Baronia d'Orcau

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Escut dels barons d'Orcau

La Baronia d'Orcau era una de les baronies de l'actual Pallars Jussà, juntament amb les baronies d'Erill, Bellera i Abella.

Està documentada des del segle XIII, i comprenia els castells i llocs de Conques, Figuerola d'Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, a més del d'Orcau i el seu castell, que n'exercien de capital. Les poblacions que hi pertanyien eren Orcau, Conques, Figuerola d'Orcau, Benavent de la Conca, Toló (Sant Salvador de Toló), Castelltallat i Aransís.

Arnau d'Orcau fou majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya entre 1366 i 1376. Féu testament el 1387, en el qual establia la successió en el senyoriu exclusivament per via masculina. Així, a la mort del seu nét, Arnau Julià d'Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d'Erill i de Centelles, senyor d'Espills i comte d'Erill.

Dels comtes d'Erill i després d'una sèrie de plets, típics en els convulsos -per a la noblesa catalana- segles XVI, XVII i XVIII, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar.

Darrerament, almenys de nom, la baronia d'Orcau requeia encara en els ducs d'Híxar, fins que fou sol·licitada el 1986 per la senyora Pilar de Sarriera i Fernández de Muniaín, germana del Marquès de la Manresana i Marquès de Santa Maria de Barberà.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 42° 9′ 54″ N, 0° 58′ 59″ E / 42.16500°N,0.98306°E / 42.16500; 0.98306