutat durant gairebé tot el segle viii. El seu govern fou marcat per la tirania i els habitants de Waixqa van donar-los l'esquena. L'any 797, el cabdill militar Bahlul ibn Marzuq va derrocar els Salama.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alberto Cañada Juste; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 7-8 (castellà).