Bar Sport
Bar Sport | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Construcció | XX Inici | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Palau-saverdera (Alt Empordà) | |||
Localització | carrer Nou 18 | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 19940 | |||
El Bar Sport és una edificació del municipi de Palau-saverdera (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Situada dins el nucli urbà de Palau-saverdera, a la Plaça de Catalunya i força propera al nucli antic de la població.[1] Es tracta d'una casa entre mitgeres, formada per tres crugies estructurades en dues plantes. La façana té diversos elements ornamentals. A la planta baixa hi ha tres grans obertures (dues d'arc escarser i una rectangular) emmarcades per arcs de mig punt motllurats i pintats de color verd, units per un fris amb rajoles decorades amb motius vegetals. A la planta superior hi ha tres balconades amb baranes de forja i obertures rectangulars emmarcades amb columnetes i capitells. Damunt seu, a manera de guardapols, tres cossos sobresortints decorats amb un emmarcament d'arc de mig punt i tres medallons circulars amb diferents inscripcions en relleu. Al medalló central hi ha les lletres "JM" entrellaçades i, a banda i banda, "ANY" i "1906". Per sota els medallons, un petit fris amb decoració d'esgrafiats. Corona la façana una balustrada interrompuda per la part superior dels guardapols anteriorment descrits, acabats a dues vessants amb rajoles ceràmiques. Entre aquests guardapols hi ha un fris de rajoles policromes decorades amb motius florals i un doble ràfec de dents de serra, on s'assenta la balustrada.[1]
Història
[modifica]Encara que no s'han pogut trobar fonts escrites que facin referència al Bar Sport, s'ha pogut constatar, a través de la informació oral prestada pels llogarrencs, que era en principi la casa on hi vivia el ferrer de la vila. Posteriorment va ser reconvertida en un bar i actualment s'ha tornat al seu ús originar d'habitatge.[1]
D'altra banda, la casa també té el nom de Can Macau o Casa Isidre Macau. Isidre Macau Teixidor (Palau, 1882-Barcelona, 1946) era net de Miquel Macau Bech, i fill d'Antoni Macau Caussa. Estudià magisteri a Girona i el títol de Mestre Superior a Barcelona. Es convertí en un dels palauencs rellevants del segle xix. Fou mestre als pobles de Piera -on descobrí un important jaciment de fòssils- Verges i Sarrià de Ter. Anys més tard obtingué plaça definitiva de mestre a Barcelona on fixà la residència.[1] El seu tarannà naturalista el va conduir a col·leccionar diverses espècies botàniques i a practicar l'arqueologia, destacant els estudis de l'abric neolític de Can Simó o del megalític empordanès, uns treballs publicats per la institució Catalana d'Història Natural.[1]
Tot el seu patrimoni va ser llegat al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants per desig del de les seves filles.[1]