Barrella punxosa
| Salsola kali | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Tribu | Salsoleae |
| Gènere | Salsola |
| Espècie | Salsola kali L., 1753 Salsola kali |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
La barrella punxosa, barrella borda, barrella espinosa, espinadella, sosa, botja, salat, capitana o simplement barrella (Salsola kali) és una planta del gènere Salsola.[1] Originalment prové de certes zones d'Euràsia. S'ha estès a altres zones i sovint es considera una espècie invasora. La barrella punxosa forma comunitats ruderals en alguns llocs degradats.
Morfologia
[modifica]
La barrella punxosa és una planta anual halòfita que creix en zones sorrenques del litoral i també en sòls àrids de l'interior.[2] És un arbust espinós d'aspecte grisenc que pot arribar a fer fins a uns 90 cm d'alçada. Les fulles són rígides i suculentes. Cada fulla acaba en una espina.[3] Les flors tenen un to blanc verdós. Amb vents forts, la base de l'arbust sec i mort es pot desprendre o trencar i es posa a rodar, podent recórrer grans distàncies i anant prenent forma de bola. D'ací ve el seu nom popular de "barrella" (vegeu estepicursor).[4]
Distribució i subespècies
[modifica]L'abast de l'espècie varia segons les fonts, perquè el que per uns autors són subespècies per altres són espècies diferents.
Principalment, la subespècie ruthenica[3] és considerada habitualment un sinònim de Salsola tragus, la barrella llisa.[5]
Si n'excloem la barrella llisa, la barrella punxosa es distribueix a les illes atlàntiques, les costes mediterrànies i les costes atlàntiques d'Europa.[6]
Usos
[modifica]Les barrelles són plantes que fins al segle xix es feien servir per produir cendres riques en sosa (carbonat de sodi). La sosa d'aquestes plantes s'obtenia antigament cremant-les i s'utilitzava per a fer sabó[7] i vidre.[8][9] L'obra italiana "Arte vetraria" parla de la barrella espanyola (de la costa de València i Tortosa, principalment).[10] Va tindre una certa importància local fins que la sosa es va començar a obtenir a escala industrial segons el mètode Leblanc. Les fulles joves són comestibles.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Els Noms vulgars de les plantes a les terres catalanes. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Salsola kali L. subsp. ruthenica (Iljin) Soó» (en castellà). Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 5 octubre 2025].
- 1 2 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ «Lema». Lèxic del parlar del Penedès (IEP). [Consulta: 3 octubre 2025].
- ↑ «Salsola kali subsp. ruthenica (Iljin) Soó | Plants of the World Online | Kew Science» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ «Salsola kali L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2025].
- ↑ Anònim. La cuina dels cartoixans. Editorial Barcino, 2023-04-27. ISBN 978-84-7226-916-3.
- ↑ Mor, Josep Antoni Conesa. Altres aprofitaments forestals. Universitat de Lleida, 2000. ISBN 978-84-8409-554-5.
- ↑ García, Pablo Pérez. Más allá de la capital del Reino: La Germanía y el territorio valenciano: de Xàtiva a Orihuela. Universitat de València, 2022-02-28. ISBN 978-84-9133-449-1.
- ↑ Neri, Antonio. L'Arte vetraria distinta in libri sette (en italià). appresso Steffano Curti, 1678.
- ↑ Brehm, Alfred Edmund. La creación: historia natural. Division de la obra: zoologia ó reino animal (en castellà). Montaner y Simon, 1883.