Baronia d'Abella
La Baronia d'Abella, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà.
La d'Abella era formada pel castell baronial, situat a Abella de la Conca, que n'era capital, i els pobles i llocs de Bóixols, Carreu, la Rua, Sant Romà d'Abella i la Torre d'Eroles. Es pot observar que, llevat de la població de Sant Romà d'Abella, són els que constitueixen el municipi d'Abella de la Conca. Sant Romà d'Abella havia obtingut independència municipal, que perdé el 1970 en ser integrat en el nou municipi d'Isona i Conca Dellà.
Els barons d'Abella residiren quasi sempre a Barcelona, i tenien un castlà o castellà destacat a Abella de la Conca. Intervingueren activament en la política catalana, i veiem, per exemple, que Berenguer d'Abella, que apareix retratat en el retaule del Roser d'Abella de la Conca, de Pere Serra, fou decapitat el 1387 a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, acusat de diversos delictes polítics, en temps de Pere III el Cerimoniós.
La baronia es mantingué dins de la família Abella fins que a mitjan segle XVII Rafael de Sobirà, governador de la Vall d'Aran, l'adquirí. El 1660 el batlle, els paers i els consellers d'Àger van vendre la baronia a Gaspar de Portolà. El 1719 la baronia consta com a pertanyent a la senyora Clara de Subirà i Benavent, i el 1747 n'era baró Antoni de Subirà. El 1842 la família Sobirà i Còdol continuava com a titular de la baronia.
El 1846 consta com a baró d'Abella Francesc Xavier Iglésies, que havia estat membre de la Diputació de Lleida en el moment de creació d'aquell organisme, i emprengué nombroses iniciatives per tal de fer créixer la població i les rendes de les seves terres senyorials.
En l'actualitat el Baró d'Abella és el senyor Eudald Miralpeix i Martínez, ambaixador d'Espanya a Jordània.
La Baronia d'Abella tenia com a patrona la Mare de Déu de Carrànima.
Bibliografia
- BERTRAN I CUDERS, J. Història d'Isona i la Conca Dellà. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4.