Barcelona ciutat neutral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBarcelona ciutat neutral
Barcelona, ciutat neutral Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSònia Sánchez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMateu Adrover
Xesc Barceló
MúsicaArnau Bataller Carreño Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario Montero Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrank Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
ProductoraTelevisió de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCatalunya, Espanya i Portugal Modifica el valor a Wikidata
Estrena29 novembre 2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada180 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.700.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereminisèrie Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1755047 Filmaffinity: 600580 Letterboxd: barcelona-ciutat-neutral TMDB.org: 315336 Modifica el valor a Wikidata

Barcelona, ciutat neutral és una minisèrie de dos episodis dirigida per Sònia Sánchez i amb guió de Mateu Adrover i Xesc Barceló produïda per Televisió de Catalunya i Prodigius Cinema amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) i l'ens públic portuguès RTP1. Fou rodada en català i emesa per TV3 el 29 de novembre de 2011.[1] Té un repartiment de 76 actors encapçalats per Bernat Quintana i Nausicaa Bonnín i la participació de 800 figurants. La sèrie està ambientada d'entrada a Viena però principalment a Barcelona (i alentorns), des de just abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial fins just després. La sèrie fou rodada al Maresme, diversos llocs de Barcelona, Sitges i Caldes de Montbui.[2][3]

Argument[modifica]

Al port de Barcelona, una ciutat plena d’intrigues i canvis socials,, l’agost de 1914 (poc després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial) es coneixen en un vaixell la Glòria, sindicalista idealista, i el Karl, arquitecte de família benestant però que vol deixar-ho tot per dedicar-se a pintar. Com que el vaixell no acaba de salpar, aprofitant l’estatut de neutralitat enmig de la guerra, hi coneixen altres personatges com els pagesos Sebastià i Caterina, l’aspirant a artista Caterina i el pillet Cinto.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

El primer episodi fou seguit per 584.000 espectadors, mentre que el segon episodi el van seguir 394.000 espectadors, fet que es podria deure a que l'emissió va coincidir amb un partit de futbol del Futbol Club Barcelona, però tot i així liderà la franja horària amb el 14,2 % del share i va ser el sisè programa més vist del dia.[4]

Nominacions[modifica]

Fou nominada al Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió als Premis Gaudí de 2012.[5]

Referències[modifica]

  1. Barcelona, ciutat neutral a esadir.cat
  2. Barcelona, ciutat neutral al Diari de Girona
  3. TV-3 grava la minisèrie 'Barcelona, ciutat neutral', El Periódico en català, 4 de novembre de 2010
  4. 'Barcelona, ciutat neutral' perd 190.000 espectadors en el segon i últim capítol. ara.cat, 30 de novembre de 2011
  5. Barcelona, ciutat neutral Arxivat 2020-07-12 a Wayback Machine. al web de l'Acadèmia del Cinema

Enllaços externs[modifica]